Resultats de la cerca

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Feu dibuixos animats —collaborà, entre altres, al film Érase una vez 1948-50—, i escriví i illustrà molts llibres per a infants Mantingueu net el cor , Siguem-hi tots Excellí internacionalment com a autor d’un tipus de nadala des del 1952 amb pastors o àngels estilitzats, riallers i bonhomiosos, que ha estat molt imitat posteriorment Dibuixos seus illustraren el catàleg del Festival Pau Casals d’Acapulco 1960, editat amb motiu de la primera audició mundial d’ El Pessebre  És germà de l’actriu Paquita Ferrándiz

Net de Guillem I i fill del comte Esteve de Blois i Chartres i d’Adela d’Anglaterra Educat pel seu oncle, el rei Enric I, ocupà el tron en lloc de Matilde, filla d’aquest, casada en segones noces, amb el comte Jofre V d’Anjou Les concessions que hagué de fer foren aprofitades pels escocesos, els gallesos i els angevins per a envair Anglaterra i Normandia, fet que provocà la guerra civil 1139 Fou vençut per Enric, duc de Normandia, fill de Matilde, el qual fou reconegut hereu de la corona Enric II

El seu net vengué la vila d’Àndria a Fabrizio Carafa, segon comte de Ruvo mort el 1554, i el fill d’aquest, Antonio Carafa, tercer comte de Ruvo mort el 1565, fou creat de nou 1556 duc d’Àndria, títol que encara porten a Itàlia els Carafa descendents seus El 1740 fou adjudicada la grandesa d’Espanya a l’onzè duc, Ettore Carafa mort el 1764 El 1904, el títol concedit al Gran Capità fou rehabilitat a Espanya, amb la grandesa, a favor d’un membre de la família Bustos

Johann Strauss contribuí, juntament amb Joseph Lanner, a l’extraordinari desenvolupament que la música d’entreteniment tingué a Viena durant la primera meitat del segle XIX Strauss i els seus fills Johann, Josef i Eduard donaren al vals i a altres danses populars una nova qualitat musical i una immensa popularitat internacional Johann Strauss fill és el músic més destacat de la família L’últim membre que tingué una activitat musical important fou Eduard Strauss 1910-1969, net del primer Eduard i director de l’Orquestra Johann Strauss de Viena

Filla del duc Joan Galeàs I de Milà i d’Isabel de França Fou desposada el 1386 amb Lluís de França, duc de Turena i comte de Valois i de Beaumont-sur-Oise i després duc d’Orleans, a qui aportà en dot els comtats de Vertus i Asti amb el dret de successió al ducat milanès en el cas que els seus germans morissin sense fills Acusada de sortilegis, es retirà a Blois El 1447 el seu net, el rei Lluís XII de França, feu valer el dret al ducat milanès

Aquesta església és la parròquia del poble de Bellvís, a ponent de la comarca L’edifici actual fou construït entre el 1802 i el 1842 El primer esment de l’església és de l’any 1203, en què Pere de Bellvís, nét de Guillem Ramon de Montcada i senyor de Bellvís i de Bellestar, en el seu testament dotà l’església de la vila amb la desena part dels seus dominis Torna a ser esmentada en les dècimes papals dels anys 1279, 1280 i 1391, sempre dins el bisbat d’Urgell

Filla de Rodolf II de Borgonya, es casà 947 amb Lotari II, rei d’Itàlia A la mort d’aquest 949, agrupà entorn seu un partit que cridà Otó I a intervenir a Itàlia contra Berenguer II Es casà amb Otó I 951 i fou coronada emperadriu el 962 Altre cop vídua, assegurà la successió al seu fill Otó II i al seu net Otó III i continuà intervenint en els afers d’estat durant llurs regnats Fundà nombrosos monestirs La seva festa se celebra el 16 de desembre

El 1899 participà com a soci minoritari a la Detroit Automobile Company i començà a investigar la possibilitat de construir un automòbil comercialitzable, per la qual cosa creà la societat d’investigació Henry Ford Company 1902 i la Ford Motor Company 1903, on inicià la fabricació de cotxes en sèrie Introduí innovacions considerables, tant mecàniques com de gestió vendes a crèdit, foment de l’exportació, gran divisió del treball, sistema de retribució per prima, etc Publicà Philosophy of Labour 1929 L’empresa familiar ha estat continuada pel seu net Henry Ford II

Fill i net dels arquitectes  Pere Domènech i Roura i  Lluís Domènech i Montaner , respectivament, es doctorà en arquitectura Fou arquitecte municipal de Lleida 1950 Interessat des de petit per la natura, s’especialitzà en l’estudi dels lepidòpters diürns, dels quals reuní una collecció d’uns 15000 exemplars que donà al Museu de Zoologia de Barcelona 1987 També donà al museu una collecció de 376 ocells dissecats Presidí la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà de la seva fundació 1978-87 Publicà en revistes especialitzades nombrosos articles sobre els lepidòpters ropalòcers