Resultats de la cerca
Es mostren 1870 resultats
Joaquim Manuel Fos
Indústria tèxtil
Industrial seder.
Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València Fou vocal de la junta de comerç 1766 i inspector general de les fàbriques sederes valencianes Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés Madrid, 1790, dedicat als moarés
Johann Hermann Schein
Música
Compositor alemany.
Estudià música i dret a Dresden Fou mestre de capella de la cort a Weimar 1615, cantor i més tard director de música de la Tommasschule de Leipzig 1616 La seva primera obra important és la Venus-Kräntzlein ‘Garlanda de Venus’, 1609, collecció de música vocal i instrumental, seguida del Banchetto musicale 1617, per a cinc instruments, i la Musica boscareccia 1621, per a tres veus i baix continu
Maurici de Sivatte i de Bobadilla
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Portà el títol de marquès de Valbona Sotscap carlí de Barcelona durant la Segona República, en acabar la guerra civil de 1936-39 esdevingué cap regional carlí de Catalunya i més tard vocal de la Junta Nacional Carlista Per discrepàncies amb Manuel Fal Conde, secretari general del partit, se n'apartà i creà, en un aplec carlí a Montserrat abril del 1958, l’anomenada Regencia Nacional y Carlista de Estella
Hermann Osthoff
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Juntament amb K Brugmann, formulà el programa d’innovació —coneguda amb el nom d’"innovació dels neogramàtics"— dels estudis lingüístics 1878 i publicà la sèrie de Morphologische Untersuchungen 1878-1910 Anuncià la llei coneguda pel seu nom llei d’Osthoff , segons la qual tota vocal llarga s’abreuja davant una sonant r, l, m, n i també davant i, u com a segon element de diftong seguida de consonant
Nana Moskouri
Música
Cantant grega.
Féu estudis de música al conservatori i començà d’estudiar lírica operística un defecte en una corda vocal l’obligà a dedicar-se a la cançó lleugera Resultà guanyadora al segon festival de la Cançó Mediterrània, a Barcelona, que fou la seva consagració internacional S'establí més tard a París on ha prosseguit la seva carrera d’intèrpret de cançons, gairebé sempre en francès, però també en anglès i en grec
Diatessaron
Música
Conjunt vocal i instrumental català que es presentà com a conjunt especialitzat el 1978.
Els seus membres Lluís Casso, Mireia Hernàndez, Jordi Argelaga i Clara Hernàndez han dedicat la seva tasca a la difusió i l’estudi de la música dels segles XVII i XVIII, i puntualment han centrat l’activitat a l’entorn d’autors catalans Han treballat especialment l’art de la improvisació i l’ornamentació, amb instruments originals, i sovint hi han incorporat especialistes convidats Han realitzat diversos enregistraments i actuat als principals festivals de música, tant nacionals com de l’estranger, on han obtingut el reconeixement del públic i la crítica
cantilena
Música
Mot emprat com a sinònim de melodia lírica i expressiva, tant vocal com instrumental.
Antigament, però, fou emprat sovint com a sinònim de càntic o carmen , en el sentit de peça cantada En el terreny profà s’aplicà a la cançó èpica, a la d’amor, als laments, etc També s’usà en el domini sacre en substitució de mots com himne, antífona o seqüència, així com per a anomenar un cant religiós en llengua profana Del segle XIII al XV indicà una cançó polifònica, sovint a tres veus, en l’estil de la chanson francesa Zarlino 1558 l’usà, més en general, com a sinònim de peça polifònica i Dante el definí com "una petita cantio "
scherzo
Música
Durant el Barroc, peça vocal o instrumental de caràcter lleuger i sense forma fixa.
Apareguts a Itàlia a la primera meitat del segle XVII, els primers scherzi eren generalment obres vocals de característiques molt semblants a les del balletto Les dues colleccions de Scherzi musicali de C Monteverdi 1607 i 1632 en són els exemples més representatius Des de la segona meitat del segle XVII fins al final del Barroc la majoria de scherzi són de tipus instrumental
consonantització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una vocal o una semivocal passen a tenir valor de consonant.
En llatí ego > * eo > 'jo’
Johann Hermann Schein
Música
Compositor i poeta alemany.
Vida Quan el pare, pastor i mestre d’escola, morí 1593, la família es traslladà a Dresden, on Johann rebé les primeres lliçons de música El 1596 ingressà en la capella musical de l’elector de Saxònia en qualitat de soprano del cor Amplià els seus coneixements musicals amb el mestre de capella de la cort, Rogier Michael, que l’apropà a un ampli repertori de música profana i sacra, en llatí, alemany i italià Estudià durant un breu període a la Universitat de Leipzig i el 1603 fou admès a la Schulpforta, centre acadèmic especialitzat en música i humanitats El 1608 ingressà de nou en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina