Resultats de la cerca
Es mostren 40232 resultats
moneda urgellesa
moneda urgellesa Anvers d’un diner de billó del comte Ermengol X (1267-1314)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat d’Urgell, encunyada principalment a Agramunt (d’on li ve el nom d’agramuntesa) i probablement també a Balaguer, per Ermengol VI (1102-54).
La moneda urgellesa tingué llei de 4 diners, o sigui de quatern, que es mantingué fins a Ermengol X, després del qual sembla que minvà Hom creu que les encunyacions van des del s XII fins al XV, és a dir, des dels comtes Ermengol VI fins a Pere II d’Urgell 1347-1408 Les del comte Pere foren encunyades les unes a Agramunt i les altres possiblement a Barcelona
matrícula de vaixells
Transports
Dret marítim
Matrícula oberta a cada port, on consten els detalls que permeten d’identificar els vaixells que hi han estat inscrits i de saber les càrregues que poden dur.
llanterna
Llanterna
Pavel Losevsky - Fotolia.com
Electrònica i informàtica
Petit llum de butxaca format per una capsa, on va allotjada una pila o més o acumuladors recarregables, una bombeta elèctrica amb un reflector lluminós i un interruptor.
Acostuma a projectar la llum dins un angle sòlid reduït
paper timbrat
Tecnologia
Química
Paper consistent en un full de paper on hi ha imprès un timbre de l’estat, i és d’ús obligatori per a la redacció de certs documents.
pallol
Transports
Cadascun dels compartiments de la bodega d’una embarcació on són guardats els diversos objectes usats o consumits a bord, com els queviures, les veles, els caps, etc.
orquestra
Arquitectura
En el teatre modern, part anterior de la platea situada sota l’escena, on acostumen a estar els músics que cooperen en l’execució d’un espectacle teatral.
les Casesnoves de Sant Martí
Raval
Raval i nucli principal de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), al peu del turó on hi ha el nucli antic, a la carretera de Vilafranca a la Llacuna.
les Casesjuntes
Sector o indret
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), al SE de la ciutat a la partida de Bahialta, al SE de la ciutat, on es troba una antiga masia.
punt d’articulació
Lingüística i sociolingüística
Zona o indret on es produeix un contacte o una constricció entre un òrgan actiu i un altre, actiu o passiu, per tal de realitzar una emissió fonemàtica.
Segons el punt d’articulació fonètica, els fonemes de moltes llengües es classifiquen en bilabials, labiodentals, dentals, velars i altres d’acord amb distincions articulatòries pertinents més precises