Resultats de la cerca

Llicenciat per la Universitat de Girona 1994, fou redactor en cap d’ El Punt  i director de les edicions d’aquest diari al Maresme i Rubí Vallès Occidental, corresponsal 1989-93, redactor 1993-95 i cap de secció en l’equip fundacional de l’edició del Maresme 1995 Collaborador en el setmanari català en anglès Catalonia Today i en mitjans comarcals com Ràdio Pineda, Televisió Pública Pineda, Ràdio Marina Blanes, Ràdio Calella i d’altres Fundà i dirigí les edicions de VilaWeb  Calella i Pineda de Mar, i la revista mensual Repòrter 1992-2001 Ha estat un dels principals…

Fadrí de l’impressor Humbert Gotard, en morir aquest 1589 es casà amb la vídua i el 1591 adquirí la impremta en propietat per 25000 lliures El 1632, a les corts de Barcelona, fou un dels partidaris de mantenir l’actitud intransigent de la ciutat davant les proposicions del comte duc d’Olivares D’estament mercader, el 1638 fou pressionat pels cònsols de la llotja de Barcelona perquè deixés la tipografia, per considerar-la art mecànica Esdevingué l’impressor més important de Barcelona Anteposà sovint dedicatòries i versos originals d’ell a les edicions fetes a compte seu Imprimí…

Des del 1993 és catedràtic de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears UIB i des del 1999 ocupa el càrrec de director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General Especialista en teatre i en poesia contemporània, ha participat en nombroses edicions — Vigilant despertador , de Miquel Fernando de la Cárcel 1988, o Poemes inicials , de Marià Aguiló 1990— i edicions crítiques — Obra poètica , de Tomàs Aguiló i Forteza 1993, o Poesies , de Josep Togores i Sanglada 1995— Ha collaborat amb Joana M Matas i Antoni Mut en l’edició facsímil, transcripció i comentaris del…

Deixeble d’Alfred Morel-Fatio a l’École des Hautes Études de París, es doctorà a la Sorbona el 1912 amb la tesi Auzias March et ses prédécesseurs i amb una tesi complementària, en català, titulada  Introducció a l’edició crítica de les obres de Auzias March , publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC, sobre els manuscrits i les edicions del poeta valencià, per al nom del qual Pagès sempre utilitzà la grafia Auzias Professor d’ensenyament secundari a París i a la Rochelle, i inspector d’acadèmia després, a la Turena, dedicà a la literatura catalana medieval la major part…

Segons Eugène Cardine, monjo benedictí de Solesmes i estudiós del cant gregorià, fou adoptat pels copistes del monestir de Sankt Gallen per a indicar una nota lleugera pel que fa a la seva interpretació Molt semblant al punctum , les edicions vaticanes modernes no en distingeixen la grafia de la d’aquest altre signe, tret d’alguns casos

Corregué curses de velocitat i resistència Disputà el VII GP d’Espanya–XIII Internacional de Barcelona en la modalitat de 125 cc al Circuit de Montjuïc 1957 Fou segon en la I Carrera de Velomotores en categoria 50 cc i 70 cc del Biela Club Manresa 1958 Disputà quatre edicions de les 24 Hores de Montjuïc 1956-59

Membre del Club Piragüisme Costa Daurada, participà en diverses edicions de la Copa d’Espanya de caiac de mar i en competicions com el Trofeu Bétulo o la Copa Pagaia-Vila de Llançà També practicà el caiacpolo, modalitat en què aconseguí la medalla d’or en els Jocs Nàutics Atlàntics 2008 i formà part de la selecció catalana

Fundat l’any 1980, publica diverses revistes de temes nàutics com Regata , Embarcaciones Neumáticas , Pesca a Bordo , Skipper i Superyates y Marinas , i edicions especials com la revista A tota vela de la Federació Catalana de Vela, la memòria anual de la Federació Espanyola de Vela o la revista oficial de la Copa del Rei de vela

Fou traçat el 1994 per membres de la Penya Ciclista Colomina, però a partir del 2005 el Club Ciclista Tartareu se’n feu càrrec El seu recorregut, d’uns 2 km, ha estat seu de diverses edicions del Campionat de Catalunya, mànegues de la Copa Catalana, l’Obert d’Espanya i la Copa Maxxis de caràcter internacional

Organitzat pel Club Tennis Camprodon, fundat el 1928, fou l’únic torneig pirinenc que subsistí després de la desaparició del concurs de Font-romeu i el de Vernet Destacat torneig d’estiu, hi participaren alguns dels tennistes més rellevants del moment Després de la Guerra Civil se’n celebaren tres noves edicions entre el 1949 i el 1951