Resultats de la cerca

Jugava d’interior Començà al Futbol Club Sant Cugat, seguí a la Unió Esportiva Sant Andreu 1932-33, al Centre d’Esports Sabadell, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1934, al Club Esportiu Júpiter 1934-35, a la Unió Esportiva Vic 1935-36, de nou al Sant Andreu 1936-37, 1939-40 i la temporada 1940-41, al Futbol Club Barcelona, amb el qual disputà 19 partits i marcà 9 gols Retornà al Sant Andreu, on romangué fins la seva retirada 1951-52 Continua tenint el rècord de màxim golejador de la història del club, amb 94 gols, i és el jugador que més temporades hi ha jugat, tretze…

S’inicià al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga la temporada 1995-96 Excepte la temporada 1998-99, que jugà cedit a la Unió Esportiva d’Horta, jugà fins el 2001 al Noia, amb el qual guanyà la Copa del Rei i la Copa CERS 1998 Després anà a Itàlia per jugar tres temporades al Prato 2002-04, amb el qual guanyà la Copa i la Lliga 2003 Tornà a Catalunya i romangué quatre temporades a l’Igualada 2005-08, i marxà de nou a terres italianes per jugar amb el Follonica 2009, amb una Copa i una Supercopa i el Giovinazzo 2010 La temporada 2010-11 tornà al Noia Fou…

Feu un curs d’arbitratge el 1946 i l’any següent ja arbitrava partits provincials del Campionat de Catalunya A partir del 1949 també començà a arbitrar els partits d’handbol de sala Xiulà partits de primera divisió i de divisió d’honor, i romangué trenta-dos anys en les màximes categories de l’handbol Arbitrà també els partits amistosos internacionals dels clubs que jugaven a Catalunya Retornà a primera divisió fins la temporada 1978-79 Rebé la insígnia d’or de la federació de Barcelona, la placa i la medalla al mèrit esportiu de la Federació Espanyola d’Handbol, la placa i…

Fundat el 1979, l’equip masculí sènior inicià les competicions a tercera divisió provincial i anà pujant de categoria fins a assolir la divisió d’honor estatal el 1985, on romangué aquella temporada L’any 1990 l’equip es professionalitzà i la temporada 1991-92 es proclamà campió de primera divisió estatal, però retornà a divisió d’honor la temporada següent El 1994 inaugurà el nou pavelló Disposa de quinze equips, tant masculins com femenins, en diferents categories el primer equip masculí a primera divisió A i l’equip femení a la divisió de plata En el seu palmarès destaquen les…

Estigué sota la dominació dels reis d’Arle fins el 1032 Des del 1125 fou possessió dels comtes de Tolosa, en feu de l’Imperi, sota el nom de marquesat de Provença Després de la croada albigesa, el rei de França l’ocupà 1271 i el donà a la seu papal de Roma quan Climent V traslladà el papat a Avinyó 1309 es convertí en un estat pontifici Després del retorn del papa a Roma 1377, romangué encara com a terra pontifícia, i el papa hi era representat per un legat Ocupada per les tropes franceses en diverses ocasions 1663, 1668, 1768 i 1774, la Revolució Francesa hi triomfà…

Fill de Roger de Lloria En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d’Entença 1306-09 i, després, dels marmessors de l’almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat el rei imposà a aquests el lliurament del lloc 1312 Pel testament del seu germà gran Rogeró 1307, del qual més tard adoptà el nom, obtingué l’herència familiar Jaume II el féu membre de la comitiva dels infants reials, especialment de Joan, i habità amb ells a València Tingué litigis amb Bernat de Sarrià…

Tercer marquès de Castel-Rodrigo, duc de Nocera i comte de Lumiares En separar-se Portugal de la corona castellana, romangué fidel a Felip IV 1640 Es casà 1639 amb Anna Maria de Montcada-Aragó i de la Cerda En 1658-62 fou virrei de Sardenya, i en 1663-64 lloctinent de Catalunya, on exigí fortes contribucions per tal de refer les fortificacions de Barcelona Posteriorment fou governador de Flandes 1664-68, on negocià la pau d’Aquisgrà 1668 Retirat a Madrid, presidí els consells de Flandes i d’Ordes La seva filla, Leonor de Moura y de Montcada, es casà 1678 amb Carlo Homodei e…

Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Letgarda, filla d’Arnau Mir de Tost Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola Es declarà vassall del comte de Barcelona 1061 quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria del jove Ramon…

Estudià al Conservatori de París i amplià la seva formació com a cantant amb G Lubin El 1963 debutà a Estrasburg i un any més tard cantà a Alemanya, on fou contractada com a membre de la companyia de la Deutsche Oper am Rhein, a Düsseldorf, i hi romangué fins el 1984 El 1977 fou Freia L’or del Rin i Gerhilde La valquíria al Festival de Bayreuth, i l’any següent es presentà amb èxit al de Glyndebourne Des del 1978 actuà també al Festival de Salzburg, on destacà especialment en papers mozartians, alguns dels quals enregistrà sota les ordres de directors com N Harnoncourt També…

Estudià al Conservatori de Lieja i debutà el 1910 amb Ivan le terrible , de R Gunsbourg, al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué fins el 1912 Entre el 1914 i el 1918 feu diverses representacions a l’Òpera de Montecarlo El 1917 debutà a l’Òpera Còmica de París amb La Traviata i tres anys més tard ho feu a l’Òpera Garnier amb Romeu i Julieta , de Ch Gounod El 1923 fou sollicitada per A Toscanini per a les interpretacions de Pelléas et Mélisande , de C Debussy, al Teatro alla Scala de Milà Tres anys més tard interpretà Manon , de J Massenet, al Covent Garden de…