Resultats de la cerca

Estudià, vers el 1565, a la Universitat de València, on ensenyà després filosofia, teologia, matemàtiques i astrologia Fou amic i condeixeble del justícia major d’Aragó Martín Bautista de Lanuza Escriví uns Discursos matemáticos

Eclesiàstic i doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Ciutadella Publicà Rudiments de la llengua llatina Maó 1761, diverses reedicions al segle XVIII, un mètode per a ensenyar gramàtica llatina en llengua vulgar

Mínim 1665, fou lector de teologia, qualificador de la inquisició i provincial de la de Mallorca Escriví Crónica de los conventos de la Provincia de Mallorca de la orden de mínimos , que ha restat inèdita

Comprèn les facultats canòniques de teologia, dret canònic i filosofia i les facultats lliures de dret, lletres i ciències, amb nombrosos instituts i escoles annexes centre d’estudis i investigacions iberoamericanes, centre d’estudis eslaus, etc

Professà al convent dominicà de Santa Caterina, de Barcelona 1832 Residí molt de temps a Itàlia professà teologia a La Minerva, de Roma, i fou consultor de l’Índex Collaborà en la Revista Popular , de Barcelona

Era doctor en teologia El 1764 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona S'ocupà de la secció de pneumàtica i acústica, de la qual fou director i revisor 1766-d 1801

Estudià filosofia i teologia a Barcelona, però feu el noviciat a Montblanc, on es destacà com a predicador El 1823 publicà Males y días de luto que los liberales y constitucionales dieron a España , en vers

Lector de teologia al collegi del seu orde a Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1804, és autor d’un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra 1818

Fra Josep Vidal Micó, catedràtic de teologia de la Universitat de València, comença a publicar la Idea ortodoxa de la divina institución del estado religioso contra los errores de los liberales, on polemitza amb Joaquim Llorenç Villanueva

Fou lector de teologia a Calataiud 1352, a Xàtiva 1353 i a París 1355, on rebé el grau de mestre 1358 Fou inquisidor d’Aragó 1360 i provincial de Catalunya 1369 Deixà escrits Quatuor libros super Sententias