Resultats de la cerca

Nascut en una família catalana resident a Veneçuela, emigrà a Barcelona a setze anys Les seves primeres escalades foren al massís del Garraf i a Montserrat Entre el 1989 i el 1991 obrí algunes de les rutes clàssiques de dificultat juntament amb Armand Ballart Posteriorment escalà amb Joan Casas i obrí diverses vies als Pirineus Realitzà també ascensions als Alps, entre les quals destaca la primera estatal al pic de Meije o l’obertura d’una ruta glacial a la cara nord del Fletschhorn El 1996 s’incorporà al Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME També es dedicà al periodisme de muntanya Fou editor…

Organitzat per la Federació Internacional de Natació, la primera edició tingué lloc a Belgrad l’any 1973 Barcelona acollí la desena edició entre el 12 i el 27 de juliol de 2003 Es disputaren proves de natació, tant en piscina com en aigües obertes, natació sincronitzada, salts i waterpolo Els recintes utilitzats foren el Palau Sant Jordi natació, la piscina municipal de Montjuïc salts, les piscines Bernat Picornell natació sincronitzada, el Club Natació Barcelona waterpolo i el port de Barcelona aigües obertes Reuní 2015 esportistes en representació de 157 països, 215000 espectadors i una…

Fundada el 1859, nasqué amb l’objectiu de difondre la cultura i la catalanitat La secció d’excursionisme fou constituïda el 1901 Durant la primera etapa predominà l’interès científic centrat en l’exploració espeleològica i l’inventariat fotogràfic Durant la dècada de 1920 i 1930 tingué molta activitat, sobretot per l’aportació de Joaquim Santasusagna i Josep Iglésies Edità tres guies i el 1927 promogué la realització dels Aplecs Excursionistes de les Comarques Tarragonines Després de la Guerra Civil, el 1948, reprengué l’activitat en destacà la secció d’arqueologia El 1963 inaugurà el refugi…

Davanter format al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a primera divisió el 1993 Fou cedit al Real Oviedo 1993-94 i Racing de Santander 1994-95, i tornà al Barça 1995-96 Posteriorment jugà al RCD Mallorca 1996-2001, l’Atlético de Madrid 2001-03, el Real Murcia 2003-04 i el Deportivo Alavés 2004-07 Es retirà havent jugat 150 partits a primera divisió i havent marcat 8 gols En el seu palmarès destaca un títol de Lliga 1993, dues Supercopes d’Espanya 1992, 1997 i una Supercopa d’Europa 1992 Com a entrenador, dirigí l’Alavés B temporada 2008-09, i el CE Sabadell…

Membre de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i soci del Centre Excursionista de Banyoles El 1995 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya d’esquí de muntanya Posteriorment, esdevingué seleccionador català d’aquesta especialitat El 1998 començà a competir en curses de muntanya, on destacà el seu tercer lloc a la Marató de l’Everest 1998 o el segon lloc a la Marató Xtreme de l’Aneto 1999 Formà part de les seleccions catalana i estatal de curses de muntanya Ha participat en expedicions gironines als Andes 1982, 1983, el Kanchenjunga 1986, l’Aconcagua 1987, el Broad Peak 1988, 2007…

Membre del Barcelona Universitari Club BUC, practicà el futbol 1923-27, l’hoquei sobre herba 1927-30, la boxa, esport en què fou campió de Catalunya i d’Espanya universitari del pes wèlter 1931, 1932, el salt de palanca i la pesca submarina Destacà com a jugador de rugbi en l’equip del BUC, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de primera divisió Formà part de l’equip espanyol universitari que disputà els Jocs Mundials a Torí Conreà el periodisme esportiu i collaborà amb La Humanitat , Nova York Pugilista , La Vanguardia , La Noticia de San Sebastián i…

Des del 1889 seguí com a oient les classes d’orgue de C Franck i de ChM Widor al Conservatori de París, mentre estudiava dret a la universitat i feia d’organista i mestre de capella al College Stanislas L’any 1907 es doctorà en lletres a la Universitat de la Sorbona amb una dissertació sobre l’estètica de JS Bach Fou professor a la Schola Cantorum des de la seva fundació, el 1894, a l’École des Hautes Études Sociales 1904-14 i a la Sorbona 1912-37, centre aquest darrer on fundà el primer seminari musicològic de França Considerat pioner en la musicologia francesa moderna, estudià els…

Des de petit destacà pels seus dots musicals, oferí el primer concert públic com a pianista quan tenia sis anys, i excellí especialment com a organista Després de completar la seva formació a Filadèlfia i a Nova York, a divuit anys debutà com a director d’orquestra en aquesta segona ciutat al capdavant de la Lemonade Opera Company Durant la dècada del 1950 dirigí importants estrenes operístiques de GC Menotti, amb qui collaborà al New York City Opera Center, institució de la qual fou director de l’orquestra en 1951-54 A partir del 1958 dirigí en el Festival de Spoletto 1958-76, i…

Estudià orgue amb Peter Hurford i Pie Kee, i posteriorment ho feu al King’s College de Cambridge Més tard es traslladà a Roma, on estudià direcció orquestral amb Franco Ferrara a l’Acadèmia de Santa Cecília Durant el període 1970-72 fou director associat de l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC i el 1973 inicià les seves collaboracions al Festival de Glyndebourne amb Capricio El 1974 esdevingué principal director convidat de la Royal Liverpool Simphony Orchestra, i l’any següent fou nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica de Toronto, amb la…

A deu anys ingressà en l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Jacint Boada i Benet Brell N’hagué de sortir l’any següent en dissoldre’s la institució durant el Trienni Constitucional i hi retornà quan es reprengué l’activitat el 1824 Monjo des del 1826, al febrer del 1835 fou nomenat mestre de l’Escolania en substitució de Benet Brell Al cap de pocs mesos, dissolta la comunitat i tancat el monestir arran de la situació política, passà a França Obtingué, per oposició, el càrrec d’organista de la catedral de Montpeller, on destacà com a bon improvisador a l’orgue Restaurada…