Resultats de la cerca

Era redactat íntegrament en català En sortiren 32 números a la seva darrera etapa alterà la periodicitat i aparegué, per raons tàctiques, com a full gratuït de propaganda Dirigit per Adolf Pizcueta, en foren collaboradors, entre d’altres, Francesc Almela i Vives, Carles Salvador i Enric Duran i Tortajada mantingué una línia política democràtica, d’esquerra burgesa, i dedicà una bona part dels seus esforços a postular l’obtenció d’un estatut d’autonomia del País Valencià

Fill natural d’Alfons, segon duc de Gandia, del qual heretà, el 1425, la baronia d’Arenós Intervingué en les empreses italianes d’Alfons el Magnànim i caigué presoner a la batalla de Ponça 1435 Prengué partit pel príncep de Viana i la generalitat catalana i mantingué la seva baronia aixecada contra Joan II fins que caigué presoner de les tropes reialistes el 1464 Morí presoner al castell de Xàtiva i la baronia fou confiscada pel rei

Pel seu estil grandiós, es un dels més destacats representants del manierisme de Miquel Àngel a la península Ibèrica Treballà especialment al País Basc i a Aragó Collaborà en el retaule major de la catedral de Burgos 1578 i sobresortí en els retaules de la Trinitat, a la catedral de Jaca ~1578, de Sant Miquel, a la seu de Saragossa ~1580, i de l’església parroquial de Tafalla Creà escola, que es mantingué durant bona part del s XVII

Es presentà a Barcelona el 1950 i hi exposà el 1952 i el 1953 Collaborà sovint amb Marc Aleu i Josep Guinovart El 1952 s’installà a París, i el 1963 rebé el Prix de la Critique Exposà repetidament a Perpinyà i mantingué un taller al mas del Gall, prop de Ceret Tornà a exposar a Barcelona el 1968 Després d’una etapa informalista tornà a la figuració, fent caps i nus femenins molt estilitzats i una mica arcaïtzants

Es formà a Barcelona, a Llotja després de fer algunes exposicions personals i collectives, el 1945 anà a París, becat per l’ajuntament d’aquesta ciutat Exposà i treballà amb el grup Présence de l’Homme Posteriorment s’installà a Brusselles La seva pintura és de caràcter postimpressionista, intensament colorista, i cerca en la força cromàtica el mitjà més directe de comunicació Lligat a l’avantguarda dels anys cinquanta, es mantingué dins el mateix to de creació plàstica

Reconegué l’autoritat nominal de l’emir i es mantingué semiindependent fins al començament del segle IX, moment a partir del qual passà a designar una de les cora omeies N'han estat molt discutits els límits Amb capital a Oriola substituïda per Múrcia des del 825, comprenia les actuals comarques del Baix Segura, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i el Vinalopó Mitjà, però sembla infundada la pretesa inclusió de Villena, Elx i fins i tot València

És esmentat ja el 904, i el 974 el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló el donà al monestir de Sant Pere de Rodes, monestir que domina pel S i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d’Empúries Ponç Hug IV ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte l’església sembla que és la primitiva, les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya

Aquest lloc fou concedit, el 1153, pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als monjos cistercencs de Santa Maria de Valldaura per tal com les condicions d’aquest monestir proper a Barcelona no eren satisfactòries La manca d’aigua féu que els monjos no s’hi traslladessin definitivament i que no abandonessin Valldaura fins adquirir vora el Gaià el terreny on hagué de bastir-se el monestir de Santes Creus Ancosa es mantingué fins el 1835 com a granja d’aquest monestir

Probable deixeble de J Cererols a l’Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir al juny del 1656 Poc abans, ja havia començat a exercir de cantor major, ofici que mantingué amb tota constància i fidelitat durant més de trenta anys A la capella de música tocava el baixonet " con gran primor y suavidad ", segons les cròniques de l’època A més, també s’esmerçà a escriure llibres de cor, tan pulcrament que no tingué rival en la calligrafia

Començà la seva carrera amb altres músics que, com ell, havien estat influïts pels grups de Nova Orleans que treballaven a Chicago Fou el bateria de les formacions de Benny Goodman del 1934 al 1938, quan aquest músic gaudí del seu primer moment culminant Després formà orquestra pròpia, que mantingué, amb interrupcions, fins el 1951 Treballà, més tard, com a independent i docent Krupa fou el bateria més conegut pel gran públic durant els anys quaranta, essent especialment celebrat com a solista