Resultats de la cerca
Es mostren 1488 resultats
renormalització
Física
Tècnica de càlcul emprada en teoria quàntica de camps i en mecànica estadística.
Consisteix, essencialment, a substituir els valors teòrics o arbitraris d’algunes constants físiques com la massa o la càrrega elèctrica, que poden esdevenir infinites en el decurs d’un càlcul, pels valors realment observables La redefinició d’aquestes constants és realitzada mitjançant l’anomenat grup de renormalització , el qual elimina els infinits, sense significat físic, dels càlculs
Christian Schönbein
Química
Químic alemany.
Fou professor a Basilea Descobrí l’ozó 1840 estudiant l’olor característica que havia observat als voltants d’una fàbrica elèctrica Fent experiments a la cuina de casa seva, inventà el cotó pólvora 1846, el qual resultà molt perillós, però permeté la fabricació de la primera pólvora sense fum Proposà també per primera vegada el collodió
Francesc Domènech i Maranges
Químic, doctor en farmàcia i en medicina.
Fou catedràtic de química a la Universitat de Barcelona El 1852 donà sis lliçons sobre les aplicacions de l’electricitat, i fou el primer a assajar la llum elèctrica a Barcelona 1866 Fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1851, on llegí diverses memòries 1860, 1863, i publicà Tratado elemental de química industrial 1850
Associació Juvenil Catalana de Lleure i Esport per a Infants i Joves amb Discapacitat
Esport general
Associació de Barcelona que promou la integració de joves amb discapacitat psíquica.
Constituïda el 2004 i coneguda també amb el nom de COMKEDEM, organitza activitats d’oci conjuntes per a nens i joves amb discapacitat i per a familiars o amics Disposa d’un equip de competició d’hoquei amb cadira de rodes elèctrica, que juga en el Campionat d’Espanya, la Lliga Catalana i la Copa de Catalunya
electrotècnia
Electrònica i informàtica
Part de la tècnica que tracta de l’aplicació pràctica dels fenòmens elèctrics i magnètics i de les relacions entre ells.
Com tota ciència de l’aplicació, ha nascut amb l’era del maquinisme i de la renovació tècnica i, doncs, és molt jove Primerament cal esmentar els fenòmens electroestàtics, que tradueixen l’energia pròpia de les càrregues elèctriques en repòs a esforços mecànics d’atracció si són de signe diferent i de repulsió si són del mateix signe Aquests fenòmens tenen diverses aplicacions pràctiques, com la desviació dels raigs catòdics en un tub de buit, l’acceleració dels electrons en tubs especials, i la modificació de les trajectòries dels electrons, base de l’òptica electrònica, aplicacions que…
Snake
Riu
Riu dels EUA, afluent, per l’esquerra, del Columbia (1 500 km).
Neix al Parc Nacional de Yellowstone, a les Muntanyes Rocalloses Travessa l’estat d’Idaho, on fa, després, de frontera amb el d’Oregon, entra a l’estat de Washington i desemboca al Columbia prop de la petita població de Pasco El seu curs és en gran part encaixat, forma grans congosts i és aprofitat per a la producció d’energia elèctrica
Dnièster
Riu
Riu de Moldàvia i d’Ucraïna (1 411 km de longitud i 72 000 km2 de conca).
Neix al vessant nord dels Carpats, prop de Dorogobuž, segueix una direcció aproximada NW-SE i desguassa a la mar Negra en un ample estuari al sud d’Odessa Navegable fins a Haylyč, és una important via de comunicació En són els principals afluents els rius Seret i Reut És molt aprofitat per al regadiu i per a la producció d’energia elèctrica
Banja Luka
Ciutat
Ciutat de la república de Bòsnia i Hercegovina, vora el riu Vrbas.
És un centre agrícola tabac i un nucli industrial maquinària elèctrica, indústria alimentària i tèxtil Antiga fortalesa romana, des de mitjan s XVI fins al 1639 fou la residència del paixà de Bòsnia A la fi del s XVIII es convertí en un nucli de resistència contra el domini turc Cap a la fi del 1969 sofrí els efectes d’un violent terratrèmol
Conchos
Riu
Riu de Mèxic, afluent del Río Bravo del Norte (600 km).
Neix a la Sierra Madre Occidental, travessa d’oest a est l’estat de Chihuahua i el llac de Toronto fins a Camargo, on rep les aigües del Florida, i segueix la direcció nord fins a arribar a Ojinaga, on desguassa per la dreta al Rio Bravo del Norte És aprofitat per al regatge i per a la producció d’energia elèctrica
purgador
Indústria tèxtil
Aparell que controla el gruix del fil que passa a través seu i el talla o el trenca quan es presenta algun defecte i, un cop tret el defecte, el fil és nuat i l’operació continua.
Els més antics actuaven mecànicament i tenien només una làmina metàllica amb una ranura que deixava passar el fil però no les parts més gruixudes que la ranura Modernament, hom els va substituint per purgadors electrònics, els quals detecten els defectes òpticament o per capacitat elèctrica El senyal donat, degudament ampliat, provoca la parada de la màquina o el tall del fil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina