Resultats de la cerca
Es mostren 26906 resultats
vida
Durada de l’existència d’un ésser viu, successió de fenòmens pels quals es manifesta.
fitocenologia
Geobotànica
Part de la geobotànica que estudia les comunitats vegetals, les quals són tipificades en associacions
.
faquirisme
Esoterisme
Conjunt dels fets extraordinaris realitzats pels faquirs i als quals hom atribueix un poder sobrenatural.
hidra
Religions de Grècia i Roma
Monstre mitològic de molts caps, tallat un dels quals li’n naixien dos o més.
Criat per Hera a les zones pantanoses de Lerna, a l’Argòlida, la seva mort constituí un dels treballs d’Hèracles En heràldica és representada per una serp de set caps, ales de ratapinyada i potes d’àguila, posada de perfil
haloform
Química
Nom genèric dels composts de fórmula CHX3, en els quals X és un halogen.
mitjalluna
Oficis manuals
Nom donat a diversos instruments, peces, etc, la forma dels quals és de mitja lluna.
coanòcit
Zoologia
Cadascuna de les cèl·lules típiques de les esponges (porífers), de les quals formen l’endoderma.
Són troncocòniques, proveïdes d’un llarg flagel voltat a la base per un collar citoplasmàtic, que és una prolongació de la part anterior de la cèllula La funció dels coanòcits és de capturar les partícules nutritives i digerir-les
poliè
Química
Cadascuna de les molècules l’estructura de les quals conté dos o més dobles enllaços.
Hom aplica sovint aquest nom, amb sentit restrictiu, a aquelles molècules en què els dobles enllaços es troben conjugats
equipotència
Matemàtiques
Relació d’equivalència entre conjunts entre els quals és possible d’establir una aplicació bijectiva.
Dos conjunts equipotents tenen la mateixa potència i són anomenats també conjunts d’igual potència
waqf
Islamisme
Dret
Donació pietosa d’uns béns l’usdefruit dels quals és destinat a obres de beneficència.
Al marge del seu caràcter originàriament religiós, aquestes donacions solien ésser un motiu d’evasió del fisc estatal Amb el temps el patrimoni dels béns waqf anomenats ḥubus a l’Àfrica del Nord fou tan considerable —una tercera part de les terres de conreu a Tunísia el 1833, la meitat a Algèria el 1850, tres quartes parts a Turquia, etc—, que a poc a poc han anat essent confiscats, amb indemnitzacions, per part de l’administració civil, fins a arribar a la nacionalització als països més progressistes