Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
carrasca
Carrasca
© Carolina Latorre Canet
Botànica
Alzina de fulla curta i pilosa, grisenca, sovint de glans dolces.
És pròpia de la península Ibèrica i de l’Àfrica mediterrània
apol·loni
Entomologia
Papallona de la família dels papiliònids, semblant a l’apol·lo, també de color blanc amb taques negres.
És pròpia d’Àsia, i habita les muntanyes, a gran altitud
panical blau
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles pinnatífides i espinoses, de flors blaves agrupades en capítols esfèrics, i de fruits en aqueni, proveïts d’un vil·là.
És pròpia de la regió mediterrània i forma part de comunitats xeròfiles
escaravia
Botànica
Planta perenne, de la família de les umbel·líferes, glabra, de 30 a 80 cm d’alçària, amb arrels inflades en forma de fus, tiges estriades, fulles pinnaticompostes i umbel·les de flors blanques.
Pròpia de l’est d’Europa, és conreada per les arrels, comestibles
ulls d’àngel
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de 15 a 40 cm d’alt, de fulles alternes dividides en lacínies, de flors d’un vermell escarlata, i de fruits en poliaqueni.
Es fa a les messes, i és pròpia de l’Europa meridional
nimfomania
En la dona, exageració patològica del desig sexual.
És pròpia de certs estats d’excitació psíquica, sobretot en l’estat maníac
gatova fasciculada
Botànica
Arbust fortament espinós, de la família de les papilionàcies, d’un verd grisenc, amb fulles trifoliolades i amb flors grogues.
Pròpia de la mediterrània oriental, creix fent coixins a les brolles calcàries mallorquines
vicaris
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles estretes i de flors blanques, disposades en raïms corimbiformes.
És pròpia d’indrets pedregosos del litoral mediterrani, i també és conreada en jardineria
pasticcio
Música
Obra composta per fragments extrets d’altres obres precedents, d’un o diversos autors, sovint destinada a ser representada.
La composició segons aquest procediment fou una pràctica estesa a l’òpera italiana del segle XVIII, aplicada després a altres gèneres, dramàtics o no com obres sacres La seva motivació principal era el reaprofitament comercial de les àries i els fragments d’òpera més famosos, de procedència diversa En aquest procés els extractes eren arranjats segons els interessos tant de l’empresari com dels cantants i del director musical De vegades, el mateix director musical interposava àries de composició pròpia a les àries preses d’altres obres Compositors de la talla de GF Händel o A…
enterorràgia
Patologia humana
Emissió de sang vermella per via anal.
És pròpia dels processos que afecten el jejú, l’ili, el còlon i el recte