Resultats de la cerca

Fill i successor de Guillem, vescomte d’Urgell i senyor de Castellbò, i de la seva primera muller Sança Vers el 1040 s’alià amb el comte Guillem Guifré de Cerdanya i li prestà vassallatge, bé que poc després se'n separà i retornà a l’obediència del comte urgellès Ermengol III, del qual fou des d’aleshores un eficaç i lleial collaborador Es casà amb Gerberga, germana d’Arnau de Tost, i amb Guilla El succeí el seu fill Ramon

Fill primogènit de Ramon I d’Arquer i de Brianda de Perellós, faïdits exiliats en terres catalanes després de la desfeta occitana Casat amb Brunissenda de Goscons 1266, senyora d’importants feus al Maresme i al Vallès Oriental, són l’origen del llinatge dels Arquer de Goscons Pere III aportà al cabal matrimonial un conjunt de peces votives de gran valor, conegut documentalment com Thesaurus Gosconensis Igualment, impulsà la reforma de la força de Goscons realitzada a finals del segle XIII

El formaven Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, Eugeni d’Ors i representants del món cultural català Lluís Maria Millet, Francesca Bonnemaison, Francesc Ripoll, Francesc Layret, Gustau Pittaluga, Josep Puig i Esteve, Manuel Folguera i Duran i Ramon Rucabado El 1920 en fou nomenat president Jaume Bofill i Mates Portà a terme una tasca important de divulgació cultural, de temes d’higiene i d’educació moral pels pobles del Principat fins a la Dictadura de Primo de Rivera

Representa una reacció, més sentimental que filosòfica, contra les conseqüències del sensisme de Locke, de la cosmologia de Berkeley i de l’escepticisme de Hume Té per norma suprema el common sense ‘sentit comú’, i els seus temes se centren en la gnoseologia i la moral En són els representants més destacats Thomas Reid, James Beattie, Dugald Stewart i James Oswald L’escola influí, als Països Catalans, en pensadors com Ramon Martí d’Eixalà, Francesc Xavier Llorens i Barba i Jaume Balmes

Estudià a l’escola dels Germans de La Salle L’any 1933 ingressà a Cambrils a l’aspirantat dels Germans de les Escoles Cristianes, congregació a la qual pertangué com a religiós fins a la seva mort Es dedicà a l’ensenyament de nens i joves i a l’atenció personal als marginats Dirigí l’escola La Salle Barceloneta 1957-66, i fundà l’escola Proa de Badalona l’any 1966 El 1971 creà el centre Ramon Albó de protecció de menors

Del fons destaca la pintura catalana, amb obres de Martí Alsina, Ramon Casas o Joaquim Mir l’escultura, amb obres de Llimona, Maillol, Clarà o Rebull la ceràmica i el vidre bufat dels segles XVII i XVIII, i una valuosa collecció d’art religiós d’època medieval i moderna Al maig del 1997 hom completà el museu amb la inauguració d’una nova sala La seva gestió és a càrrec d’un organisme autònom municipal que porta el nom del donant

Deixeble de l’Acadèmia Baixas, s’acredità inicialment com a aquarellista 1947-48 Després es decantà cap a la pintura a l’oli, en la qual aconseguí de destacar com a paisatgista Influït per Rafael Benet i Ramon Rogent, pertangué al grup de la Sala Parés , on exposà per primer cop l’any 1964, i el 1971 individualment El 1981 li fou atorgat el premi de dibuix Ynglada-Guillot Exposà a l’Estat espanyol, a França i a l’Amèrica Llatina

De l’orde de predicadors, fou prior del convent de Balaguer 1601 i Tortosa 1606 fou també lector de la catedral de la Seu d’Urgell i de la de Lleida És autor d’una Relación de les festes i del certamen literari celebrats a Barcelona amb motiu de la canonització de sant Ramon de Penyafort 1601 Escriví també nombroses obres d’espiritualitat, una Vida y milagros del divino Olaguer, obispo de Barcelona 1609, 1630 i recollí diversos volums de sermons

El 1418 cobrà pel fet d’haver illuminat un Breviari per compte de Guillem Novell, ardiaca de Llimiana, de la catedral d’Urgell, i el 1426 per d’haver caplletrat un missal mixt del monestir de Jonqueres Collaborà amb Bernat Martorell en la illuminació del Comentari dels Usatges de Ramon Marquilles 1448, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona bé que els comptes no s’expressin amb gaire claredat sobre el treball d’un i altre, sembla que degué executar les caplletres

Emprà el nom artístic Paquita Ferrándiz Debutà a set anys amb La glòria , de Ramon Garriga El 1931 passà a la companyia Vila-Daví Estrenà obres de Sagarra El prestigi dels morts , 1946 L’hereu i la forastera , 1949 i intervingué en reposicions, com la de La filla del mar 1971 i Terra Baixa 1976, de Guimerà, i El cafè de la Marina 1983, de JM de Sagarra L’any 1981 rebé el premi Ciutat de Barcelona És germana del dibuixant Joan Ferrándiz