Resultats de la cerca
Es mostren 451 resultats
vector de Poynting
Electrònica i informàtica
Producte vectorial entre la intensitat del camp elèctric E i la intensitat del camp magnètic H.
El seu símbol és S Formalment és expressat per S = E∧H i representa la quantitat d’energia del camp electromagnètic que travessa la unitat de superfície per unitat de temps
saturació magnètica
Física
Estat en què es troba una substància ferromagnètica situada en un camp magnètic elevat, caracteritzat pel fet que la inducció magnètica pren un valor màxim que és aproximadament constant independentment de la intensitat del camp magnètic.
giromagnètic
Física
Fenomen pel qual la magnetització d’una substància, sotmesa a un camp magnètic estàtic, retorna a l’equilibri, després d’una pertorbació, tot seguint un moviment de precessió al voltant de la direcció del camp magnètic.
armadura d’un imant
Física
Peça de material magnètic que serveix per a unir els pols d’un imant permanent per tal que tanquin el circuit magnètic i no en derivi una desmagnetització progressiva mentre hom no fa servir l’imant.
Els imants de ferradura tenen sempre armadura Els de barra ordinariàment no en tenen en tot cas hom ajunta dues barres de característiques semblants, de forma que s’encarin els pols oposats A vegades l’armadura és un imant permanent i aleshores hom diu que és polaritzada Les armadures polaritzades tenen diverses aplicacions sobretot en aparells telegràfics
antena
Tipus d'antenes
© Fototeca.cat
Dispositiu utilitzat en les tècniques de telecomunicació per a la captació (antena receptora) o la producció (antena transmissora) d’ones electromagnètiques.
L’emissió d’aquestes ones és aconseguida quan hom fa circular per l’antena transmissora un corrent elèctric que indueix al seu voltant un camp elèctric i un altre de magnètic ona electromagnètica que s’estén per l’espai i, si troba una antena receptora, hi indueix un corrent elèctric similar a l’original Així, doncs, l’antena és un dispositiu que transfereix l’energia elèctrica de transmissor a l’aire, en forma d’energia electromagnètica, i de l’aire al receptor, novament en forma d’energia elèctrica Els paràmetres que defineixen una antena són la impedància relació entre la tensió aplicada i…
aurora polar
Aurora polar a Suècia
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Meteorologia
Meteor lluminós que es produeix a l’alta atmosfera, prop de les regions polars, d’origen lligat a emissions solars.
Fou Eugene Goldstein qui, el 1881, deduí l’origen solar de les aurores, i Kristian Birkeland reeixí a reproduir-ne una en un laboratori emprant una esfera d’acer imantada i collocada en un tub de raigs catòdics Modernament, hom considera que el plasma solar penetra fins a una distància d’uns 6 radis del centre de la terra en xocar amb el camp geomagnètic, provoca ones magnetohidrodinàmiques magnetohidrodinàmica que es mouen seguint les línies de força del camp geomagnètic i penetren fins a uns 100 km de la superfície de la terra on ionitzen l’oxigen i el nitrogen existents, els quals…
factor giromagnètic
Física
Quocient entre el moment magnètic i el moment angular d’un cos elèctricament carregat: g=μ/L.
En mecànica clàssica, g = q / 2m, essent m la massa del cos en qüestió i q la seva càrrega elèctrica En mecànica quàntica l’expressió continua essent vàlida per als moments magnètics associats als moments angulars orbitals, però no pas per als moments magnètics associats al spin, que depenen del tipus de partícula
cementita
Tecnologia
Carbur cristal·lí de ferro, dur, magnètic i trencadís, que respon a la fórmula empírica Fe 3
C.
inductància pròpia
Electrònica i informàtica
Relació entre el flux magnètic total abraçat per un circuit elèctric i el corrent que hi circula.
El seu símbol és L , i val L = N ϕ/ I, N essent el nombre d’espires, ϕ el flux d’una espira i I el corrent La unitat de mesura és el henry
Terra
La Terra
© Fototeca.cat-Corel
Astronomia
Geologia
El tercer dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
L’excentricitat de la seva òrbita val 0,017, i el seu semieix major té una longitud de 149,6 milions de quilòmetres aquesta distància, per definició, rep el nom d’ unitat astronòmica UA La velocitat orbital mitjana de la Terra és de 29,8 km/s El seu període de translació al voltant del Sol és de 1,00039 anys tròpics, o sia 365,26 dies La Terra gira entorn d’ella mateixa en sentit directe, és a dir, de l’W cap a l’E, i el seu període de revolució sidèria és de 23 h 56 min, mesurat en temps solar Aquest període rep el nom de dia , i és una de les unitats de temps que hom empra en la pràctica L’…