Resultats de la cerca

Fundat l’any 1900 com a Club Internacional de Football, fou un dels pioners del futbol català i un dels que crearen la Federació Catalana de Futbol, aleshores anomenada Associació Catalana de Clubs de Foot-ball Al començament, alguns dels seus jugadors eren originaris de les Filipines L’any 1903 passà a dir-se Football Club Internacional El seu primer terreny de joc es trobava a la cruïlla dels carrers de Provença, Rosselló i Urgell, davant l’Escola Industrial Després es traslladà al barri de Sants, al carrer de Galileu L’equip començà participant en la Copa Macaya nom inicial del Campionat…

Patí algun parèntesi durant els anys cinquanta i seixanta Les quaranta-vuit primeres edicions, fins l’any 2007, foren en les modalitats de cros o curses de ruta Els primers anys, la cursa sortia de les Borges del Camp i arribava a la plaça Prim de Reus Més endavant, el recorregut es traslladà a diferents indrets de Reus, com el Barri Gaudí anys setanta, el centre urbà, al voltant de la plaça del Mercadal anys vuitanta i noranta i el polígon Agroreus i el parc del Roquís anys 2000 A partir del 2008 tingué lloc sobre asfalt, en la distància del quart de marató 10548 m, en dues…

Es formà a les files del Club Futbol Parets del Vallès Començà a jugar el 1940 com a amateur mentre treballava a la barberia familiar Fitxat pel Futbol Club Barcelona , jugà cedit al Granollers 1942-43, fins que retornà al primer equip, on jugà catorze temporades, fins la 1956-57 Ocupà sobretot la posició d’interior dret i després de defensa i fou un dels integrants de l’equip dit “de les cinc copes” El seu palmarès inclou cinc campionats de la Lliga espanyola 1945, 1948, 1949, 1952, 1953, quatre campionats de Copa 1951, 1952, 1953, 1957, dues Copes Llatines 1949, 1952 i tres…

Format al Club de 7 a 9, on començà a jugar l’any 1971 a les ordres del seu pare Jordi, fou subcampió d’Europa individual 1977, 1978 en categoria cadet Com a absolut, conquerí catorze títols de campió de Catalunya, catorze més de campió de Barcelona –durants els anys que no es disputaren els campionats catalans–, i deu de Lliga Es proclamà nou vegades campió d’Espanya individual 1977, 1978, 1980, 1983, 1985-88, 1992, de dobles 1979, 1981, 1983-89, dobles mixtos 1981, 1983-85, 1988-92 i per equips 1978, 1979, 1981-85, 1990, 1993 Els anys 1983 i 1985 guanyà els quatre títols estatals…

Començà a competir en la Fórmula 1 el 1991 i l’any següent guanyà el Gran Premi Spa de Bèlgica Aquell mateix any s’incorporà a l’escuderia Benetton i la temporada 1994 aconseguí per primera vegada el títol de campió del món de Fórmula 1, títol que revalidà l’any 1995 Fitxà per Ferrari la temporada 1996 i les temporades 1997 i 1998 quedà en segon lloc Un accident greu li impedí, el 1999, de lluitar pel títol però guanyà els campionats de les temporades 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004, i arribà a una xifra única de set títols mundials, superant Juan Manuel…

Format a la Unió Esportiva de Sants, el 1934 ingressà al Futbol Club Barcelona, en el qual romangué, en una primera etapa, fins ben entrada la Guerra Civil 1937 Aprofitant la gira del Barça per Mèxic i els Estats Units, s’exilià i fitxà pel Sète francès 1937-39 El 1940 tornà al Barça, però la Federació Espanyola el sancionà per un any Després pogué mostrar novament la seva extraordinària classe, la qual, jugant d’interior o de davanter centre, li valgué el sobrenom de catedràtic del futbol Vestí de blaugrana fins la seva retirada el 1949 i, sumant les dues etapes com a barcelonista, disputà…

Format al BM Cardedeu, a dinou anys s’incorporà al BM Granollers, amb el qual debutà en la màxima categoria Passà pel BM Alzira 1990-94 i el BM Cantàbria 1994-99 abans de marxar a Alemanya, on jugà amb el TBV Lemgo 1999-2001 i el Frisch Auf Göppingen 2001-04 Retornà a la Lliga Asobal, a les files del BM Ciudad Real 2004-05, abans de retirar-se En el seu palmarès destaca la Copa del Rei 1992, tres Copes Asobal 1997, 1998, 2005 i una Supercopa d’Espanya 2004 Fou 177 vegades internacional i disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996, en els quals aconseguí…

Davanter, s’inicià al Club Patí Tordera, amb el primer equip del qual debutà a l’OK Lliga a setze anys El Futbol Club Barcelona el fitxà el 2002, però el cedí al Club Hoquei Lloret, on jugà fins el 2006 Forma part del Club Patí Vic 2006-10, i el 2010 s’incorporà al FC Barcelona L’any 2015 fitxà pel Benfica portuguès, equip amb el qual guanyà la Lliga 2016, la Copa portuguesa 2016 i la Copa d’Europa 2016, i el 2016 fitxà pel Reus Deportiu, amb el qual es proclamà campió de la Lliga Catalana 2016, 2017 i de la Copa d'Europa 2017 En el seu palmarès també hi ha dues Copes d’Europa…

S’inicià a la Unió Esportiva d’Horta, amb la qual fou campió d’Espanya i de Catalunya en categoria júnior en 50 m, 100 m, 200 m, 400 m i 1500 m lliure L’any 1997 marxà al CN Hospitalet i, alhora, gaudí d’una beca al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Després passà pel CN Catalunya 2003 i el CN Sant Andreu 2005 Especialitzat en proves de fons, en el seu palmarès figuren dues medalles de bronze 2000 en les curses de 5 i 25 km i una medalla de plata en 800 m lliures 2001, aconseguides en els Campionats d’Espanya, i una medalla d’or en els 5 km dels Campionats d’Espanya de llarga…

Defensa, fou seleccionat per al planter del Futbol Club Barcelona el 1996, i el 1999 debutà al primer equip del club, amb el qual guanyà el Campionat de Lliga En el seu palmarès figuren sis Lligues i Supercopes d’Espanya 2005, 2006, 2009, 2010, 2011, 2013, dues Copes del Rei 2009, 2012, tres Lligues de Campions 2006, 2009, 2011, dues Supercopes d’Europa 2009, 2011 i dos Mundials de clubs 2009, 2011 En les temporades entre els anys 2008 al 2012, com a capità funció que exercí des del 2005 fou una peça clau de l’equip dirigit per Josep Guardiola , que més títols de primer nivell…