Resultats de la cerca

Començà la seva trajectòria a l’Hospitalet 1982-83 i el Centre d’Esports Sabadell 1983-84 Fou fitxat pel Saragossa i jugà dues temporades 1984-86 a l’Aragó, l’equip filial, tot i que debutà amb el primer equip a la Lliga el 2 març de 1986 La temporada 1986-87 jugà cedit al Sabadell, com a defensa lateral esquerre i migcampista, en 26 partits a primera divisió, i a la següent retornà al club aragonès Posteriorment, jugà amb l’Atlético Madrileño 1988-90 i el Palamós 1990-92

El 1984 fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol, procedent de l’Auxerre francès, on jugà durant sis temporades 1984-90, disputà 164 partits com a davanter centre i marcà 45 gols La darrera campanya la feu a segona divisió i aconseguí l’ascens Posteriorment, marxà al Toulon francès 1990-92 i al Racing de Santander 1992-94 i retornà a Catalunya, per jugar a la Unió Esportiva Lleida 1994-95, novament a la segona divisió, on jugà 23 partits Després marxà al Deportivo Alavés Fou internacional sub-21 per França en vuit ocasions

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, dirigí la Secció de Muntanya i impulsà les seccions cartogràfica i d’escalada Presidí la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1963-77 Durant el seu mandat es consolidà la xarxa de refugis de muntanya a Catalunya, es creà la revista Vèrtex 1966 i s’organitzà la diada de la flama de la llengua catalana 1968 Retornà a la UEC, on desenvolupà tasques directives, i ocupà la secretaria de la Unió de Federacions Esportives Catalanes Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

S’inicià al Club Bàsquet Santfeliuenc El 1940 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, en què jugà una temporada i assolí el Campionat d’Espanya Fitxà pel Futbol Club Barcelona, en el qual jugà deu anys Fou sis vegades campió d’Espanya i vuit cops campió de Catalunya Al començament dels anys cinquanta retornà al Club Bàsquet Santfeliuenc, en què realitzà tasques de jugador entrenador Internacional en dinou ocasions amb la selecció, obtingué la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1951 Amb la selecció catalana, disputà 7 partits

Migcampista, conegut com Pitu Durán Abans dels setze anys debutà amb la primera plantilla de la UE Figueres, en categoria regional, i la temporada 1976-77 fou cedit al Girona De nou al Figueres, jugà durant sis temporades a la tercera divisió 1977-83 Després d’un breu pas pel Barcelona Atlètic i el Banyoles, retornà al Figueres, on visqué l’etapa més brillant de l’equip empordanès Fou titular quasi indiscutible durant deu temporades més 1985-95 a segona B i a segona divisió, actuant en aquesta categoria en un total de 219 partits

Actuava de defensa central i començà jugant a l’OAR Vic, d’on passà al Sabadell, a segona divisió Fou dues temporades jugador arlequinat 1955-57 Fitxà aleshores pel RCD Espanyol i s’hi mantingué fins la temporada 1964-65 Hi disputà 74 partits de Lliga i fou un dels puntals de l’equip que la temporada 1962-63 retornà a primera divisió Fou una vegada internacional B En retirar-se fou durant un temps traumatòleg del CE Sabadell El 1989 fou candidat a la presidència del RCD Espanyol

Fundat el 1983, nasqué com a Associació Esportiva Sagrat Cor en el si del collegi del carrer de la Diputació de Barcelona L’any 2002 ascendí a la categoria de Copa Catalunya i arribà a un acord amb el CEIP Ramon Llull perquè gestionés l’activitat esportiva La temporada 2004-05 prengué el nom actual La temporada 2006-07 assolí l’ascens a la Lliga EBA i, després d’un pas efímer per la categoria, retornà a la Copa Catalunya Centrat en la formació, disposa de nombrosos equips de categories inferiors

Debutà a la divisió de plata amb el Futbol Sala Gavà Posteriorment jugà al Futbol Club Barcelona 2001-02, Benicarló FS 2002-03, Albacete FS 2003-06, Tabicor Inca 2006-07, UD Tres Cantos 2007-08 i Pinto FS 2008-09, i la temporada següent retornà al FS Gavà Jugà a la divisió d’honor amb el FC Barcelona, amb l’Albacete FS la temporada 2005-06 i amb el Pinto FS Aconseguí quatre campionats de la divisió de plata i un ascens a la divisió d’honor la temporada 2004-05

Jugà com a defensa al primer equip del Futbol Sala Martorell entre les temporades 1994-95 i 2003-04 Posteriorment jugà al CD Xota Navarra 2004-05, retornà al Martorell dues temporades 2005-07 i prosseguí la seva carrera al FS Cartagena 2007-08 i al Gelida Futbol Sala 2010-11 Guanyà quatre Copes de Catalunya amb el Martorell 2001, 2002, 2004, 2006, i la temporada 2001-02 fou subcampió de la Lliga de divisió d’honor Amb la selecció catalana fou campió d’Espanya sub-23 1997

Format a l’Escola Farman d’Etampes de París, aconseguí el títol de pilot el 15 d’octubre de 1912 És considerat com el primer pilot català Amb vincles familiars a França, participà i fou ferit en la Primera Guerra Mundial Retornà a Catalunya i se centrà en projectes relacionats amb l’aviació L’any 1916 fou un dels membres fundadors de l’Aeroclub de Catalunya, juntament amb Josep Canudas o Josep Maria Co de Triola Posteriorment es dedicà a la promoció de la pintura, el teatre i espectacles musicals