Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
oscil·lospiràcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels cariofanals integrada per individus gramnegatius, filamentosos, multisegmentats i rígids.
Habiten a l’intestí cec d’animals superiors El gènere Oscillospira n'és un representant que habita a l’estómac dels remugants i a l’intestí cec dels rosegadors
oreneta
Orenetes
Javier Pérez Mayo (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 20 cm, que té les parts superiors i el coll de color blau fosc metàl·lic, el front i la gola castanys rogencs i les parts inferiors blanquinoses.
La cua és notablement forcada Habita a tot Europa, al S dels 71°, al NE d’Àfrica i d’Àsia occidental, i hiverna a l’Àfrica tropical i meridional
dibatag
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins de clor gris vinós a la part superior del cos i blanc a l’inferior, d’una talla, des de la creu, de 80 cm, i d’un pes de 30 kg.
La cua fa uns 35 cm, i té les banyes com un arc de circumferència Habita en petits grups a les zones de bosc clar de Somàlia i Abissínia
tord ala-roig
Tord ala-roig
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 21 cm, que és semblant al tord però té els flancs i la part inferior de les ales de color roig viu, les taques del pit allargades i una llista ocular groguenca.
Habita a l’Europa i la Sibèria septentrionals i hiverna a les illes Britàniques, França i el N d’Itàlia És ocasional i escàs, a l’hivern, als Països Catalans
tord flassader
Tord flassader
Xavier Rufray (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix d’uns 10 cm de llargària, d’un color rogenc o taronja, amb una petita taca negra a l’aleta caudal, una banda longitudinal argentada al mig de cada costat i a sobre una altra d’un color terrós fosc.
Habita principalment a les praderies de fanerògames marines —en general no s’apropa a les costes rocalloses— de la Mediterrània, i no és freqüent a les costes dels Països Catalans
rossinyol bastard
Rossinyol bastard
Agustín Povedano (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 14 cm, que és semblant al rossinyol, però amb les parts superiors més fosques i les inferiors més blanquinoses.
Habita en maleses prop de rius i aiguamolls, a tota la península Ibèrica, a l’Europa mediterrània, Romania, Bulgària i al nord-est d’Àfrica És comú als Països Catalans
piula gola-roja
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 14,5 cm, que és semblant a la piula però amb la gola vermella i les parts inferiors molt més pàl·lides.
Habita al N d’Escandinàvia, de Finlàndia, de Rússia, i de la Sibèria, i hiverna al NE d’Àfrica i el S d’Àsia És ocasional rar als Països Catalans
graula
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, d’uns 45 cm, amb la zona que comprèn la base del bec nua, el plomatge negre, les cuixes notablement plomoses, les potes negres i el bec negre grisenc.
És gregari i omnívor, amb preferència pels vegetals Habita a l’Europa central i en una part de la septentrional, i hiverna a l’Europa meridional i l’Àfrica septentrional
lluqueta
Botànica
Planta subarbustiva, de la família de les globulariàcies, de tiges ajagudes, de fulles espatulades i agrupades en rosetes i de capítols de flors blaves.
Es fa en roquissars, tarteres i prats de muntanya La lluqueta de roca subespècie nana és més petita i té els peduncles florífers molt curts Habita roquissars calcaris de muntanya
navalló
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels solènids, que té la conquilla ovalada, de 13 a 14 cm de longitud, una mica entreoberta en ambdós extrems, i la xarnera molt llarga.
Té els sifons llargs i soldats entre ells Habita colgat molt profundament a la sorra i només treu els sifons a l’exterior N'hi ha a les costes catalanes