Resultats de la cerca

Fou una tècnica estesa a la Roma antiga, on usualment l’actor, amb una màscara de llavis closos, era acompanyat per instruments i cor Al Renaixement ressorgiren diversos tipus de pantomima Durant els segles XVIII i XIX esdevingué una forma popular d’entreteniment a Europa i Anglaterra, prenent elements i personatges de la Commedia dell’Arte italiana i utilitzant notables efectes escènics a més de cançons, peces instrumentals i danses Fou introduïda al ballet i a l’òpera, com ara en els ballets d’action , de JG Noverre, i en La muette de Portici , de DFE Auber Actualment és una…

A diferència, però, de la pulsació actual -unitat de temps relativa, estretament lligada al tempo i al caràcter de cada peça-, el tactus era una unitat de temps relativament fixa, d’entre 1/60 i 1/70 minuts Alguns estudiosos i teòrics han volgut veure en aquesta equivalència una certa relació entre tactus i ritme cardíac Fos com fos, aquesta relativa fixació del tactus implicà l’existència, durant el Renaixement, d’una mena de tempo ’usual', uniforme i constant en tota la música, amb possibles però molt lleugeres desviacions En la partitura, la nota que normalment representava el…

Entre els egipcis tenia forma de quadrant de cercle sostingut en un cor A Grècia la cornisa adquirí una particular importància era un dels tres elements de què constava l’entaulament Cada ordre arquitectònic tenia el seu tipus de cornisa, que Roma heretà La cornisa clàssica es perdé a l’època medieval —les cornises romàniques i gòtiques, en vist les clàssiques, són d’una gran senzillesa—, però reaparegué amb el Renaixement A les façanes renaixentistes, exteriors o interiors, d’ordres superposats o d’un sol ordre, cada cos tenia la cornisa corresponent En un edifici pot haver-hi…

Actiu a Àvila i a Toledo entre el 1499 i el 1524 Influït per DFancelli, fou un dels primers introductors del Renaixement a la península Ibèrica Treballà en el retaule major de la catedral d’Àvila 1508, en el qual aplicà a una estructura gòtica ornamentació renaixentista típica del primer plateresc Es destacà en els monuments funeraris els d’Alonso Carrillo de Albornoz i Íñigo López Carrillo de Mendoza, de la catedral de Toledo ~1515, i, al rereltar de la catedral d’Àvila, el d’Alonso de Madrigal 1518, conegut també per El Tostado , tallat en marbre, que és considerada la seva…

Es formà en ambients warburgians, i arran del nazisme s’exilià a Londres, on collaborà amb FSaxl a organitzar-hi el Warburg Institute Ensenyà a Londres i a Nova York, on presidí el Department of Fines Arts and Archaeology de la Columbia University Es dedicà a l’art italià del Renaixement i del barroc, rebutjà una lectura formalista de l’arquitectura i hi aplicà l’estudi dels significats iconològics i simbòlics en el treball Architectural Principles in the Age of Humanism 1949 Del seu coneixement profund del barroc són mostra Gianlorenzo Bernini, the Sculptor of Roman Baroque 1955…

Estudià a Itàlia, on sembla que fou deixeble de Miquel Àngel En tornar-ne, el 1520, es donà a conèixer com a pintor a la Capella Reial de Granada Retaule de Santa Creu, 1521 És autor també del Retaule de Santa Maria d’Úbeda La seva obra pictòrica el situa en la línia del primer manierisme Com a arquitecte, l’únic edifici que hom li atribueix amb seguretat és el palau de Carles V a l’Alhambra de Granada el començà el 1527, exemplar únic del Renaixement romà a la península Ibèrica, que deixà inacabat El seu fill, Luis Machuca — 1570, també arquitecte, després de la mort del seu…

Es mantingué sempre dins un estil de gammes fredes, molt oposat al del seu competidor Ticià La seva producció, però, és molt desigual, i al costat d’obres francament reeixides en té d’altres de molt fluixes, a causa del desig d’apartar-se del seu estil personal i de voler imitar altres artistes, com Rafael Entre les seves obres millors cal esmentar Sant Jeroni 1506 Musée du Louvre, París, Noces de santa Caterina 1506 Accademia de Carrara i Disputa de santa Llúcia ~1550 Pinacoteca de Iesi Fou un dels millors retratistes del Renaixement italià, i aquí el seu art segueix una línia…

Format a Granada i a Madrid, es relacionà amb Manuel de Falla, Federico García Lorca i amb altres representants de la Generació del 27 L’any 1922 viatjà a París i s’integrà al nucli d’artistes conegut com a escola de París Realitzà aleshores els decorats per a l’estrena a França d' El retablo de Maese Pedro , de Falla Visqué a Catalunya durant el renaixement cultural de la II República, en la qual participà activament des de la Direcció de Premsa i Propaganda de la Generalitat republicana Residí a l’Argentina 1940-48 i posteriorment retornà a Europa, i alternà estades a París i…

Es tracta d’un escrit breu, transmès d’una manera incompleta, que no ha d’ésser considerat com un manual normatiu, sinó com una valoració personal de la forma i de l’eficàcia de la gran poesia, alliberada del finalisme pedagògic i polític de Plató Probablement data de l’últim període de la vida d’Aristòtil, parla de la poesia èpica i, més extensament, de la tragèdia i de la seva funció catàrtica, i tendeix a la documentació precisa i a la crítica penetrant de la poesia Ha exercit una gran influència en la formació de les diverses poètiques del Renaixement i de l’edat moderna Ha…

Llicenciat en lletres, fou fundador i president de l’Orfeó Gracienc i secretari de la Unió Catalanista Escriví comèdies i collaborà a Cu-Cut , on, del 1910 al 1912, emprà el pseudònim Flavius per als seus versos satírics sobre l’actualitat política i social També escriví a L’Esquella de la Torratxa , La Tralla , El Renaixement , La Veu Gracienca  i La Veu de l’Empordà , entre d’altres Guanyà alguns premis de poesia i actuà de mantenidor als Jocs Florals del 1924 Escriví l’assaig Art i monuments Catalunya 1926, i el 1951 publicà l’inventari Els pseudònims usats a Catalunya , on n’…