Resultats de la cerca

Doble elecció papal a Roma i Avinyó Són elegits, respectivament, Urbà VI i Climent VII

Similar al de la follia o el passamezzo antic, aquest esquema es basava en l’estructura III-VII-i-V-III-VII-i-V-i, distribuïda isomètricament o bé alterada rítmicament per afegiment d’altres notes o acords Sovint presentava ritornelli entre les seves repeticions L’ús de l’expressió aria della romanesca per G Frescobaldi i d’altres suggereix que fou bàsicament una aria per cantare Es desenvolupà especialment a Itàlia i Espanya, sense que es pugui esbrinar la seva procedència El terme apareix per primer cop el 1546 en una collecció per a llaüt de M Phalèse i en els Tres libros de música d’A…

Fill de Roger I i de la seva tercera muller, Adelaida de Montferrat, fou proclamat comte de Sicília i duc de Calàbria Recollí l’herència de Robert Guiscard a la Pulla, fou investit pel papa Honori II 1128 i prengué el títol de rei d’Itàlia actuà com a vassall pontifici al continent i com a sobirà independent a Sicília Lluità contra l’emperador Lotari Assetjà Tunis, però els bizantins, ajudats pels venecians, l’obligaren a tornar al seu regne Aliat amb Lluís VII de França, ocupà Corfú i Trípoli, saquejà Eubea, Tebes i Corint 1146-49 Creà una flota que sotmeté diverses localitats africanes 1152…

Fill i successor del vescomte Dalmau VII Com a cap dels Rocabertí el 1324 hagué de resoldre un problema jurisdiccional amb el rei Sanç I de Mallorca la baronia familiar de Cabrenys al Vallespir era inclosa dins el regne de Mallorca i per ella els Rocabertí devien vassallatge al rei mallorquí Junt amb el comte Hug I de Pallars, els vescomtes Ramon Folc VII de Cardona i Bernat I de Cabrera, i Guillem de Montcada, fou encarregat per Jaume II de dictaminar sobre la successió de l’esmentat Sanç I de Mallorca 1324 Era aleshores un dels caps de la noblesa catalana i com a tal actuà de mitjancer en…

Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil 1797 Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid 1800, fou advocat del Consejo de Castilla 1801 Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado 1812-13 Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O'Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII i per la manca de recompensa pels seus…

Quant al període prehistòric del 1500 aC al 1000 dC, en resten dòlmens, menhirs i sarcòfags de pedra, solucions funeràries que hi troben llur exponent més oriental El període més important és el d’influència índia 100-1400, amb una primera etapa on aquesta influència és molt suau segles I-VI i una segona d’esplendor de l’estil indoindonesi segles VII-XV, en la qual hom pot distingir, així mateix, dos subperíodes el primer segles VII-X, d’una forta influència estrangera, es caracteritza per l’arquitectura monumental en pedra complexos de Borobudur, Kalasan i Dieng, segle IX el segon segles X-…

Amb la victòria de la vall de Tamarón 1037 sobre Beremund III de Lleó, aquell reuní per primera vegada els regnes de Castella i de Lleó tanmateix, repartí els estats entre els seus fills, atribuint Castella a Sanç Sanç II, Lleó a Alfons Alfons VI, i Galícia a Garcia Alfons VI aconseguí la sobirania de Galícia l’any 1071 el 1072, a la mort de Sanç, uní de nou Lleó, i amb la conquesta de Toledo 1085 portà la frontera al Tajo El 1126, després del regnat d’Urraca 1109-26, casada amb Alfons I d’Aragó en segones núpcies, Alfons VII 1126-57, fill d’Urraca i de Ramon de Borgonya, encetà la dinastia…

Publicació del Manifest dels reialistes purs, que preconitza el regnat de Carles, germà de Ferran VII

Tractat de Tudela, pacte d’aliança i successió entre Sanç VII de Navarra i Jaume I

Sorgida al final del s VII, la secta s’estengué s VIII al nord d’Àfrica