Resultats de la cerca

Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens Estudià a la Universitat de Lleida Per la seva prudència, Felip II de Castella li deia el duque de Seso Ambaixador 1590-1604 prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s’oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França Promogué la canonització de Ramon de Penyafort 1601 Majordom major de la reina Margarida 1604-06 Fou un protector dels literats

Prengué part, com a voluntari liberal, en la primera guerra Carlina El 1838, amb el grau de tinent, defensà Llucena del setge comandat per Ramon Cabrera Durant la campanya es feu amic d’O’Donnell, la política del qual serví després Fou el cacic conservador més important de les comarques valencianes septentrionals, diputat provincial i president de la Diputació de Castelló de la Plana Popularment era conegut pel malnom de Pantorrilles solia anar vestit com els pagesos, amb calces curtes

Fill de Ramon de Blanes, que fou ambaixador a Roma, i d’Aldonça de Fenollet Essent abat secular de Sant Feliu de Girona, fou elegit bisbe pel capítol valencià i ratificat per Innocenci VI Celebrà sínodes el 1357 i el 1368, consagrà l’altar major de la catedral 1357 i impulsà l’edificació de l’aula capitular Formà part del consell de regència de Catalunya quan Pere III passà a Sardenya el 1354 Era besoncle de Francesc de Blanes, bisbe de Barcelona

Fou mestre difusor de l’Escola Lulliana de Barcelona i difusor del lullisme a Itàlia a Pàdua on a partir d’aleshores es constituí al voltant del bisbe Fantini Dandolo un important nucli lullista acabà la primera producció original coneguda de l’escola barcelonina, Lectura Artis generalis , glossa o comentari de l’art general de Ramon Llull que deixa traslluir la influència de les doctrines escatològiques, profètiques i espirituals imperants des del segle anterior en les tendències extremes del franciscanisme

Se subtitulava “full de subversió espiritual” portaven el pes de la redacció Joan Salvat-Papasseit —redactor en cap—, Josep M de Sucre, Emili Eroles i Joaquim Torres i Garcia, que hi publicà el seu manifest Art-evolució A les seves pàgines convivien el pacifisme, el progressisme social, l’avantguardisme estètic i el Noucentisme Hi publicaren més d’un treball Dídac Ruiz, JM López-Picó, Ramón Gómez de la Serna i els dibuixants Francesc Elias, Cels Lagar, Pere Prat, Rafael Barradas i Xavier Nogués

Aquesta capella es trobada al cantó de ponent de la ciutat de Vic, al veïnat del Graell, i donà nom a un mas i al molí de Sant Llorenç El nom de Boada es perdé fa segles Aquesta capella l’any 1100 fou cedida al monestir de l’Estany pels canonges Guislabert Guibert i el seu germà Ramon Guibert Es tractava d’un bonic edifici romànic del segle XI, que fou volat l’any 1939, al final de la guerra civil

La masia o casa forta d’Ustrell era anomenada als segles XIV i XV com a Uyastrell o Uyestrell Les notícies sobre aquest mas són escasses i molt tardanes El 1324 n’era el propietari Guillem d’Uyastrell, el qual tenia el càrrec de batlle de la vila de Terrassa, encara que el 1325 fou substituït per Ramon Sabadia Al segle XVI en tenia la possessió Pere d’Ullestrell, pagès de Sant Julià d’Altura i familiar del Sant Ofici

D’aquesta desapareguda capella de l’antic terme de Sant Pere de la Gornal, gairebé no en tenim notícies Tanmateix, al final del segle XIII segurament ja devia existir, ja que Saurina de Cort, muller de Ramon de Ribes, feu testament el 1298 i llegà a Sant Martí de Castro Novo cinc sous per a unes tovalles d’altar Aquesta església es trobava ja en molt mal estat al segle XVIII Consta que el 1777 hi hagué la intenció de reconstruir-la

Fundat l’any 1955, fou impulsat per Xavier Morros i Enric Berengueras en unes installacions del Centre Catòlic Debutà a competir en lligues provincials de Barcelona fins que l’any 1993 pujà a divisió d’honor estatal Jugà durant tres temporades a la màxima categoria i en destacà Josep Maria Palés Des del 1997 juga entre primera i segona divisió estatal Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya per comarques 1989, 2004, 2006 Un dels millors jugadors fou Ramon Junyent

Es disputa anualment al circuit de la Devesa, encara que entre el 1992 i el 2002 no es realitzà L’organitza el Consell Esportiu del Gironès En el palmarès destaquen Pere Arco i Jordi Fitó, amb dues victòries cadascun en categoria masculina, i Encarna Granados i Bàrbara Ramon, també amb dues victòries cadascuna, en categoria femenina La cursa recuperà el cros a la ciutat de Girona dos anys després de la desaparició del Trofeu Ferrer, que arribà a les 29 edicions