Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de París i debutà a l’Òpera de la ciutat el 1963, inicialment amb papers petits El mateix any es presentà a la Piccola Scala de Milà amb Les mamelles de Tirèsies F Poulenc, i cinc anys més tard debutà amb el paper de Plutó L’Orfeo a Ais de Provença, festival al qual tornà en anys successius amb papers com els de Don Giovanni o Don Basilio El barber de Sevilla El 1973 es presentà com a Don Giovanni al Festival d’Edimburg, personatge amb què debutà al Metropolitan de Nova York Caracteritzat per la tessitura prototípica del baix cantant, ha…

Elegit pel partit antigermànic, la seva elecció no fou reconeguda per sant Pere Damià ni per la majoria dels cardenals, que el deposaren el 1059 per això sovint no és considerat legítim

Deixeble de L Carracci i influït pels pintors venecians, utilitzà els forts contrasts lumínics Cridat a Roma 1621 per Alexandre Ludovisi —Gregori XV—, assolí un dels moments més interessants de la seva carrera L’Aurora Roma, Casino Ludovisi El seu estil es decantà a poc a poc vers un cert classicisme mancat d’interès La influència acadèmica restà en ell fins a la mort, malgrat una etapa de contacte amb la manera de Guido Reni

Format en la tradició de les escoles sienesa i florentina, el seu estil es caracteritza per un espiritualisme gòtic de línies ondulants i colors vius Pintà miniatures, retaules i quadres d’altar Anunciació 1408-09 Galleria dell’Accademia, Florència i Epifania 1410 i Coronació de la Mare de Déu 1413, aquests dos a la Galleria degli Uffizi de Florència

Elegit per designació dels legats imperials, topà amb el poble romà i fou expulsat Per a tornar a entrar a Roma li calgué el suport de les tropes d’Otó I

Format amb Il Perugino, treballà preferentment a Perusa, on també rebé l’influx d’Il Pinturicchio i Rafael Autor d’una Coronació de la Mare de Déu 1511, Palazzo dei Priori, Todi, el seu estil, dins la línia del mestre, acusa un cert caràcter provincià Hom li atribueix, entre altres obres tradicionalment considerades Perugino, l' Esposori de la Mare de Déu Museu de Caen

Aprengué la tècnica amb Lda Vinci i rebé l’influx de LSignorelli i del Perugino Malgrat que treballà a Roma, al Vaticà 1508 i al Palazzo Farnese ~1513, la seva activitat es desenvolupà preferentment a Siena, on s’establí el 1501 Féu, entre altres obres, els frescs del monestir de Sant'Anna in Campana, Pienza 1503, continuà el cicle iniciat per LSignorelli al convent de Monte Oliveto Maggiore, Siena 1505-08 i decorà la capella de Santa Caterina a San Domenico de Siena 1526 El seu estil, dins el corrent manierista, es caracteritzà per un to malenconiós i afectat i per una concepció poètica del…

Féu renunciar Benet IX i es féu elegir papa Això desplagué a l’emperador Enric III, el qual el deposà i el desterrà a Colònia, on el seguí el seu diaca Hildebrand, futur Gregori VII

L’emotivitat religiosa i el caràcter aristocràtic són el denominador comú de la pintura sienesa, els representants més qualificats de la qual foren Duccio di Boninsegna, Simone Martini i els germans Pietro i Ambrogio Lorenzetti, artistes que s’alliberaren de les fórmules rígides de la cultura figurativa bizantina i incorporaren a la seva obra el color i el sentit del ritme del gòtic francès El gust pel detall, la finor del dibuix i la transparència de color són les característiques definitòries de l’estil noble i elegant d’aquests pintors Durant el segle XV, malgrat l’activitat a Siena d’…

Treballà a Venècia en collaboració amb els seus fills Féu, com a escultor, el cor de San Giobbe a la capella Giustiniani de San Francesco della Vigna, el monument del cardenal Zenó a San Marco, el d’AVendramin a San Giovanni e Paolo, el del dux Niccolò Marcello 1481 a l’església Dei Frari i el del dux Pietro Mocenigo a San Giovanni e Paolo Com a arquitecte, projectà l’església de Santa Maria dei Miracoli, amb incrustacions de marbres policroms El seu estil és una adaptació del gòtic a les formes venecianes El seu fill Tullio Lombardo ~1455 — Venècia 1532, escultor,…