Resultats de la cerca
Es mostren 859 resultats
Tito Puente
Música
Músic nord-americà, de nom real Ernesto Antonio Puente Jr.
De família porto-riquenya, estudià piano des dels 7 anys i percussió des dels 10, i a 13 anys era un nen prodigi que actuava com a professional La seva primera feina important fou de bateria a l’orquestra de Noro Morales, l’any 1940 A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà la seva primera orquestra, The Picadilly Boys, i posteriorment entrà en la prestigiosa escola de música Juilliard Director d’orquestra, arranjador, compositor, teclista, saxofonista i vibrafonista, començà a despuntar als anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama…
Manuel Gas i Cabré
Teatre
Pianista i director musical.
Fill del cantant Manuel Gas i germà de l’actor i director teatral Mario Gas, estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Joan Gibert, Joaquim Zamacois i Joan Massià Als anys seixanta fou pianista de jazz i tocà, entre altres, amb Gerry Mulligan, Stéphane Grappelli i Bill Coleman Intsallat a Madrid el 1968, fou també durant molts anys músic d’estudi i acompanyant i director musical de cantants populars, entre els quals Nino Bravo, Lola Flores, Víctor Manuel, Miguel Ríos i Rocío Jurado Formà part també de diverses orquestres de jazz , i feu versions…
Morton Gould
Música
Compositor i director nord-americà.
Format a l’Institute of Musical Art de Nova York, estudià piano amb Abby Whiteside i composició amb Vincent Jones A partir del 1924 treballà en emissores de ràdio com a cap de programes musicals, al llarg dels quals presentà personatges com Frank Sinatra o Duke Ellington Fou un dels compositors nord-americans més difosos i populars del segle XX Fou nominat en diverses ocasions per als premis Grammy, guardó que guanyà el 1966 per la gravació de la Simfonia número 1 de Charles Ives El 1995 fou premi Pulitzer de música per Stringmusic i el 2005 guanyà un premi Grammy honorífic Del 1986 al 1994…
Ernst Krenek
Música
Compositor austríac naturalitzat nord-americà.
De jove fou conegut per la seva precocitat com a compositor i també pel seu radicalisme musical, reflex del qual és la seva Simfonia número 2 , opus 12 1923, escrita seguint els principis de l’atonalisme El 1924 compongué una sèrie d’obres que foren més assequibles per al gran públic, com és ara l’òpera Jonny spielt auf 'Jonny actua', on usà elements del jazz Fou, però, una etapa que durà poc Convençut que havia esgotat el sistema musical tradicional i que havia de cercar nous mitjans expressius, adoptà definitivament el dodecatonisme La seva música fou prohibida pel règim nazi…
Boris Blacher
Música
Compositor alemany.
Deixeble de H Koch a la Hochschule für Musik de Berlín, el 1938 fou nomenat director de la classe de composició del Conservatori de Dresden El nazisme el destituí i no retornà a la tasca docent fins a la fi de la Segona Guerra Mundial entre el 1953 i el 1970 ensenyà a la Hochschule de Berlín Interessat en la creació d’una obra transparent situada entre el lirisme i el dinamisme, aquesta denotà una influència diversa que inclogué la tradició austrogermànica, la música de compositors francesos com D Milhaud i E Satie principalment en les qüestions referides a la instrumentació, els paràmetres…
Wes Montgomery
Música
Guitarrista nord-americà.
S’inicià a la guitarra a divuit anys Durant la primera joventut tocà en bandes locals i formà un grup amb els seus germans El 1948 entrà a l’orquestra de Lionel Hampton, en la qual romangué dos anys A continuació, durant un llarg període de temps, treballà en diversos clubs d’Indianapolis El 1959 es donà finalment a conèixer quan signà un contracte amb la discogràfica Riverside i enregistrà, entre altres, l’àlbum The Incredible Jazz Guitar of Wes Montgomery Feu alguns concerts amb el grup de John Coltrane, però no n’hi ha enregistraments Actuà molt sovint amb el pianista Wynton…
Barbara Hendricks
Música
Soprano nord-americana.
Després dels seus estudis universitaris de química i matemàtiques, ingressà a la Juilliard School de Nova York El 1974 debutà a San Francisco, i més tard, al Festival de Glyndebourne Posteriorment es presentà amb èxit en altres teatres i festivals operístics Ha interpretat més de vint papers lírics, i també ha fet nombroses incursions en el terreny del lied Ha actuat a l’Òpera de París 1982, a la Metropolitan Opera House de Nova York 1986 i al Teatre alla Scala de Milà 1987 El 1994 feu la seva primera aparició en el món del jazz al Montreux Jazz Festival Vinculada…
minstrel show
Música
Varietat de música escènica dels EUA, al s XIX.
Es basava principalment en cançons representades per cantants que solien ésser blancs disfressats de negres molts dels compositors, com Stephan Foster i Daniel Decatur, eren blancs, però imitaven les cançons negres Tingué una gran popularitat entre el 1830 i el 1880 Influí en el jazz
banjo
banjo de cinc cordes
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, sense cordal (corda pinçada); pot tenir 4, 5, 6 o 9 cordes, i és de mànec llarg, com la guitarra, i de caixa circular coberta amb pell, com el tambor.
Hom el fa sonar amb els dits o per mitjà d’un plectre D’origen afroamericà, ha estat molt usat en els primers conjunts de jazz de Nova Orleans N'hi ha de diferents menes, segons el nombre de les cordes i llur afinació
síncope
Música
Irregularitat de l’accentuació, originada per desplaçament de l’accent rítmic, que s’esdevé per la prolongació d’un temps feble sobre un temps fort.
Pot ésser regular, quan els valors de les notes són iguals, o irregular, quan són desiguals Originada al s XIV, sovint era emprada en una única veu en les obres polifòniques És un dels elements més característics de la música de jazz , així com la música lleugera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina