Resultats de la cerca

Actuà com a parròquia entre el 1150 i el 1550 més tard es recorda el seu nom en llistes parroquials fins al s XVIII, però el seu terme ja s’havia repartit entre Llaés i Vallfogona

És documentada des del 1150 És a cura dels amos del mas de Gallifa, que l’han restaurada recentment És una edificació romànica segle XI, amb la nau i el campanaret modificats un xic més tard

Inspirat en la cursiva romana, fou gravat per Griffi per a l’edició de les obres de Virgili que imprimí Aldo Manuzio 1501 Rebé el nom de cursiu o cancelleresc i, més tard, aldí o itàlic

El concepte d’inèrcia fou introduït per Galileu en la seva llei o principi d’inèrcia , que més tard fou adoptada per Newton com a primera de les seves lleis dinàmiques lleis del moviment de Newton

Fou mestre de capella de la catedral d’Urgell i, més tard, de Santa Maria del Mar, de Barcelona 1607-12 i 1615-18 Deixà diverses obres corals i dues remarcables Salve Regina, a quatre veus

Aconseguí d’aïllar i de cultivar el bacil productor de la diftèria , després d’haver-lo descobert Klebs a les falses membranes de la faringe 1884 Més tard 1898 descobrí el virus causant de la glossopeda

Fou marmessor del comte Ramon Borrell 1017 Més tard serví Ermessenda i Berenguer Ramon I Estigué casat amb Emma, i les seves actuacions s’estenen fins el 1034 Li succeí el seu fill Enees d’Hostoles

Inicialment, la pell i el teixit cellular subcutani augmenten de gruix per la formació d’edema i s’endureixen més tard, s’atrofien Els dits es deformen i fins i tot poden produir-s’hi mutilacions

Serveix per a fer possible o més fàcil o més brillant l’execució d’alguns passos o acords Al s XVI hom l’aplicà al llaüt i, més tard, als instruments de la família del violí

Era fill de Pedro Fernández-Bobadilla y de la Cueva — ~1575, i, com ell, fou majordom major de Felip II i tresorer general del Consell d’Aragó Més tard fou ambaixador a Roma i a Viena