Resultats de la cerca

Visqué sempre a l’estranger i, a Viena, inspirat per les idees de la Revolució Francesa, fundà una societat per combatre contra els turcs Escriví versos patriòtics i un himne de batalla Arrestat a Trieste pels austríacs, fou lliurat als turcs, que l’executaren

Diputat dels Estats Generals 1789, durant la Revolució Francesa fou membre del comitè de salut pública, seguretat nacional i del triumvirat, amb Barras i La Révellière-Lépeaux, del Directori 1795-99 Organitzà el cop d’estat del 18 de fructidor 4 de setembre de 1797

Oposat a la dictadura de Porfirio Díaz, fundà el Partido Nacional Antirreeleccionista, que decidí la insurrecció armada el 1910 Després del triomf de la revolució, fou elegit president novembre del 1911, i s’enfrontà a Zapata i Orozco Traït per Victoriano Huerta, fou assassinat

Un dels promotors de la revolució del 1848, fou ministre de l’interior del govern provisional i membre de la comissió executiva maig del 1848 Oposat a Lluís Napoleó, s’exilià a Londres 1849, on, juntament amb Mazzini i Kossuth, formà el Comitè Democràtic Europeu

Especialitzat en films de muntatge, treballà sobre l’ocupació de Varsòvia Le temps du ghetto , 1961, la Guerra Civil Espanyola Mourir à Madrid , 1962, la Revolució Russa La Revolution d’Octobre , 1967, el món dels animals La fête sauvage , 1975 Sauvage et beau , 1983, etc

Amb el temps, també s’ocupà de causes de beatificació, de la lluita contra l’heretgia i de la política eclesiàstica en general, amb tendència regalista Fou important la de 1681-82, que proclamà els quatre articles del gallicanisme Desaparegué amb la Revolució Francesa

Republicà, ocupà càrrecs oficials subalterns a València i a Alacant durant la revolució del 1868 i fou, posteriorment, regidor de València molts anys Escriví diverses obres teatrals i de propaganda política Pasado, presente y porvenir, 1886, i Una visita a la Escuela de Artesanos , 1882

Comte de Tyrconnel Catòlic i partidari dels Stuart, lluità a Irlanda contra Cromwell i conspirà a Londres a favor de la restauració monàrquica Jaume II el nomenà comandant en cap de les tropes irlandeses Intentà debades d’oposar-se a la revolució del 1688

De formació autodidàctica era forner, formà part del cenacle d’avantguarda reusenc S’inicià a La Veu del Camp  de Reus També en l’àmbit local, promogué la publicació noucentista Llaç  1919, on teoritzà sobre les idees del moviment amb el pseudònim J Vilaclara , i collaborà en el naixement de publicacions de to avantguardista com La Columna de Foc  1918-20 i Reus 1973  1923 El 1926 es traslladà a Barcelona, on treballà com a periodista a La Veu de Catalunya i a La Publicitat , i fou redactor comercial de La Humanitat Milità a la Joventut Nacionalista i més endavant a Estat Català…

Aquest terme fou aplicat originàriament als catòlics conservadors oposats a la Illustració i a les idees nascudes de la Revolució Francesa Probablement aquest mot prové del pamflet satíric Epistolae obscurorum virorum 1515-17, escrit en ocasió de la disputa entre JReuchlin i els dominicans de Colònia