Resultats de la cerca
Es mostren 4211 resultats
zona
Construcció i obres públiques
En la legislació de carreteres, cada una de les franges de terreny que, formant part o no de la infraestructura, tenen limitades les condicions d’ús del domini privat.
Hom anomena zona de domini públic el conjunt dels terrenys ocupats per les vies, pels seus elements funcionals i per una franja de terreny contigu, determinat en funció de la importància de la via, que també és propietat de l’ens públic titular zona de servitud la formada, a banda i banda de la carretera, per uns terrenys de propietat particular contigus al domini públic, dins dels quals hi ha unes limitacions d’ús legalment establertes i zona d’afectació el conjunt de les franges situades a banda i banda de la carretera, delimitades interiorment per la zona de servitud i…
Arseni Pacheco i Ransanz
Historiografia
Literatura
Filòleg i historiador de la literatura.
Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona 1956, s’hi doctorà el 1958 amb una edició i un estudi de l’obra de Francesc de la Via Residí un temps a Alemanya i Escòcia Fou professor de llengua i literatura a Barcelona, a Alemanya i a diverses universitats de la Gran Bretanya Des del 1970 s’installà definitivament a Vancouver Canadà, on ensenyà a la University of British Columbia Promogué i divulgà la cultura catalana És autor d’un bon nombre de treballs sobre temes de literatura catalana i castellana, entre els quals destaquen les edicions de Francesc de la Via 1963…
,
Emília
Geografia històrica
Regió històrica de la Itàlia septentrional que, amb la Ligúria, formà una província romana fins al s IV.
El nom li ve de la Via Emília , via de comunicació de l’època romana, de 265 km, construïda el 187 aC, en direcció SE-NW, sota Marc Emili Lèpid, i a la qual foren afegides diverses ramificacions a l’època imperial Lligada a l’exarcat de Ravenna durant la dominació bizantina, i conquerida pels llombards al s VIII, una part de l’Emília fou cedida a l’Església per Pipí i definitivament per Otó Romanya Durant tota l’edat mitjana fou centre de lluites entre el poder imperial i el papal i entre les diverses senyories, que miraven d’atreure's les ciutats principals Mòdena,…
Josep Costa i Cabré

Josep Costa i Cabré (a l’esquerra)
© ARXIU FEEC
Escalada
Escalador.
Membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i dels Amics del Sol, el 1935 feu per primera vegada el cim del Cavall Bernat de Montserrat, acompanyat de Josep Boix i Carles Balaguer La via fou anomenada Via Normal Boix-Costa-Balaguer o la Normal del Cavall Fou també la primera escalada retransmesa per ràdio mesos després A causa dels dubtes sobre la seva validesa, repetí l’ascensió en solitari el 15 de març de 1936 davant la premsa Obrí altres vies de Montserrat Milità en el Sindicat Únic i en l’Aliança Obrera i organitzà la Societat de Transports de Catalunya El 1936…
,
corredor ecològic
Ecologia
Via que permet travessar una barrera geogràfica que limita l’àrea de distribució d’una espècie.
Els corredors són àrees que contenen una gran diversitat d’ambients i, per tant, la majoria d’espècies no tenen problemes per a travessar-los Quan es crea un corredor, les dues bandes que uneix acaben tenint una composició d’espècies semblant
navegar en conserva
Transports
Fer via dos o més vaixells plegats per tal d’ajudar-se i defensar-se mútuament.
punt de tangència
Geografia
Punt inicial o final d’un revolt d’una via de ferrocarril o d’una carretera.
passeig

Passeig de Colon de Polinyà de Xúquer
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Urbanisme
Carrer, avinguda o via d’una certa amplada, generalment amb arbres, originalment destinat a passejar-hi.
activitat de substitució
Etologia
Comportament inapropiat que es produeix quan una sobreexcitació no pot ésser alliberada per una via usual.
ronda
Arquitectura
Urbanisme
Via pública que volta totalment o parcialment una població tot enllaçant les carreteres que hi aflueixen.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina