Resultats de la cerca
Es mostren 20563 resultats
Infra-Red Space Observatory
Astronomia
Satèl·lit de l’ESA, successor de l’IRAS.
Fou llançat el 1995 per un Ariane-4 Desconnectat el 1998, lesseves observacions permeteren realitzar importants estudis sobre el medi interestellar i les estrelles més fredes de la galàxia i constatar, a més, l’abundant presència d’aigua a l’univers
Dino Campana
Literatura italiana
Poeta italià.
Admirador de Nietzsche i de Rimbaud, freqüentà els cercles futuristes italians i combinà, en poesia, lesseves experiències culturals amb les recents innovacions estètiques Tret de Canti Orfici 1914, la seva obra fou publicada pòstumament Inediti 1941, Taccuino 1949 i Taccuineto faentino 1960
Raoul Blanchard
Geografia
Geògraf francès.
Professor a Grenoble 1906-1948, Harvard i Mont-real, i director de l’Institut de Geografia Alpina Fou el fundador de la Revue de Géographie Alpine Entre lesseves obres, cal esmentar una monografia sobre Grenoble 1911 i Les Alpes occidentales 1938-53
Beremund II de Lleó
Història
Rei de Lleó (982-999).
Fill d’Ordoni III, i proclamat rei pels gallecs aixecats contra Ramir III, aconseguí d’imposar-se ajudat per Almansor, amb el qual pactà Lesseves temptatives per a desprendre's de les tropes califals provocaren diverses expedicions de càstig d’Almansor
tractat de Belgrad
Història
Tractat signat l’1 de setembre de 1739 entre Rússia i Àustria d’una part, i Turquia de l’altra.
Àustria cedí a Turquia Belgrad i els territoris de Bòsnia, Sèrbia i Valàquia Rússia abandonà lesseves conquestes a Moldàvia i a Crimea, renuncià a les pretensions d’una sortida lliure a la Mediterrània i es comprometé a desmantellar la plaça d’Azov
François Joseph Bélanger
Arquitectura
Arquitecte francès.
Decorador de molta inventiva, contribuí en una gran manera a la creació de l’estil Imperi Fou un dels precursors de les construccions metàlliques modernes Halle aux blés, 1802, París Entre lesseves obres sobresurt el castell de Bagatelle 1777, a París
Felip de Baranda i Caixigal
Història
Militar
Literatura
Militar i poeta en castellà.
Fou destinat a Mallorca el 1795 Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per lesseves idees sobre la religió La seva mort per suïcidi fou motiu d’inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims
Michał Bałucki
Literatura
Teatre
Comediògraf i novel·lista polonès, conegut també pel pseudònim d’Elpidon.
Ridiculitzà els costums burgesos, barrejant sàtira i humor, en lesseves comèdies — Radcy pana radcy ‘Els consells del Conseller’, 1872, Dom otwarty ‘La casa oberta’, 1883, etc—, novelles — Błysczce nędze ‘Les misèries brillants’, 1870, etc— i contes Pisma, en 14 volums, 1885-93
Unión Obrera
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal editada a Barcelona entre el març del 1921 i l’abril del 1924, òrgan oficial de la Corporació General de Treballadors-Unió de Sindicats Lliures; en fou director Joan Llaguia i Lliteras, i redactors Ramon Sales, Francesc Fresquet, Ferran Ors, Anselm Roig, Jaume Fort, etc.
Com a portaveu dels Sindicats Lliures , ocupà lesseves pàgines a combatre els postulats teòrics i les activitats pràctiques del Sindicat Únic cenetista, i també dels socialistes, i a divulgar l’exemple dels sindicats cristians europeus Excepcionalment inclogué algun número solt en català
Sorà d’Efes
Metge grec.
Estudià a Alexandria i exercí a Roma Fou un dels representants més importants de l’escola metòdica Fundà la ginecologia i l’obstetrícia científiques, a les quals dedicà diversos estudis, que foren vigents fins al Renaixement també publicà lesseves idees sobre cirurgia