Resultats de la cerca

Participà en la batalla de Trafalgar Durant la guerra contra Napoleó, amb el grau de general, contribuí a les victòries de San Marcial i Vitòria Després de la tornada de Ferran VII, intentà 1815 un pronunciament liberal a la Corunya, que fracassà per la manca de collaboració de la tropa quan es proposava d’ocupar Santiago Jutjat per un consell de guerra, fou penjat La seva muller, Josefa Queipo de Llano, fou condemnada a presidi

La tendència a l’èmfasi i la importància que dóna al muntatge escenogràfic l’adscriuen al cicle calderonià La pobresa de la seva imaginació creadora i el barroquisme excessiu no afavoriren la perfecció formal Escriví unes cinquanta comèdies, que ell mateix edità en dues etapes, el 1670 i el 1674 El 1650 li havien publicat El honrador de su padre , obra que, inspirada en la vida del Cid, palesa influències de Guillem de Castro i de Corneille Altres obres seves són El cerco de Zamora, El Hércules de Ocaña i uns quants autos

Fundador d’una família de poetes i cantors, és la figura patriarcal per excellència de la literatura de Salta Poeta delicat i senzill, les seves coplas reflecteixen la saviesa de la contemplació Publicà colleccions de relats El viento blanco 1924, Los casos del zorro 1925 i Relatos lugareños 1930

És un dels fundadors de la moderna geografia espanyola, preocupat per la definició i localització de les grans regions naturals de la península Ibèrica Entre les seves obres es destaquen Resumen Fisiográfico de la Península Ibérica 1922, Ensayo acerca de las regiones naturales de la Península Ibérica 1922 i Regiones naturales de España 1943, ampliació de l’obra anterior

Es llicencià en dret i estudià lletres a València, on sovintejà entorns progressistes De retorn a Eivissa, el 1933, fou nomenat director de l’Hospital Provincial Tingué sempre una intensa activitat política S’afilià a Acción Republicana i altres partits fins acabar, el 1936, a la CNT Fou un dels fundadors del setmanari “Proa”, director del “Diario de Ibiza” i de “Solidaridad Obrera” A Barcelona ocupà diversos càrrecs polítics El 1937 publicà Metges o traficants , novella provocadora i de denúncia social Repetidament empresonat, durant el franquisme abandonà la carrera literària Escriví…

El seu estil és encara, estructuralment, gòtic, però la decoració és renaixentista, d’arrel francesa claustre de San Zoilo, a Carrión de los Condes, 1537 sagristia de San Marcos, a Lleó, 1549

Cap de l’esquadra del Marroc el 1921, fou ministre de marina en el govern de Manuel García Prieto, marquès d’Alhucemas 1922-23 Collaborador de la Dictadura, presidí el darrer govern de la monarquia amb la promesa d’unes eleccions sinceres, començant amb les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, que donaren pas a la Segona República Espanyola

De l’orde dominicà, fou professor de ciències 1886-98 i de teologia al convent dominicà de Sant Esteve de Salamanca i a Roma En una primera època fou un fervorós convençut del valor apologètic de la ciència El diluvio universal, demostrado por la geología Vergara, 1891 i La evolución y la filosofía cristiana , del qual no arribà a publicar sinó els dos primers toms El contacte, però, amb religioses contemplatives i la maduració del seu esperit el portaren a valorar cada vegada més les vies místiques La evolución mística 1908, Cuestiones místicas 1916 i La verdadera mística tradicional 1926 El…

Fou el primer president del seu país 1945-50 en el nou període revolucionari instaurat a la caiguda del dictador Jorge Ubico 1944 Introduí profundes reformes democràtiques i practicà una política anticolonialista Arévalo és autor de diverses obres, principalment Guatemala la democracia y el imperio 1954, Fábulas del tiburón y las sardinas 1961 i Anticomunismo en América Latina 1963

La necessitat d’aquarterar i allotjar les seves tropes en un indret pròxim a la revolta li comportà greus xocs amb la població civil dificultats a Sant Feliu de Pallerols i assetjament de les seves tropes per un grup de pagesos a Amer del 4 al 7 de maig Participà en l’acció punitiva contra Santa Coloma de Farners 14 de maig De tornada fou rebutjat per la població civil a Girona i a Blanes, i hagué de refugiar-se amb les seves tropes al Rosselló maig-juny 1640