Resultats de la cerca
Es mostren 1425 resultats
Serge Poliakoff
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i grafista rus.
Formà part de l’Escola de París, ciutat on s’establí el 1923 A partir d’aquest moment inicià un procés vers l’abstracció que desenvolupà progressivament, fins que, el 1938, connectà personalment amb WKandinsky i RDelaunay Exposà al Salon des Indépendents, als Salons de Mai i als de Réalités Nouvelles Guanyà el premi Kandinsky el 1948 La seva pintura es caracteritza per la producció d’un espai pictòric compost per formes planes, com si fossin plaques, que s’articulen a la manera d’un mosaic El color és sempre molt càlid, ric i modulat en la seva tonalitat
Nicolaj Pirogov
Cirurgià rus.
Professor a Dorpat i a Peterburg, fou un expert cirurgià de guerra i l’introductor al seu país de l’anestèsia amb èter Escriví un Diari amb les seves experiències mèdiques durant la guerra de Crimea 1854 i la guerra russoturca del 1877
Nikolaj Obukhov
Música
Compositor rus naturalitzat francès.
El 1918 s’establí a París, on fou alumne de Ravel Influït al principi per Skr'abin, adoptà posteriorment una línia clarament avantguardista La seva obra principal és l’òpera Le libre de la vie 1925 Inventà també un nou instrument electrònic, la croix sonore , i un sistema dodecatònic diferent del de Schönberg
Caran d’Ache
Disseny i arts gràfiques
Pseudònim del dibuixant francès Emmanuel Poiré
.
Fou deixeble de Wilhelm Busch Introduí les historietes sense paraules Collaborà en diverses revistes humorístiques i satíriques, amb un esperit ferotgement antimilitarista, anticlerical i antisemita
Boris Éphrussi
Biologia
Genetista francès d’origen rus.
Féu importants recerques sobre diferenciació cellular, cultiu de cèllules in vitro , mecanismes genètics i hibridació de cèllules somàtiques Publicà La Culture des Tissues 1932, Nucleocytoplasmatic Relations in Micro-organisms 1953 i Hybridization of Somatic Cells 1972 És considerat pioner de la genètica molecular
Anton Antonovič Del’vig
Literatura
Poeta rus.
Continuador de les tradicions de poesia popular russa i introductor de noves formes Formà part del cercle literari de Puškin Algunes cançons seves esdevingueren populars Collaborà en les publicacions “Severnyje cvety” ‘Flors del Nord’, 1825-31 i “Literaturnaja gazeta” ‘Gaseta literària’, 1830-31
Marina Ivanovna Cvetaeva
Literatura
Poetessa russa.
A causa de la revolució i la guerra civil, emigrà a Praga, Berlín i París entre el 1922 i el 1939, any que retornà al seu país, on se suïcidà poc temps després Tot i que hom classifica la seva poesia com a simbolista, hom pot detectar-hi influències de la poesia popular i de moviments més moderns, especialment pel que fa a l’experimentació amb el llenguatge La seva obra influí en poetes de generacions posteriors, com Jevtušenko i Voznesenskij Entre altres, publicà els reculls Večernij al ‘bom ‘Àlbum de capvespre’, 1911 i Car-devitsa ‘La reina verge’, 1922
Wladimir Vogel
Música
Compositor suís d’origen rus.
Deixeble de Skr'abin i de Busoni, el 1933 es traslladà a Suïssa Posseïa una ciència extraordinària dels ritmes i els timbres, i s’interessà per la percussió i la veu parlada De les seves obres cal destacar Epitafio per ABerg 1936, Preludio, Interludio lirico, postludio 1954, Meditazioni sulla maschera di AModigliani 1961 i Worte 1961
Irina Rodnina
Altres esports d’hivern
Patinadora sobre gel russa.
Entre el 1969 i el 1980 ocupà el primer lloc del patinatge mundial formant parella amb Aleksej Ulanov, primer, i amb Aleksandr Zaicev, després Amb el primer fou campiona d’Europa i del món de parelles del 1969 al 1972, a més de guanyar el títol olímpic a Sapporo 1972, i amb el segon, amb el qual es casà el 1976, obtingué els títols continentals i mundials del 1973 al 1980 i els olímpics d’Innsbruck 1976 i Lake Placid 1980 En el decurs de la seva carrera, fou onze vegades campiona d’Europa i del món i tres vegades olímpica Es retirà el 1980
George Skibine
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf rus, naturalitzat nord-americà.
Alumne d’Olga Preobraženskaja i de S Lifar, debutà l’any 1938 amb els ballets russos de Montecarlo i actuà com a coreògraf en els ballets Tragèdia a Verona 1949, de Čajkovskij, El Presoner del Caucas 1951, d’A Khačaturjan, i Annabel Lee 1957 Actuà a l’Opéra de París 1958-62 i a l’Opéra de Lieja i dirigí el Harkness Ballet
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina