Resultats de la cerca

Membre del Club de Billar Barcelona, fou campió d’Espanya de caramboles a una banda 1934 i del quadre 47/2 i 71/2 1935 El 1936 baté el rècord d’Espanya a la millor tacada Entre els anys trenta i quaranta també guanyà diversos Campionats de Catalunya, especialment del quadre 47/2 Participà en europeus 1935 i Mundials 1936, 1937, 1939 El 1935 fou nomenat soci d’honor del Billar Club Sabadell i també jugà amb el Billar Club Olímpia i amb el Círculo Artístico Durant els anys setanta fou director tècnic del Campionat d’Espanya de 47/2 i 71/2

Fou migcampista en el Dundee, el Norwich City, el Burnley i el Fulham, entre d’altres, abans de ser entrenador del Futbol Club Barcelona 1929-31 Fou conegut com Jim Bellamy i substituí Romà Forns, a qui havia ajudat en la consecució de la Lliga 1928-29, la primera de la història del futbol espanyol Sota les seves ordres, el conjunt blaugrana fou campió de Catalunya en tres edicions 1929, 1930, 1931 A part de l’equip català, dirigí diversos equips europeus, entre els quals cal destacar el Brescia

Competí amb el CD Granollers fins el 1954, que fitxà pel FC Barcelona Fou cinc vegades campió d’Espanya de llançament de barra 1958-61, 1963, i sis de Catalunya 1953, 1959-63 També guanyà tres títols catalans de javelina 1951, 1954, 1955, un de disc 1951 i cinc de decatló 1948, 1949, 1951, 1952, 1953 L’any 1956 llançà la javelina a 89,66 m, superant el rècord mundial, però la marca no fou homologada perquè el llançament es feu amb l’anomenat estil espanyol, no reconegut per la federació internacional

Defensa lateral format al Futbol Club Martinenc, el 1996 passà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol Jugà dues temporades a l’Espanyol B 2004-06, aconseguint l’ascens a segona divisió B La temporada 2006-07 debutà amb el primer equip Guanyà la Copa Catalunya 2006 i fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 El 2011 fitxà pel Real Betis Balompié Amb la selecció espanyola fou internacional en categories inferiors Es proclamà campió d’Europa sub-21 2004 i guanyà la Meridian Cup també en categoria sub-21 2003

Migcampista que destacà al Centre d’Esports Sabadell, on jugà durant vuit temporades 1911-19 Era la gran figura de l’equip i també formà part de la directiva del club a partir del febrer del 1919 Fou campió de Catalunya de segona categoria 1914, 1915 i guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916 També participà en algun partit del Reial Club Deportiu Espanyol, i al juny del 1918 jugà un partit de la Copa Barcelona amb el Futbol Club Barcelona Disputà 14 partits amb la selecció catalana

S’inicià al Club Ciclista Montgrí i, a partir de la categoria sub-23, competí pel Club Ciclista Camp Clar i el Club Ciclista Alginet Fou campió de Catalunya de fons 2008, 2010 i tercer en el Campionat d’Espanya de fons en carretera 2010 Com a especialista de pista aconseguí el títol estatal de persecució olímpica quatre cops i el de cursa a l’americana en dues ocasions Competí en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 en la prova de persecució Rebé una distinció de la Federació Catalana de Ciclisme

S’inicià al Club Natació Montjuïc, passà al Club Natació Barcelona, amb el qual es proclamà campió de la Lliga 1991, 1996, 1997 i la Copa del Rei 1991, 1996, i també formà part del Club Esportiu Mediterrani i del Club Natació Terrassa, sempre en la posició de boia Amb la selecció espanyola es proclamà subcampió olímpic en els Jocs de Barcelona 1992, i guanyà dues medalles en Campionats del Món or el 1998 i plata el 1991 i d’Europa plata el 1991 i bronze el 1993

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, a setze anys ingressà a l’Arsenal londinenc Debutà al primer equip el 25 de setembre de 2007 i quatre mesos després fou cedit a la Real Sociedad la resta de la temporada Jugà a l’Arsenal 16 partits en tres temporades 2007-10 Fou traspassat a l’Atlético de Madrid 2010-11, cedit a l’Sporting de Braga 2011-12, i, a l’agost del 2012, fitxà per l’Hércules Ha estat internacional i campió d’Europa sub-17

Començà la seva trajectòria el 1912 al New-Catalònia de Barcelona Passà a l’Athletic de Sabadell 1913-18, on jugà com a defensa i migcampista, fou capità, i es proclamà campió de Catalunya de segona categoria 1915 Després d’un breu pas per l’Espanya i el Martinenc, jugà al Badalona 1920-25, l’AE Les Corts 1925-26 i, amb l’arribada del professionalisme, acabà al Huesca 1926-27 Guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916 amb la selecció catalana, en la qual jugà 3 partits

Jugava de mig centre i començà en el juvenil del Futbol Club Barcelona Jugà dues temporades en l’X Sporting Club 1907-09, en les quals fou campió de Catalunya Després jugà una temporada amb l’Espanya i una altra amb el Reial Club Deportiu Espanyol Retornà al Barcelona 1911-16, amb el qual disputà 131 partits i marcà 30 gols Guanyà dues vegades la Copa 1912, 1913, el Campionat de Catalunya 1913, 1916 i la Copa Pirineus 1912, 1913 Formà part de la selecció catalana en diversos partits