Resultats de la cerca

Competí representant al Club Judo Barcelona Es proclamà cinc vegades campió d’Espanya en la categoria de pes mitjà entre el 1963 i el 1968 Integrà la selecció estatal, i exercí com a tècnic de la selecció catalana de judo Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu de Barcelona 1968 Ocupà el càrrec de subdirector d’estudis de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya 1988-90, on treballà com a professor de judo i esports de lluita Dirigí la publicació de l’obra Hechos y anécdotas del judo catalán 1950-1965 1981

Començà a jugar a l’Orfeó de Sants, passà al Club d’Escacs Barcelona i al Club d’Escacs Mataró i fitxà pel Ruy López-Paluzie Fou dues vegades campió de Catalunya 1965, 1966 i quatre vegades subcampió d’Espanya 1948, 1960, 1963, 1968 Disputà torneigs internacionals, com el de Torremolinos 1961, el Torneig Internacional de Màlaga 1966 i el Torneig Zonal de Praia da Rocha de Portimão 1969 Formà part de l’equip d’Espanya al Campionat d’Europa 1961 i a l’Olimpíada 1964 com a tercer tauler

Competí pel Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT i el Club Nàutic Cambrils Fou campió de Catalunya de la classe vaurien 2000 Participà en el Mundial de J80 2009 Fou director esportiu del RCNT 2001-04, del Club Nàutic Salou 2004-05 i del Club Nàutic Cambrils 2005-12 El 2013 passà a coordinar les concentracions zonals de la classe optimist de la Federació Catalana de Vela També ha exercit d’entrenador al Club Nàutic Creixell, el Club Marítim Torredembarra i el Club Nàutic Hospitalet-Vandellòs També és jutge estatal

Tres vegades campió del món de dobles 1948, 1955, 1957 i dues per equips 1948, 1951, i una d’Europa de dobles 1958 L’any 1974 fou contractat per la federació espanyola com a entrenador Fou seleccionador espanyol, director tècnic i assessor de la federació espanyola, membre de diferents comissions de les federacions internacional i europea, i tècnic collaborador de la federació catalana També entrenà equips catalans, com el Club Ping Pong Igualada i el Sant Vicenç 83 Fou membre del Saló de la Fama de la Federació Internacional de Tennis de Taula

Fou campió d’Espanya de velocitat 1911, 1915 i guanyà diverses competicions de pista en l’àmbit internacional, principalment a París Deixà la competició el 1926 i un any després començà a treballar com a auxiliar i massatgista Gestionà la trajectòria de ciclistes com José Cebrián i exercí de preparador als equips del FC Barcelona i el Neumáticos Galindo, on coincidí amb Miquel Poblet, ciclista que auxilià durant els anys posteriors Morí durant un viatge a França per treballar com a massatgista de Miquel Poblet en el Campionat del Món del 1958

Membre del Moto Club Moianès, s’inicià el 1989 en el motocròs, però la temporada següent passà a l’enduro i fou campió d’Espanya júnior 1991 en 125 cc En categoria absoluta, el 1992 s’integrà en l’equip oficial Gas Gas i es proclamà subcampió d’Espanya El 1993 conquerí els títols estatal i europeu de 125 cc, i l’any següent fou tercer en el Campionat d’Espanya També assolí dues medalles de bronze en individual 1991, 1994 i una per equips 1993 en els Sis Dies Internacionals d’enduro

Lateral que fitxà pel Futbol Club Barcelona 2003-11 procedent del BM Ciudad Real Amb el Barça guanyà dues Copes d’Europa 2005, 2011, una Supercopa d’Europa 2003, dues Lligues 2006, 2011, quatre Copes del Rei 2004, 2007, 2009, 2010, una Copa Asobal 2010 i quatre Supercopes d’Espanya 2003, 2006, 2008, 2009 Jugà 199 partits amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió del món 2005 i subcampió d’Europa 2006 i conquerí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Començà a competir amb el Club Ciclista Bikeromanes el 1996, i fou campió d’Espanya 1998, 1999 i subcampió d’Europa juvenil 1999 de descens El 2001 fitxà per l’equip Global Racing i guanyà la general de la Copa del Món per equips i el Campionat d’Espanya absolut Un cop deixà la competició entrà com a dissenyador de bicicletes de la marca Mondraker alhora que muntà un estudi de disseny El 2009 tornà a la competició i arribà a guanyar la Copa Maxxis d’Europa de descens amb una bicicleta dissenyada per ell

Resident a Lleida des de la seva joventut, destacà amb el Sícoris Club i guanyà el Campionat de Catalunya de triple salt a l’aire lliure 1967 Posteriorment competí a les files del Reial Club Deportiu Espanyol, el Club Esportiu Universitari, el Futbol Club Barcelona i l’Scorpio de Saragossa Amb l’Universitari, fou campió de Catalunya de salt de llargada en pista coberta 1972, 1974 També aconseguí el títol de 4 × 100 m en dues ocasions 1971, 1975 Entre el 1969 i el 1973 millorà tres vegades el rècord català de salt de llargada

S’inicià a la dècada de 1940 i s’especialitzà en tir al colomí Fou campió d’Espanya en l’especialitat de fossa olímpica 1953 També guanyà nombrosos trofeus, entre els quals cal esmentar la Copa Domecq 1951, la Copa Enrique Moreno 1952, el Campionat de Barcelona de tir al colomí 1954, el premi Escornalbou 1958, la Copa Sociedad 1959 o la Copa del Excelentísimo Señor Gobernador Civil de la Provincia 1965 Durant aquests anys participà en diversos Campionats del Món i d’Europa Fou dirigent de la Federació Catalana de Tir al Colomí