Resultats de la cerca

Del seu matrimoni amb Andròmaca nasqué Astíanax Morí lluitant contra Aquilles, el seu rival, que volia venjar la mort de Patrocle Ha simbolitzat sempre l’ideal de l’heroi pietós, ple de generositat i valentia en la defensa dels déus, dels pares i de la pàtria

Després de fundar a Valladolid les Juntas Castellanas de Actuación Hispánica 1931, s’aplegà amb el grup La Conquista del Estado i conformà les JONS 1931 Participà en la unificació de les JONS amb Falange Española 1934 Morí al front a la guerra civil de 1936-39

Fill i successor de Pelagi Casat amb Froiluba, fundà amb ella l’església de la Santa Cruz a Cangas de Onís, aleshores residència reial, on hi ha encara la inscripció dedicatòria Morí, sembla, en una cacera Els seus fills, menors d’edat, no el pogueren succeir

Com a capità de voluntaris a la flota anglesa de l’almirall George Rooke, participà en l’atac i la presa de Gibraltar agost del 1704 Morí defensant la plaça durant el setge que, sense èxit, l’exèrcit borbònic del marquès de Villadarias posà a Gibraltar

S’inicià el 1940 amb l’equip del Tívoli Ping-pong Club, de Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1942 i de Catalunya 1942, 1943 per equips Fou el primer campió d’Espanya individual 1943 Deixà la competició jove i morí d’accident

Professà al convent dominicà de Palma, on passà tota la seva vida És autor d’una Oración fúnebre por las víctimas de Felanitx 1844 i de diverses obres piadoses i novenes impreses a Mallorca entre els anys 1845 i 1849 Morí en el vaixell de guerra “Lepant”

Participà en la guerra dels Cent Anys, contra Anglaterra, atacà l’illa de Wight 1374 i, més tard, diversos ports —Plymouth, Portsmouth, etc— i Gravesend 1380 Passat al servei de França 1382, aviat tornà al de Castella, per la qual lluità i morí al setge de Lisboa

Prengué l’alternativa a Mèxic 1940 i la confirmà a Madrid 1944 Famós per la seva manera de clavar les banderilles, torejà, entre altres, a Espanya amb Manolete 1945-46, Perú, Veneçuela i Colòmbia 1946-47 Retirat 1953, reaparegué com a rejoneador 1956 Morí d’accident automobilístic

Associat al seu pare Desideri 759, vençut per Pipí el Breu i destronat, morí a Constantinoble, després d’haver intentat un desembarcament a Calàbria que fou desbaratat per Grimoald, príncep de Benevent 787 La seva figura donà el tema a la tragèdia de Manzoni del mateix nom

Designat successor poc abans de morir el seu pare 1219, hagué de refugiar-se a Ghaznī amb un heterogeni grup de seguidors Derrotat per Genguis Kan 1221, annexà Kirman 1224 i Geòrgia als seus dominis, però morí en tornar-se a enfrontar al poderós exèrcit mogol