Resultats de la cerca
Es mostren 1700 resultats
Diego Fillera
Filosofia
Literatura
Humanista aragonès.
Estudià, vers el 1565, a la Universitat de València, on ensenyà després filosofia, teologia, matemàtiques i astrologia Fou amic i condeixeble del justícia major d’Aragó Martín Bautista de Lanuza Escriví uns Discursos matemáticos
Antoni Portella i Enric
Lingüística i sociolingüística
Llatinista.
Eclesiàstic i doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Ciutadella Publicà Rudiments de la llengua llatina Maó 1761, diverses reedicions al segle XVIII, un mètode per a ensenyar gramàtica llatina en llengua vulgar
,
Pere Joan Nicolau i Berga
Cristianisme
Eclesiàstic.
Mínim 1665, fou lector de teologia, qualificador de la inquisició i provincial de la de Mallorca Escriví Crónica de los conventos de la Provincia de Mallorca de la orden de mínimos , que ha restat inèdita
Institut Catholique de Paris
Centre d’ensenyament superior fundat a París el 1876.
Comprèn les facultats canòniques de teologia, dret canònic i filosofia i les facultats lliures de dret, lletres i ciències, amb nombrosos instituts i escoles annexes centre d’estudis i investigacions iberoamericanes, centre d’estudis eslaus, etc
Pau Carbó i Roca
Cristianisme
Teòleg.
Professà al convent dominicà de Santa Caterina, de Barcelona 1832 Residí molt de temps a Itàlia professà teologia a La Minerva, de Roma, i fou consultor de l’Índex Collaborà en la Revista Popular , de Barcelona
Domènec Gecselí i Roig
Física
Físic.
Era doctor en teologia El 1764 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona S'ocupà de la secció de pneumàtica i acústica, de la qual fou director i revisor 1766-d 1801
Pere Nolasc Casanoves
Literatura
Cristianisme
Escriptor mercedari.
Estudià filosofia i teologia a Barcelona, però feu el noviciat a Montblanc, on es destacà com a predicador El 1823 publicà Males y días de luto que los liberales y constitucionales dieron a España , en vers
Bru Casals
Cristianisme
Religiós trinitari.
Lector de teologia al collegi del seu orde a Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1804, és autor d’un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra 1818
Fra Josep Vidal Micó comença a publicar la Idea ortodoxa de la divina institución del estado religioso contra los errores de los liberales
Fra Josep Vidal Micó, catedràtic de teologia de la Universitat de València, comença a publicar la Idea ortodoxa de la divina institución del estado religioso contra los errores de los liberales, on polemitza amb Joaquim Llorenç Villanueva
Ermengol Bernat
Cristianisme
Teòleg dominicà.
Fou lector de teologia a Calataiud 1352, a Xàtiva 1353 i a París 1355, on rebé el grau de mestre 1358 Fou inquisidor d’Aragó 1360 i provincial de Catalunya 1369 Deixà escrits Quatuor libros super Sententias
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina