Resultats de la cerca
Es mostren 1232 resultats
concili de Basilea
Dissetè concili ecumènic, convocat per Martí V
per dur a terme la reforma de l’Església catòlica, resoldre el problema hussita
i unir les esglésies llatina i grega.
Durà del 1431 al 1449 La sessió inaugural fou presidida, en nom del cardenal Cesarini, per Joan de Ragusa i per Joan de Palomar, ardiaca de Barcelona La poca afluència de bisbes mogué el papa Eugeni IV a suspendre'l, però els pares conciliars, defensors de les teories conciliaristes, no solament s’hi oposaren, sinó que proclamaren novament els drets de Constança concili de Constança i fins i tot citaren el papa a judici Al cap de dos anys de pugna i havent aconseguit els pares de Basilea la pau amb els hussites gràcies a una ambaixada enviada a Praga, presidida per Joan de Palomar 1433, el…
Sessa Aurunca
Ciutat
Ciutat de la província de Caserta, a la Campània, Itàlia.
Bisbat catòlic des del s V Colònia romana 313 aC, August la denominà Colonia Iulia Felix Classica Suessa Muralles medievals, amb torretes cilíndriques, edificades sobre les antigues muralles romanes Duomo del s XIII, de planta basilical, amb tres naus, tres absis i nàrtex
Vitalis es fa representar al paviment de mosaic de la seva mansió de Tossa de Mar amb una llegenda magnificent
Entre el 350 i el 400, el ric Vitalis es fa representar al paviment de mosaic de la seva mansió de Tossa de Mar amb una llegenda magnificent saluo Vitale Felix Turissa "si Vitalis està bé, el poble de Turissa és feliç"
Joan I de Luxemburg

Joan I de Luxemburg
© Casa Reial de Luxemburg
Història
Gran duc de Luxemburg i duc de Nassau.
Fill de la gran duquessa Carlota I i del príncep Fèlix de Parma El 1961 fou designat regent, i el 1964, per l’abdicació de la seva mare, esdevingué sobirà del país L’any 2000 abdicà en favor del seu fill Enric
Acció Socialista Independentista de Catalunya
Partit polític
Grup independentista i socialista fundat el 1968 per Fèlix Cucurull en abandonar el Front Nacional de Catalunya.
Al març de 1970 es dissolgué en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
Conseil de l’Entente
Organització internacional creada el 1959 per Benín, Burkina Faso, la Costa d’Ivori i el Níger, aleshores en procés d’independització del domini colonial francès.
El 1966 s’hi incorporà el Togo Promoguda sobretot pel president ivorià, Félix Houphouët-Boigny, i sostinguda pel seu país, es proposa la collaboració mútua entre els estats membres per tal de promoure el desenvolupament econòmic de la regió La seu és a Abidjan
Maurici Valls i Quer
Pintura
Pintor.
Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Es presentà, a la Sala Parés de Barcelona, el 1924 Hom el considera un continuador del paisatgisme de l’escola d’Olot, i el 1930 guanyà, amb el quadre Olot , la medalla Masriera d’argent Conreà també el pessebrisme
Alcuí
Educació
Literatura
Cristianisme
Polígraf, pedagog i teòleg anglosaxó.
Diaca Educat dins la tradició de Beda el Venerable a l’escola catedral de York, dirigida aleshores pel futur arquebisbe Egbert, acompanyà aquest a Itàlia per adquirir-hi llibres Fou director de l’esmentada escola des del 766 fins al 780, on obtingué un renom tal que, en un altre viatge a Itàlia, conegué Carlemany, el qual li proposà de dirigir ajudat per mestres cridats d’Itàlia i d’Hispània l’escola palatina d’Aquisgrà Mentre exercí aquest càrrec, Alcuí fou conegut per Flaccus Albinus versió llatina del saxó Alcwin El 796 es retirà en una de les abadies que successivament havia rebut de…
Socialistes Demòcrates Catalans
Partit polític
Grup fundat el 1972 a Barcelona.
El seu ideari de formació cristiana se centrava en la democràcia, el socialisme i el nacionalisme Els líders eren Fèlix Martí, Joaquim Ferrer, Francesc Esteva, Marcel Ga-barró i Josep Verde Aldea Al novembre de 1974 s’integrà en el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya
El Rayo
Setmanari
Setmanari republicà federal aparegut a Palma, Mallorca, (28 de març de 1869 - 24 de juliol de 1870) i dirigit, successivament, per Joan Roca i Pascual i Josep Valls i Fuster.
Adoptà un to fortament anticlerical —que li reportà diferents judicis i condemnes— Comptà, com a principals redactors, amb Joan Lladó, Fèlix Duval, Joaquim Quetglas, Miquel Mas i Obrador, etc El 31 de juliol de 1870 canvià el nom pel d’"El Trueno”, del qual aparegueren pocs números
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina