Resultats de la cerca

Durant la dècada de 1970 formà part del Club Nàutic d’Arenys de Mar i del Reial Club Marítim de Barcelona Fou campió de Catalunya de classe Finn 1971 Competí en la mateixa classe en els Jocs Mediterranis 1971 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Fou director general de l’Associació de Comitès Olímpics Nacionals 2002-04 També fou president de la Classe Olímpica Internacional Finn

El seu palmarès inclou una medalla d’or, una de plata i una de bronze en el Campionat del Món, una medalla de plata en 100 m i una de bronze en salt de longitud en els Jocs Paralímpics de Toronto 1976 i una de bronze als d’Arhem 1980 En els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 entrà la torxa a l’estadi de Montjuïc

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, disputà els Jocs Universitaris d’hivern 1970 Formà part del comitè organitzador del Campionat d’Espanya d’esquí nòrdic 1971 Contribuí a dissenyar l’estratègia dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També fou consultor de planificació territorial i dissenyador d’estacions d’esquí alpí i nòrdic, i un dels autors de L’esquí nòrdic, un esport per a tothom 1988

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà tres vegades la Lliga de primera divisió 1981, 1982, 1983 Entre els anys 1981 i 1984 fou quaranta-tres vegades internacional amb la selecció d’Espanya, i participà en els Jocs Mediterranis 1983, on assolí la medalla de plata, i els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 1985

Format al club Arenas de Zaragoza, el 1962 fitxà pel Reus Ploms, amb el qual es proclamà campió de Catalunya de gran fons 30 km i campió d’Espanya de marató 1963 Disputà els Jocs Mediterranis 1963 i cinc edicions del Cros de les Nacions 1963-68 amb la selecció espanyola Estigué preseleccionat per als Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Es retirà el 1969

Resident a Barcelona des de la finalització dels Jocs Olímpics de Sydney 2000, fou nomenada responsable de la secció de gimnàstica rítmica del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat el 2001 Entrenadora d’Almudena Cid abans i després del jocs, també entrenà les internacionals catalanes Marina Fernández, Natàlia Garcia i Júlia Usón Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu del Consell Superior d’Esports 2009

Protagonitzà l’escàndol de dopatge més gran, l’any 1988, als Jocs Olímpics de Seül després de guanyar la medalla d’or i batre el rècord del món 9,79 segons en els 100 m llisos al seu rival Carl Lewis 9,92 segons, hagué de retornar la medalla i fou desposseït del rècord Després d’una llarga sanció tornà a competir als Jocs de Barcelona, sense èxit

Guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 en la categoria de menys de 57 kilos En el seu palmarès cal destacar una medalla d’or en els Campionats del Món París 1997 i una altra d’argent Birmingham 1999, totes dues en la categoria de menys de 57 kilos En els Jocs Olímpics de Sydney del 2000 aconseguí la medalla d’or en la mateixa categoria

Desenvolupà tota la seva carrera al Junior FC de Sant Cugat Amb el club guanyà un Campionat de Catalunya 1991 i amb la selecció espanyola aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, tot i ser la primera ocasió en què la selecció femenina competia en uns Jocs El 2016 fou escollida esportista llegendària de l’any per la Unió de Federacions Esportistes de Catalunya

S’inicià al Club Calvo y Munar-Rodeira de Madrid Fou campiona d’Espanya en concurs complet 1983 i conquerí dues medalles d’or en els Jocs Mediterranis 1983, en les modalitats per equips i salts Competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, així com en tres Mundials i tres Europeus 1981, 1983, 1985 Es retirà a dinou anys Posteriorment fou campiona d’Espanya d’aeròbic 1996