Resultats de la cerca

Doctor en arquitectura 1966, projectà l’arxiu central de l’administració de l’estat Alcalá de Henares, 1968, els plans d’urbanització de diverses poblacions valencianes i edificis religiosos a Algemesí, la Pobla de Vallbona, etc Participà en les obres de restauració del monestir del Puig i de la catedral de València Fou president de Lo Rat Penat 1962-72 Publicà El escudo de armas de Algemesí 1955, La repristinació de la catedral de València 1971 i Llinatges d’un poble Valencià Algemesí 1975, entre altres treballs

Actiu des del 1423 fins al 1456 Segueix la línia de l’estil internacional derivat de l’escola de Borrassà amb característiques locals De la seva obra feta a Tortosa resta només el retaule de Sant Miquel 1429, de l’esglesiola del mateix nom de la Pobla del Bellestar, conservat a l’església de Vilafranca del Maestrat Veí de Morella, contractà retaules per als llocs i les viles de la comarca Fins l’any 1954 es conservaven les taules del retaule de Cinctorres, contractat el 1441

Dirigí els setmanaris Barcelona Alegre i La Tomasa Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, El pagès de l’Empordà 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868, Tenorios 1900, etc

La família Guarro La família Guarro pot parlar de 300 anys de producció paperera sense faltar a la veritat Les primeres quatre generacions pertanyen a l’etapa pre-industrial La cinquena incorporarà les primeres màquines de ferro i la sisena desenvoluparà el procés mecànic No obstant això, la indústria dels Guarro es distingirà sempre per la fabricació d’un paper de qualitat, cosa que significa que és un paper artesanal, en el qual els procediments manuals es mantenen fins a cert punt Ramon Guarro i Costa era un pagès de la Pobla de Claramunt del final del segle XVII El 1698 va demanar permís…

Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME, instructor d’escalada en roca de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i membre del Comitè Tècnic de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME i de la junta de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC2000-08 Collaborà en la revista de muntanya Vèrtex Ha obert més de 1500 vies a les principals parets de l’Estat, de les quals més de 170 han estat primeres ascensions Fora de l’àmbit peninsular, ha concentrat la seva activitat als Alps, amb més de 100 itineraris A més, ha escalat als Estats Units, el Canadà,…

Membre del Club d’Esquí Port-Ainé Pallars, participà en la prova de big air del Campionat del Món júnior 2007 És un dels surfistes més destacats en l’àmbit estatal i forma part de l’equip ASP Snowparks, amb qui ha participat en nombrosos festivals i proves especialitzades Treballa al refugi de muntanya d’Amitges

Defensa, fou seleccionat per al planter del Futbol Club Barcelona el 1996, i el 1999 debutà al primer equip del club, amb el qual guanyà el Campionat de Lliga En el seu palmarès figuren sis Lligues i Supercopes d’Espanya 2005, 2006, 2009, 2010, 2011, 2013, dues Copes del Rei 2009, 2012, tres Lligues de Campions 2006, 2009, 2011, dues Supercopes d’Europa 2009, 2011 i dos Mundials de clubs 2009, 2011 En les temporades entre els anys 2008 al 2012, com a capità funció que exercí des del 2005 fou una peça clau de l’equip dirigit per Josep Guardiola , que més títols de primer nivell aconseguí en la…

A París freqüentà les reunions cubistes L’any 1912 triomfà en el concurs per a un monument a Jacint Verdaguer, després aixecat a la Diagonal Barcelona Féu, a més, retrats, la majoria de bronze El seu estil és sobri, malenconiós i idealista

Obtingué del papa Pau IV les atribucions episcopals, i del rei Felip II de Castella 1562, els drets sobre les mines d’aigua dels termes de la tinença de Benifassà

Es llicencià en ciències econòmiques i obtingué el màster en direcció i administració d’empreses d’ESADE Combinà la feina com a economista, amb diferents càrrecs a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, amb l’activitat política al si d’ Unió Democràtica de Catalunya  UDC, partit al qual s’afilià el 1976 També exercí de vicepresident 1992 i secretari general 1996 del partit, i es convertí en un dels homes de confiança de Josep Antoni Duran i Lleida Fou conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya entre el 1988 i el 1999, i durant aquest període fou reconegut per les seves…