Resultats de la cerca

La tasca d’ordenació de l’arxiu fou encomanada durant els primers anys a mossèn Sanç Capdevila i Felip, i s’installà en una sala de la planta baixa del palau arquebisbal El 1971 s’habilità un nou edifici, al costat de l’anterior, que fou reformat els anys 2000-01 L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT fou pioner a la Península en la concentració de la documentació parroquial del 1921 al 1924 s’hi transferí documentació de més d’un centenar d’arxius aquesta intervenció fou providencial per a salvaguardar-lo de la destrucció durant la revolta del 1936 La tasca de centralització fou…

L’església de Sant Fruitós, situada al poble homònim, anomenat els Masos de Pals, és un gran edifici dels segles XVIII i XIX, acabat al començament del segle XX Aquesta construcció substituí un edifici anterior, de petites dimensions, actualment enrunat, situat a la banda de migjorn de l’actual Tot i que la dedicació a sant Fruitós indica sempre un lloc de culte molt antic, a les restes de l’església vella no hi ha pas vestigis anteriors als segles XVI i XVII Probablement una prospecció arqueològica podria indicar l’antiguitat o no d’aquesta església

A tocar del castell de Vilassar, fora però dels seus murs, es conserva una capella refeta als segles XVI-XVII dedicada a la Santíssima Trinitat, que surt àmpliament documentada entre els anys 1592 i 1726 amb els titulars de la Santíssima Trinitat, sant Miquel i santa Anna Sembla que deu ser una reconstrucció d’una primitiva capella dedicada inicialment a sant Miquel que el 1532 consta com existent al castell de Vilassar i que deu tenir l’origen als segles XII o XIII, ja que era costum de tenir una capella dedicada a sant Miquel a la majoria dels castells

El nom li ve dels llorers que l’envoltaven Fundat als segles V-VI, fou restaurat a la fi del segle XI Ocupat pels croats al segle XIII, s’hi installaren monjos cistercencs, que l’abandonaren el 1458 a causa de la invasió turca Posteriorment fou habitat per monjos ortodoxos segles XVI-XIX L’església, del segle XI el nàrtex fou refet al segle XIII, amb arcs ogivals, segueix el model clàssic d’església bizantina Els seus mosaics segle XII figuren entre els més famosos de l’art bizantí i, amb els d'Hósios Lukás, són els més importants de Grècia

Abriga per llevant, amb les illes Grossa i del Botafoc, el port d’Eivissa Des del s XIX, un dic l’uneix amb l’illa Grossa aquesta també s’uneix al Botafoc per un altre dic A l’illa Plana, on avui hi ha una urbanització i alguns hotels, hi havia un santuari cartaginès i hi han estat trobades interessants figures púniques de terrissa

Designa també una peça instrumental destinada a ser interpretada per un d’aquests conjunts Bàsicament, els consorts podien ser de dues menes el whole consort , integrat per instruments d’una mateixa família només flautes, violins, violes, etc, i el broken consort , integrat per instruments de famílies diferents Les possibilitats expressives i tímbriques del whole consort el convertiren en un bon substitut dels conjunts exclusivament vocals de l’època Al final del segle XVI, el consort de violes fou una de les formacions més populars a Anglaterra Compositors com T Tallis, R Parsons o W Byrd…

Existeix una confusió sensible entre la comédie lyrique i la comédie-ballet que impedeix de fer-ne una diferenciació clara La comédie lyrique només es diferencia de la tragédie en musique pel caràcter del seu argument, ja que les dues són totalment cantades La comédie-ballet s’apropa a l' opéra comique perquè totes dues juxtaposen música i dansa a un text parlat El seu creador fou Molière, que, arran de l’estrena de l’obra Les Fâcheux 1661, inclogué algunes parts de dansa durant la representació Aviat la collaboració de Molière amb Giovanni Battista Lulli esdevingué un punt de referència per…

Amb capital a Laranda avui Karaman, s’enfrontà repetidament als mamelucs de Síria i d’Egipte, als francs de Xipre i a les tribus veïnes, fins que, a mitjan segle XV, l’emirat fou absorbit per l’imperi Otomà

La figura més representativa fou Kiyomori 1118-81, el qual, durant la crisi successòria del 1156, prestà suport a la proclamació de Go Shirakawa i s’enfrontà al seu rival Voritomo, cap de la família Minamoto, el qual derrotà Els Taira romangueren al poder fins el 1185, que foren exterminats pels Minamoto