Resultats de la cerca

El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l’Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309 Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abū Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7 de gener de 1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Poculull tornava a trobar-se a Bugia

Vers el 1350 fou cridat pels dirigents de l’aljama jueva de Barcelona per regir-hi una escola Hom li atribueix el llibre Ma'areket ha-Elohut Ha estat publicat l’inventari parcial de la seva biblioteca després de mort el seu gendre, Menahem de Quercy, de Cervera 1375

Successor del seu germà Lleó IV, intentà d’obtenir aliances a Occident, però, malgrat el seu acostament a Roma, no les obtingué i hagué de lluitar sol contra mongols i mamelucs Volgué amullerar-se amb Elisabet, filla de Jaume II de Catalunya-Aragó, però no ho aconseguí Això no obstant, a precs del capítol de Tarragona, i per mitjà de l’ambaixador Ramon Salzet, trameté a la seu tarragonina el braç i altres relíquies de santa Tecla Fou succeït per Lleó V

Amb Pere Llull dirigí la construcció del campanar de la capella de Santa Àgata al Palau Reial Major de Barcelona 1302

Escriví una sèrie de sonets polítics d’inspiració güelfa i una altra sèrie, incompleta, sobre la virtut del cavaller Són famoses les seves dues colleccions de sonets I sonetti della settimana i I sonetti dei mesi , que, a la manera del plaser provençal, presenten estampes de la vida alegre i cortesana

Com a ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó prop d’Andrònic II obtingué, el 1316, la reobertura dels ports bizantins, vedats als catalans després de la matança de Roger de Flor, i de molts d’altres catalans, a Constantinoble, el 1305

Participà en la mort del justícia d’Aragó 1274 i es refugià després a les terres del vescomte de Cardona Retornat a la gràcia reial, acompanyà Pere II de Catalunya-Aragó a l’expedició a Sicília 1282 Durant la guerra contra França intervingué en la defensa de Girona 1285 Fou conseller de Jaume II a Sicília i a Catalunya Fou també tutor dels fills de Jaume II, sota les ordres de Vidal de Vilanova, i procurador reial al Regne de València 1303-04

Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge Fou conseller i ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó a la cort francesa i a la d’Avinyó 1304-18 És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae , i de poesies llatines

Mercader de Marsella, és autor de cançons, sirventesos i tençons, i de setanta-dues cobles morals i satíriques en les quals reflecteix, amb mentalitat festiva, la vida i els costums de l’època

Ensenyà teologia a València i a Girona En les seves predicacions atacà Arnau de Vilanova