Resultats de la cerca

A dinou anys fou coprotagonista amb Marlon Brando de Last Tango in Paris , de Bernardo Bertolucci , pellícula que li donà una gran projecció, però que també s’interposà en la seva carrera artística De l’escassa fimografia posterior hom pot esmentar The Passenger 1975, de Michelangelo Antonioni,  La dérobade 1979, de Daniel Duval, i Merry-Go-Round 1981, de Jacques Rivette

Especialitzat durant els primers temps en paisatges parisencs i del seu món nocturn, es dedicà després a viatjar i recollí en els seus quadres els paisatges dels diferents indrets on havia restat Londres, Provença, Espanya Residí un quant temps als EUA i a l’Extrem Orient Té obres a Barcelona, Tours, Versalles i al Musée National d’Art Moderne de París

Metge a l’Hôpital Psychiatrique de la Seine, des del 1961 i durant més de trenta anys dirigí la collecció “Sciences de l’Homme” de l’editorial Payot de París Creador de la disciplina de la sociopsicoanàlisi, publicà  Le révolte contre le Père 1968, La crise de générations 1974, Pour une autre société 1975, La chasse structurale 1977, Pour décoloniser l’enfant , etc

Deixeble de Fétis i de Lesueur, obtingué 1834 el gran premi de Roma Des del 1840 fou professor d’harmonia del conservatori de París Escriví cantates, oratoris, misses, etc, i l’òpera Les catalans, estrenada a Rouen el 1840, basada en un text d’Edmond Burat de Gurgy relatiu a un imaginari incident entre la colònia catalana de Marsella i el governador de la ciutat

Deixeble de Gros, fou el pintor de la burgesia posterior a la Revolució del 1830 Té una primera etapa de pintor d’història Assassinat del duc de Guisa , 1835, Musée de Chantilly i una segona —des del 1837— de pintor religiós Enterrament de Crist i de retratista Lamartine Decorà l’hemicicle de l’École des Beaux-Arts de París, on representà la història de les arts

Estudià a París i a Anglaterra i ingressà a la carrera diplomàtica Escriví poemes Lampes à Arc , 1920, però es decantà vers la novella Ouvert la nuit , 1922 Fermé la nuit , 1923, evocant un món cosmopolita Amb Lewis et Irène 1924 aconseguí un dels seus èxits més notables També escriví llibres d’impressions de viatges i de reculls de cròniques Bucarest , 1935 Majorque , 1963

El 1806 li fou encarregada la transformació de l’església de la Madeleine, de París començada el 1764, durant l’època de Lluís XVI en temple de la Glòria Hi treballà fins a la mort, i la convertí en un temple de creu llatina, amb cúpula a l’interior, però amb frontó a la façana i pòrtics amb columnes, a la manera dels temples grecs

Professor a l’École Normale de París 1962 i director de la revista “Scilicet” 1968, intentà, a través de l’estructuralisme, una interpretació lingüística de la psicoanàlisi, la qual el situà al centre de l’interès filosòfic contemporani Fundador i mentor de l’École Freudienne 1964-80, la seva producció escrita es troba dispersa en multitud d’articles, publicats, entre d’altres, en el volum Écrits 1968

Participà en la vida militar de l’època i, posteriorment, en la vida política i de la cort, on madurà la seva crítica a l’autocràcia de Lluís XIV Retirat de París, escriví nombrosos estudis històrics sobre l’alta noblesa i l’Església La seva obra més important foren unes Mémoires 1739-52, que no foren publicades fins el 1830, de gran valor documental

Blanquista i membre actiu de la Internacional, esdevingué cap del 101 batalló de la guàrdia nacional, l’any 1870 En advenir la Comuna de París, fou escollit pel districte 13 i nomenat general, membre de la comissió executiva i de la de guerra Partidari de l’atac a Versalles, comandà les forces que havien d’entrar-hi Fou afusellat el dia 4 d’abril