Resultats de la cerca

Destacà l’any 1905 guanyant la primera prova motociclista celebrada a Barcelona, prova organitzada pel Club Deportivo, posteriorment Reial Moto Club de Catalunya Membre de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE, es proclamà campió d’Espanya de motociclisme 1908 Fou jutge i dirigent de la UVE i, posteriorment, collaborà en l’organització de la Volta Motorista a Catalunya També competí en proves automobilístiques i en raids D’altra banda, participà en concursos de tir i ocupà diversos càrrecs directius al Tiro Nacional de Barcelona

El 1943 fou nomenat vicepresident de la Societat de Caçadors La Protectora El 1958 es proclamà campió d’Espanya novell de tir i guanyà també el gran premi de Barcelona Fou president de la Federació de Caça de Tarragona 1972-92, sotspresident del consell territorial, vocal del consell català i delegat territorial d’esports a Tarragona de la Generalitat de Catalunya 1990-94Organitzà i fou jurat de nombroses competicions de caça Fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Es formà a l’Hispano Francès i al Centre Catòlic de Sants Jugà amb el Club Esportiu Laietà, a segona divisió, el Futbol Club Barcelona, l’Orillo Verde 1959-62 i el Picadero Jockey Club 1962-68, amb el qual assolí una Copa del Generalísimo Internacional en dues ocasions amb la selecció espanyola, destacà pel seu característic tir en ganxo Després de la seva retirada exercí un temps d’entrenador en equips com el Club Bàsquet Ripollet, el Club Bàsquet l’Hospitalet i el Club Natació Sabadell

Fill de Shamshi-Adad V i de la famosa Semíramis, després, de la regència de quatre anys de la seva mare, es llançà a la conquesta de l’estratègica i desunida regió de Síria-Palestina, i aconseguí imposar tribut a Tir i Sidó, Israel i Edom i Damasc La potència, però, del regne d’Urartu, que cobejava també el nord de Síria, es feu sentir poc després, en els regnats dels seus fills i successors Salmanassar IV, Ashur-dan III i Ashur-nīrāri V

Explotades des del 1782, en temps de Carles III, el 1836 hi havia dues fàbriques, amb 487 basses per a l’evaporació de l’aigua de mar La producció, al darrer quart del s XIX era de 10 000 quintars Havien estat comprades a l’estat pel marquès de Vivel foren tancades per antieconòmiques vers el 1900 i el marquès les donà el 1926 a l’exèrcit, al cos d’enginyers militars En crear-se els centres d’instrucció de reclutes, les salines foren convertides en camp de tir d’un destacament d’enginyers

Membre del Club de Tir al Plat Tarraco, s’imposà al Gran Premi d’Amèrica de categoria absoluta només amb tretze anys 2000 Guanyà el Campionat de Catalunya 2002, 2003 i la Copa d’Espanya 2002 de fossat olímpic FO i el Campionat de Catalunya de fossat universal FU 2003 També fou campiona de Catalunya de FO 2007, 2008, aconseguí diversos podis en competicions catalanes i fou una de les primeres del rànquing estatal de FO Internacionalment, guanyà la medalla de plata en FU en el Campionat del Món 2007

Formà part del Club Català de Tir amb Arc Can Piqué i del Club d’Arquers de Caldes de Montbui Especialitzat en la modalitat d’arc nu, guanyà dos Campionats d’Espanya de recorregut de bosc 2007, 2008 i aconseguí diversos podis en altres edicions També guanyà el Campionat de Catalunya de recorregut de bosc 2D amb arc nu 2009 i el primer Campionat de Catalunya específic d’arc nu 2010 Participà en diversos Campionats del Món i d’Europa, i fou subcampió continental de recorregut de bosc 3D amb arc nu 2008

Installat a Tarragona des del 1889, impulsà esports com la boxa, l’esgrima, la lluita, el ciclisme i el futbol, i creà les seves respectives seccions al Club Gimnàstic de Tarragona Fou subcampió d’Espanya de ciclisme 1898 i campió de Catalunya d’esgrima en sabre 1903 i de tir amb fusell 1919 Organitzà la Volta Ciclista a Tarragona 1908 Fou directiu i president del Gimnàstic 1916, i directiu del Club Nàutic Tarragona És fill predilecte de Tarragona i un carrer de la ciutat porta el seu nom

Inicià la seva activitat política el 1973 quan ocupà una granja de Larzac per evitar el projecte de l’exèrcit d’installar-hi un camp de tir militar Posteriorment es dedicà a l’agricultura i a la cria d’ovelles El 1987 fundà el sindicat Confédération Paysanne Les seves accions i protestes en defensa dels productes agrícoles i ramaders francesos l’han convertit en un referent per als defensors de l’agricultura diversificada respectuosa amb el medi ambient i amb la salut dels consumidors i del moviment contra la globalització econòmica

Situació Aquesta necròpoli se situa 1 km al nord de Tamarit de Llitera, a la partida del mateix nom Mapa 31-13 326 Situació 31TBG860400 Per la carretera del Campell es passa a uns 300 m a l’oest, precisament on és l’actual camp de tir Vallcarrós Necròpoli La necròpoli fou localitzada l’any 1974 en el moment de realitzar l’esplanació de terres per a la construcció del camp de tir de la corresponent societat local Aleshores, Amado López realitzà una primera excavació d’urgència Posteriorment, un equip de la universitat de Saragossa, format per M Martín-Bueno, Moreno i de Diego, estudià el lloc…