Resultats de la cerca

Poble pastor i agricultor, el conreu de les terres és encomanat a les dones, mentre que els homes es dediquen a la caça i a la pesca La seva organització social, provinent segurament del règim feudal instaurat per Dlamini al segle XVIII, és notòriament estratificada L’autoritat suprema és compartida entre un rei determinat hereditàriament i la seva mare o un substitut d’aquesta Els clans reials constitueixen la classe dirigent del regne i són distribuïts per tot el territori Patrilineals i patrilocals, els swazis   consideren la poligínia com un distintiu de condició social…

La seva església existia ja el 1059 i depenia dels senyors del castell de Subirats, que el 1095 la cediren al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs Des d’aquest moment formà una quadra que fou de domini de Sant Sebastià dels Gorgs, i més tard, de Montserrat, fins que al principi del segle actual es fusionà amb el terme de Subirats, del qual ja depenia originàriament

De l’església parroquial Santa Cecília depèn la d’Iguerri A mitjan s XIX formava un municipi

De la seva església parroquial Santa Maria depèn la de Llindars Al peu del poble hi ha diverses fonts d’aigua clorosulfatada que conté sulfat sòdic, emprada tradicionalment com a purgant, que fou comercialitzada per diversos establiments fins a mitjan s XX aigua de Rubinat Prop d’aquest lloc tingué lloc la batalla de Rubinat durant la guerra contra Joan II

És situat a l’esquerra del riu de Peguera a menys d’1 km de la seva confluència amb el Llobregat, prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al SE de l’antiga església parroquial deSant Jordi de Cercs L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio

És un barri de treballadors industrials Formava part del terme de Solicrup El 1975 hom hi beneí la parròquia dedicada a santa Eulàlia

Situat a l’esquerra del riu d’Escart , que neix als contraforts orientals del pic de Mainera 2 906 m alt i aflueix a la Noguera Pallaresa per la dreta, a Escaló la seva vall, d’origen glacial, és encaixada i suspesa Dominava el poble la roca o castell d’Escart , esmentat ja al s XI Depengué del monestir de Gerri L’església parroquial és dedicada a sant Martí A l’est del poble hi ha el santuari de la Roca d’Escart, on és venerada la Mare de Déu de la Roca Formava part de l’antic terme d’Escaló

La població es formà entorn a l’antiga capella de Sant Pere 1298, considerada filial de Mediona Entre l’antic nucli i la font del Bosc es construïren pels volts del 1925 moltes torres i casetes d’estiueig

L’església parroquial Sant Bartomeu depèn de la de Montornès Pertangué als templers i després als hospitalers, dins la comanda de Granyena

L’església Santa Marina depèn de la de Sant Jaume Hi ha restes d’una antiga torre de defensa Pertangué, als segles X i XI, als senyors de Castellet Formà un municipi independent amb Llorenç del Penedès al segle XIX Llorenç i Lleger