Resultats de la cerca
Es mostren 2466 resultats
Dídac Montes
Música
Compositor de possible origen català.
L’any 1528 fou admès com a cantor a la catedral de Lleida L’any següent succeí Antoni Escolà en el càrrec de mestre de cant i dels nens del cor Ocupà el magisteri de capella de la catedral lleidatana durant quaranta-un anys El seu nom apareix documentat per darrer cop el 5 de gener de 1570 Fou enterrat a la capella del Salvador, de la Seu Vella de Lleida El mateix any apareixen els noms dels seus successors, Gabriel Mont-roig i, poc després, Cristòfor Telles A la Biblioteca de l’Orfeó Català es conserva un motet a quatre veus d’aquest mestre, Ave regina coelorum
Johann Anton Filtz
Música
Compositor i violoncel·lista alemany.
Fill també d’un violoncellista, el 1754 entrà a formar part, com a segon violoncel, de l’orquestra de la cort de l’elector de Mannheim, dirigida per Johann Stamitz, amb el qual contribuí, juntament amb FX Richter, a afaiçonar l’ escola de Mannheim i a donar-li renom La inclusió d’elements populars en les seves composicions fou sovint bescantada pels crítics de l’època, que ho consideraren una frivolitat Tot i morir jove, la seva producció instrumental és abundant quaranta simfonies, cinc concerts per a violoncel, dos per a flauta, sis quartets, sis sonates en trio i una missa, entre altres…
Josep Capell i Hernàndez
Música
Compositor català de sardanes i ballables, pianista i arranjador.
Fou fundador i director de nombrosos conjunts populars i cobles orquestra, com The Capell Boys, Melodians, La Principal d’Urgell, Montjuïc o Capell-Santy També formà part de la Cobla Barcelona i de les orquestrines de Rafael Medina i de Mario Visconti Amb els seus primers títols sardanístics obtingué un notable èxit durant els anys quaranta A partir dels anys vuitanta adoptà un estil més líric i elaborat que el feu mereixedor de diversos premis Entre les seves composicions destaquen, per la seva popularitat, les sardanes Festa Major , Sardanes a Mollerussa i La meva saltirona , i…
Laurens Hammond
Música
Inventor nord-americà.
El 1933 inventà un instrument de doble teclat basat en un generador elèctric El so era produït per una sèrie de rodes que giraven en un camp magnètic, i, posteriorment, amplificat per mitjà d’altaveus Patentat el 1934 amb el nom dHammond, el primer model, finançat per Henry Ford, fou fabricat el 1935 Els anys quaranta assolí una gran popularitat, i a partir d’aleshores anà incorporant els successius avenços de la tecnologia electrònica el 1970, el primer orgue amb transistors i ampliant les possibilitats de generació del so Actualment, amb la guitarra elèctrica, és l’instrument…
Franco Ferrara
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià piano, violí, orgue i composició als conservatoris de Palerm i Bolonya Debutà a Florència el 1938, però aviat caigué malalt a causa d’una afecció nerviosa Cap a la meitat dels anys quaranta abandonà la direcció, i des del 1958 es dedicà a la docència a Perusa, Hilversum 1959, l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1960 i, sobretot, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou professor de direcció orquestral en diversos períodes 1966-67, 1969-76 i 1978-84 Ha estat professor de nombrosos futurs directors que s’han convertit en punts de referència en l’Europa musical dels últims trenta…
Manel Coll Compte
Futbol
Àrbitre de futbol.
Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres, del qual formà part del comitè directiu, l’any 1933 Començà la seva activitat a meitat dels anys vint xiulant partits del Campionat Regional de Catalunya de segona categoria De manera esporàdica debutà en la Lliga el 14 de desembre de 1930, dirigint un partit de primera divisió entre el Futbol Club Barcelona i el Club Esportiu Europa Durant la dècada dels quaranta continuà xiulant partits de competicions regionals catalanes i de segona divisió Tornà a aparèixer a primera en un partit entre l’Atlético Aviación i la Real Sociedad a l’octubre…
Delegació Diocesana d’Esport
Esport general
Institució esportiva fundada el 1948 en el si de la Joventut d’Acció Catòlica.
Dependent de l’Església catòlica, tenia el seu precedent en la Secretaria d’Esports dels Joves d’Acció Catòlica, impulsada des del 1940 pel metge i eclesiàstic Pere Tarrés Impulsà la pràctica esportiva i la competició entre diferents equips vinculats a parròquies, escoles religioses, centres d’esbarjo cristià i altres institucions Entre els esports més practicats, cal destacar l’atletisme i, sobretot, el basquetbol, que visqué un moment de gran propagació entre el jovent catòlic Des de la delegació es creà un campionat amb la participació de quaranta-tres equips, al marge de les…
Club Natació Sitges
Natació
Club de natació de Sitges.
Fundat el 1925, nasqué com a club de natació al qual s’integraren el 1933 les seccions d’atletisme i de basquetbol Aquesta darrera començà la seva progressió participant en el torneig d’Educación y Descanso de tercera categoria El 2010 tenia secció de natació, tennis, frontennis, pàdel i triatló Disposa de nedadors de totes les categories d’edat i escola de natació Participa en el Campionat de Catalunya Obert de natació i en la Lliga Catalana de pàdel, entre altres competicions Té una zona de fitnes i ofereix activitats com aeròbic, fitnes, ioga, taitxí i submarinisme Des del final dels anys…
Club de Rem Barcelona
Rem
Club de rem de Barcelona.
Fundat l’any 1931, nasqué com a escissió del Club de Mar del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria Un dels seus màxims impulsors fou Josep Durban Guanyà diverses regates internacionals, la primera de les quals fou a Lucerna l’any 1931 Participà en competicions d’àmbit estatal, organitzà Campionats de Catalunya i alguna edició del Trofeu President Macià Acabada la Guerra Civil fou refundat per Lluís Omedes al final dels anys quaranta Seguí competint en proves estatals i internacionals amb èxit, i el 1951 guanyà el Campionat d’Espanya de rem Desaparegué un…
Fòrum Universal de les Cultures
Esport general
Conjunt de trobades internacionals que se celebraren a Barcelona entre el maig i el setembre de l’any 2004, organitzades per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol.
Amb l’objectiu de debatre sobre els principals reptes culturals i socials contemporanis, destacà el fòrum “L’esport diàleg universal”, amb més de 700 participants de més de 200 països En el seu programa els jocs i els esports tradicionals tingueren un paper destacat per promoure els tres eixos d’aquest esdeveniment la diversitat cultural, la cultura de la pau i la sostenibilitat Dins l’anomenada àrea de jocs del Fòrum, que ocupava una part de l’enorme plaça central, es realitzaren exhibicions de quaranta esports tradicionals i minoritaris d’arreu del món, entre els quals n’hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina