Resultats de la cerca

Es fundà l’any 1979, en un primer moment com a Departament d’Esports de la Federació d’Associacions de Sords de Catalunya El primer president fou Sebastián Montesinos Andrés L’any 2001 passà a ser federació esportiva S’encarrega de l’organització dels Campionats Esportius de Sords de Catalunya i de totes les lligues corresponents a les diferents modalitats esportives practicades basquetbol, billar, bowling, ciclisme, escacs, futbol, petanca, tennis i tennis de taula L’any 2009 tenia 2936 esportistes federats i, el 2011, 14 clubs inscrits

Es formà a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 2006, 2011, una Copa del Rei 2006 i sis Lligues 2006, 2007, 2008, 2011, 2012, 2017 Les temporades 2009-11 jugà a l’Oranje Zwart holandès i la temporada 2011-12 retornà al Atlètic Terrassa Hockey Club Amb la selecció espanyola, obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016 i fou medalla de plata al Campionat d’Europa del 2019

Jugà en el Club Patí Voltregà des del 1955, que es fundà el club, fins al 1966, que es retirà, i posteriorment en fou el president 1968-81 Com a segon porter del primer equip, guanyà una Copa d’Europa 1965, dues Copes d’Espanya 1960, 1965, una Lliga 1965 i tres Campionats de Catalunya 1962, 1963, 1965 I com a president, el Voltregà guanyà dues Copes d’Europa, dues Lligues i tres Copes d’Espanya Després fou vocal de la Federació Espanyola de Patinatge

Jugà en el Futbol Club Barcelona entre les temporades 1947-48 i 1950-51 Anteriorment havia jugat amb el Vic i amb l’ amateur barcelonista Mig i defensa lateral, amb el Barça disputà 34 partits i marcà dos gols Guanyà dues Lligues 1948, 1949, una Copa 1951, una Copa Llatina 1949 i dues Copes Eva Duarte 1948, 1949 Posteriorment jugà amb el Melilla 1951-53, UE Lleida 1953-55, Llevant 1955-56, Artiguense 1956-57 i UE Gramenet 1957-58 Jugà dues vegades amb la selecció catalana

S’inicià al Club Basquet Institució Montserrat BIM i passà al Picadero, però el Manresa Sant Francesc fou l’equip on jugà més temps, fins el 1987 A continuació fitxà pel Tortosa 1987-89, amb el qual guanyà dues Lligues i dues Copes, el Masnou 1989-90, amb el qual repetí títol de Lliga, i l’Universitari de Barcelona 1990-91, amb el qual assolí la Lliga Catalana Posteriorment jugà amb el Cornellà de la primera divisió femenina Formà part de la selecció espanyola

Fou membre del Club Esportiu Mediterrani, amb el qual guanyà set Lligues 1992-98, dues Copes de la Reina 1997, 1998 i disputà tres finals de la Copa d’Europa 1996, 1997, 1998 El 1999 marxà a Itàlia i jugà amb el Gifa Città di Palermo En el període 1994-99 fou seixanta-una vegades internacional amb Espanya, i disputà tres Campionats d’Europa 1995, 1997, 1999 De la federació espanyola té la medalla de serveis distingits en bronze 1997, argent 1998 i or 1999

S’inicià al Joventut de Badalona 1958-62 i passà al Futbol Club Barcelona 1963-70 Fou el directiu responsable de la secció d’hoquei sobre patins del FC Barcelona 1976-80 Durant el seu mandat, amb Josep Lorente com a entrenador, l’equip guanyà quatre Lligues 1977-80, dues Copes del Rei 1978 1979, tres Copes d’Europa 1978, 1979, 1980, dues Copes de les Nacions 1978, 1980 i una Supercopa d’Europa 1980 Rebé la insígnia d’or i brillants del club

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1968-80 procedent de l’Atlético de Madrid Obtingué tres Lligues 1969, 1973, 1980 i tres Copes del Generalísimo 1969, 1972, 1973 amb el Barça Fou setanta-vuit vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980 Es retirà en el Barça i després fou director tècnic del club Com a entrenador, dirigí el Papiol, el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i el Sant Antoni de Vilamajor, entre d’altres, i fou seleccionador català

Fitxà pel Futbol Club Barcelona al principi del 2008, procedent del Celta de Vigo, on havia guanyat el Trofeu Zamora 2006 Habitual suplent de Víctor Valdés, fou titular en la competició de Copa del Rei, en què aconseguí el títol en dues ocasions 2009, 2012 Amb el Barça aconseguí també quatre títols de Lliga i Supercopa espanyola 2009, 2010, 2011, 2013 i dos Mundials de clubs, dues Lligues de Campions i dues Supercopes europees 2009, 2011 En finalitzar la temporada 2014 es retirà del futbol

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1987-95 procedent de l’Atlético de Madrid, i guanyà cinc Lligues consecutives 1988-92, quatre Copes del Rei 1988, 1990, 1993, 1994, una Copa Asobal 1995, cinc Supercopes d’Espanya i, en l’àmbit internacional, una Copa d’Europa 1991 i dues Recopes d’Europa 1994, 1995 Jugà 245 partits amb la selecció espanyola, amb la qual conquerí el Mundial B de Barcelona 1979 i disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992