Resultats de la cerca

Vida Encara adolescent, començà a publicar dibuix humorístic a la premsa argentina i creà, entre d’altres, els personatges Pichín el Grande i el gautxo Rendija que anunciava els tabacs argentins El 1932-33 entrà a formar part dels estudis Cristiani, on, a més de curts, feien cintes publicitàries d’animació, i participà en la realització d’una desena El 1938 fou un dels animadors principals del curt El mono relojero L’any següent s’independitzà i creà el seu propi estudi, la Compañía Argentina de Dibujos Animados, on realitzà el curt La caza del puma , que s’estrenà amb èxit el 1940 Dissolta…

Vida Humorista gràfic, historietista i guionista, s’inicià en l’animació amb dos curts en 8 mm Fajina i Los mercenarios 1971 Professionalment començà a treballar als Estudios Buch-Sanjuán, on conegué Jordi Amorós, i després entrà com a tècnic de truca als estudis de publicitat de Ricard de Baños, el fill del pioner Amb J Amorós fundaren el 1974 els estudis Equip Dibuixos Animats, que des d’aleshores ha realitzat una gran quantitat d’espots per al cinema i la TV, sèries, caretes, crèdits i videoclips El primer llarg que sortí de la firma fou Historias de amor y masacre 1975-78, estrenat el…

Vida Sense abandonar la seva professió de metge, es dedicà a compondre música per al cinema i fou també l’autor de dues revistes musicals, Hechizos de Fu-Manchú i La novia del Paralelo La seva producció de bandes sonores s’inicià el 1942 amb Mosquita en palacio , de Joan Parellada, i Sangre en la nieve , de Ramon Quadreny, ambdues en collaboració amb Josep Casas i Augé Sovint, algunes de les seves cançons traspassaren la pantalla i es convertiren en èxits en les sales de ball o a la ràdio Actiu en el cinema fins el moment de la seva mort, el 1962 creà la Cooperativa Cinematográfica…

Vida Treballà de baix al Metropolitan Opera House amb el nom de Giovanni Martino El 1930 fou contractat per la Metro- Goldwyn-Mayer i debutà en el film Música de petons A Lady’s Morals , Sidney Franklin, al costat de la cantant d’òpera Grace Moore A partir de llavors s’installà a Hollywood i feu de secundari en diverses versions en castellà de films nord-americans El presidio 1930, Ward Wing La fruta amarga 1931, Arthur Gregor La mujer X 1931, Cheri-Bibi 1931 i Dos noches 1933, tots tres de Carlos F Borcos-que Primavera en otoño 1933, Eugene Forde Una viuda romántica 1933, Louis King La…

Membre del Club Femení i d’Esports, fou campiona de Catalunya en llançament de disc 1931, 1932 i establí el rècord català de javelina 1930-32 També practicà el tennis i l’esquí a la Molina i Núria Fou la primera dona directiva d’un club de futbol a Europa, el FC Barcelona 1934-36 Impulsà l’organització de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936

Fou medalla d’or 2005, d’argent 2008 i de bronze 2006 amb la selecció catalana en els Campionats d’Espanya de mar-costa Aconseguí la categoria d’alta competició de la federació espanyola

Velocista, fou campiona d’Espanya de 200 m a l’aire lliure 2010 i en pista coberta 2012, i fou campiona de Catalunya en 100 m 2010, 2011, en 200 m 2007, 2009, 2010, 2011, en 60 m en pista coberta 2011 i en 200 m en pista coberta 2011, 2012 Participà en uns Mundials 2011 i en uns Campionats d’Europa 2012 en els relleus 4 × 100 m amb la selecció espanyola Formà part de l’equip del FC Barcelona que feu el rècord català de clubs de 4 × 100 m 2006 i també feu el rècord català de 200 m en pista coberta 2012

Fou membre fundador de la secció de tamborí de la Universitat de Granada i formà part de la selecció espanyola Disputà tres edicions de la Copa d’Europa en pista coberta 2005, 2006, 2007, en la segona de les quals assolí la medalla de bronze El 2007 es traslladà a Alemanya per jugar amb el Colonia TPSK Pel que fa a la modalitat de platja, guanyà el Torneig de Hannover 2010, 2012 en la categoria de dobles mixtos i, en dobles masculins, conquerí els títols de Berlín 2011 i Colònia 2012 Fou nomenat seleccionador alemany el 2011 i creà la secció de tamborí de l’ETV d’Hamburg el 2012

Començà a la Salle Bonanova Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol, al Futbol Club Barcelona, a l’Aismalíbar de Montcada 1955-56, al Real Madrid 1956-58, al FC Barcelona 1958-61, al Joventut de Badalona 1961-62 i, posteriorment, en altres equips com el Club Bàsquet Vic Amb el Real Madrid conquerí dues Lligues i una Copa, i amb el Barça feu el doblet, Lliga i Copa, 1959 Fou vint-i-dues vegades internacional amb la selecció absoluta espanyola

Començà com a redactor del setmanari Barcelona Deportiva el 1968 i, el 1972, entrà a La Vanguardia , on s’especialitzà en hoquei sobre patins i cobrí la informació del primer equip de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol fins al final dels anys noranta També collaborà, informant d’hoquei sobre patins, amb l’agència EFE, Ràdio Nacional d’Espanya i Ràdio Reus