Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
potencial d’elèctrode

Potencial d’elèctrode
©
Química
Estat d’equilibri elèctric d’una substància (element químic o compost) que és submergida en una dissolució que la conté en forma iònica.
Formalment, és expressat per la equació o llei de Nernst El potencial d’elèctrode d’una substància no pot ésser mesurat d’una manera absoluta, sinó formant una pila amb una altra que és presa com a referència de potencial zero Hom acostuma a prendre com a referència l' elèctrode d'hidrogen o l' elèctrode de calomelans
placentaris
Mastologia
Infraclasse de mamífers teris caracteritzats pel fet de retenir les cries durant un temps considerable dins l’úter, alimentant-les per mitjà d’una placenta formada per l’al·lantoides.
No tenen bossa marsupial ni ossos epipúbics, cosa que els diferencia dels marsupials A més, presenten caràcters cranials i de dentadura específics Tot i que tradicionalment s’agrupaven amb els marsupials formant el clade metateris, algunes dades morfològiques i de filogènia molecular indiquen que els marsupials estan inclosos en el clade marsupionta, germà dels placentaris, juntament amb els monotremes
clorargirita
Mineralogia i petrografia
Clorur d’argent, AgCl.
Mineral que cristallitza en el sistema regular formant petits cubs o crostes i masses còrnies de plasticitat semblant a la cera Blanca en estat fresc, és extremament sensible a la llum, que l’acoloreix de gris, violeta i negre Té duresa 2,5 i pes específic 5,55 Generalment es dóna associada amb uns altres minerals secundaris d’argent
àcid piromel·lític
Química
Àcid tetracarboxílic aromàtic que es forma en la piròlisi de l’àcid mel·lític.
És un sòlid cristallí incolor que es fon a 276°C i es deshidrata amb facilitat per damunt d’aquesta temperatura per formar el dianhídrid És soluble en alcohol i poc soluble en l’aigua Absorbeix humitat de l’atmosfera tot formant un dihidrat, i té propietats irritants És emprat com a intermediari en la preparació de polièsters i poliamides
ballo
Música
Terme emprat de forma genèrica per a anomenar un ball o una dansa.
En un sentit més restrictiu, s’utilitza també com a sinònim de balletto Així mateix, s’aplica sovint a qualsevol composició musical inspirada o relacionada directament amb l’art de la dansa En aquest cas, la paraula ballo sol aparèixer com a indicador de caràcter o de tempo formant part d’expressions com ara tempo di ballo
Joan Costas Tordera

Joan Costas Tordera
Arxiu H. Costas
Vela
Regatista.
Membre del Club Vela Blanes, es proclamà campió de Catalunya en classe snipe en alguna ocasió i fou campió d’Espanya en classe star 1987 Disputà els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 en la classe soling, juntament amb el seu germà Humbert i Josep Fèlix Anglada, i els de Seül 1988 en star, formant tripulació amb Josep Pérez
Juan Cano Vacas
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Debutà amb victòria en la Copa Yankee del 1975 Quedà tercer en les 24 Hores de Montjuïc formant equip amb Domingo Gil i Paco Rico 1984 Guanyà el Premi Ciutat de Lleida en categoria Fuerza Libre amb una Yamaha Folch 1986 El 1995 reaparegué en les 24 Hores de Montjuïc en homenatge a Joan Soler Bultó
Josep Pi Buxeda
Vela
Regatista.
Format al Reial Club Marítim de Barcelona, navegà sobretot en classe dragó Guanyà la Copa Acacia i el 1r Campionat d’Espanya de Dragons 1960, el Trofeu Baudilio Danés 1961, i la Copa Diputació 1964 Competí en classe dragó durant els Jocs Olímpics de Roma 1960, formant tripulació amb Joan Mirangels i el seu germà Santiago
Jacint Accensi Abella
Rem
Remer.
Campió d’Espanya en la categoria de quatre sense timoner 1984, 1986, en representació del Club Nàutic Amposta, títol que també obtingué en vuit amb timoner 1985 formant part del Club Natació Banyoles Aconseguí dues medalles de bronze en els Campionats del Món de Mont-real 1984 i 1985, en la categoria de vuit amb timoner
Ticino
Riu
Riu de l’Europa Central (Itàlia i Suïssa), un dels afluents més importants del Po (248 km).
Neix al peu del Sant Gotard i és regulat pel llac Major, a la sortida del qual es converteix en un riu de plana En el seu curs alt descriu un arc molt ampli fins a Bellinzona, formant la vall Leventina, encaixada entre els Alps Lepontins Aigües avall de Pavia desemboca al Po El seu afluent principal és el Brenno
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina