Resultats de la cerca

Estudià teologia a Alcalá i passà després a Barcelona Religiós mercedari, fou provincial de l’orde El 1777 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou nomenat revisor d’història juntament amb Jaume Caresmar 1779 Nomenat general de l’orde 1788, anà a residir a Madrid El 1794 fou designat bisbe de Solsona, però no hi residí gaire, car actuà sovint a Barcelona

Jesuïta des del 1725, fou destinat a Pamplona, on residí fins el 1767 —any de l’expulsió dels jesuïtes—, que anà a Itàlia Seguidor del moviment iniciat per Larramendi i orador de fama, tenia un gran domini de la llengua, i escriví obres religioses, de les quals destaca Jesusen Amore-Negueei dagotzen cembait otoitz-gai ‘Algunes meditacions sobre l’amor i el sofriment de Jesús’, 1759-60

Viatjà a Londres, per la península Ibèrica, on estudià Velázquez, i a París, ciutat on guanyà un premi en l’Exposició Universal del 1900 i on fou nomenat acadèmic de belles arts 1911 Els últims anys residí al seu lloc natal La seva obra, de pinzellades amples i d’un ric i expressiu colorit, és força influïda per l’impressionisme Són també notables els seus nombrosos gravats

Fou deixeble de Mošé ben Ḥanok a Còrdova i residí a la cort d’al-Ḥakam II Per diferències sorgides a l’aljama cordovesa s’embarcà a Pechina Almeria i viatjà al N d’Àfrica, Palestina, Síria i l’Iraq És autor de nombroses poesies litúrgiques, algunes de les quals descobertes recentment a la guenizà del Caire, i d’un comentari, en àrab, del Talmud

Format a Llotja i a acadèmies lliures amb Nicanor Vázquez Residí un temps a París Participà en collectives barcelonines des del 1906 El 1915 concorregué a una internacional de San Francisco de Califòrnia Exposà individualment des del 1916, a Barcelona Conreà l’oli, l’aquarella i el dibuix i es caracteritzà per un paisatgisme simple i convencional Collaborà amb pseudònim com a dibuixant en diverses publicacions

De família noble, ingressà a l’orde de Calatrava i residí a la cort Home pledejaire i aventurer, fou enemic de Quevedo i de Góngora, però mantingué amistat amb Cervantes, el retrat del qual hom suposa que pintà En les seves obres literàries atacà el culteranisme Discurso poético i traduí poemes de Lucà Farsàlia i del Tasso Aminta També excellí amb el recull propi Orfeo 1624

D’ascendència materna espanyola, residí a Mallorca vint-i-nou anys Conreà la pintura a l’oli, el gravat i la litografia, i pintà ceràmica Donà una visió de Mallorca molt personal Exposà a Palma, Madrid, Nova York, etc Era colleccionista i tenia obres d’El Greco, Velázquez i Goya la collecció de gravats que tenia d’aquest és avui al Museo del Prado

Entrà a la Companyia de Jesús el 1758 Exiliat per Carles III, residí a Ferrara, i ensenyà filosofia i ciències a la Universitat de Camerino, a Parma i a Cremona Fou membre de l’acadèmia de Màntua Publicà diferents articles en revistes d’Itàlia i Geometriae et algebrae elementa Camerino, 1791, Vera idraulica teoria Cremona, 1817 El seu cognom apareix també amb les grafies Ludeña i Ludegna

Fill i deixeble d' Isḥaq Abrabanel , emigrà a Toledo 1483, i residí en diverses ciutats italianes Ultra poesies en hebreu, escriví, en italià, un tractat sobre l’amor, bastit en diàlegs dels amants Filó i Sofia Els Dialoghi d’amore 1535, malgrat la traducció hebrea de Leone di Modena, foren pràcticament ignorats pel judaisme, i constitueixen la màxima influència del platonisme en el Renaixement cristià

Dominicà 1882, estudià a Àvila i a Manila 1888-89 Destinat a missions de la Xina, al N de Funkien, hi residí fins el 1914, que, malalt, tornà a la península Ibèrica, on tingué diversos càrrecs dins l’orde i dirigí la revista “Misiones Dominicanas” Escriví una gramàtica xinesa 1913, dos catecismes en xinès i diversos treballs de geografia, numismàtica i divulgació de temes missionals