Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
Sant Salvador d’Adraén (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Si bé el lloc d’Adraén és esmentat d’ençà de l’any 835, en el precepte de l’emperador Lluís el Piados a favor del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del lloc o l’església de Sant Salvador d’Adraén tan sols hi ha un esment, indirecte, en el Spill … del vescomtat de Castellbò, que recull les possessions d’aquest vescomtat al final del segle XV, on el coll de Sant Salvador apareix com a límit del terme d’Adraén Posteriorment, l’any 1575, en la visita pastoral a la parròquia de Sant Martí d’Adraén, consta la necessitat de tancar amb porta la capella de Sant Salvador per tal que no hi pugui…
Castells i edificacions militars del Vallespir anteriors al 1300
Mapa dels castells i les edificacions militars del Vallespir anteriors al 1300 J Salvadó Arles Castell Corb o de Quercorb Els Banys d’Arles Torre dels Banys Castell de Palaldà Castell de Montdony Torre de Montdony Castell de Montalbà Ceret Vila i castell de Ceret Les Cluses Castell de la Clusa Cortsaví Castell de Cortsaví Torre de Cortsaví Torre del coll de la Porta o de Veterà Montboló Castell de Montboló Montferrer Castell de Montferrer Morellàs i les Illes Castell de Morellàs Fortificació de les Illes Prats de Molló i la Presta Vila de Prats de Molló Torre de la Guàrdia…
Mare de Déu del Pui de Lliri (Castillo de Sos)
Art romànic
Aquest santuari es troba més amunt del poble de Lliri, vers el coll de l’Ampriu No se’n tenen referències documentals, però és molt probable que tingui orígens medievals Potser tingué a veure amb la gènesi d’aquest santuari la família Ascó, originària de Lliri i una de les més fermes de la vall de Benasc Segons recull el Diccionario de P Madoz, encara a mitjan segle XIX la imatge de la Mare de Déu del Pui gaudia de gran veneració a la rodalia i tots els anys pujaven a fer rogatives a la capella la gent d’Eressué, de Ramastué i de Lliri mateix L’actual edifici, que s’ha considerat…
Sant Cristòfol (Begues)
Art romànic
És molt probable que faci referència al terme de Begues una notícia de l’any 898, procedent de les fonts àrabs, segons la qual a l’indret de Bighassh , en el camí de Barcelona, tingué lloc una batalla entre feudals i musulmans El lloc pertanyia al terme del castell d’Eramprunyà L’església de Sant Cristòfol, situada al coll de Begues al lloc dit actualment la Rectoria, apareix documentada l’any 981 Tot i l’antiguitat testimoniada pels documents, no ha pervingut fins avui cap vestigi de l’edifici primitiu, ja que fou totalment refeta l’any 1579 Hom sap que el 1391 aquesta antiga…
Tomàs Cirera
Música
Mestre de capella i compositor català.
Hi ha molts dubtes sobre la seva vida i tasca compositiva Exercí de mestre de capella a la basílica de Sant Just i Pastor de Barcelona del 1628 al 1630, any en què obtingué la mateixa plaça a la catedral de Girona, amb un jurat format per Jaume Coll, organista del Palau de la Comtessa de Barcelona, Lluís Méndez i Llorenç Cruell, organista i beneficiat, respectivament, de la seu gironina Rebé una amonestació per abandonar les seves obligacions el 1636, però mantingué el càrrec fins el 1642, any en què fou succeït per Jaume Vidal Es conserven només tres obres seves a la Biblioteca…
Club Unió Escacs Montcada

Jugadors del Club Unió Escacs Montcada en la Copa Catalunya 2011
Club Unió Escacs Montcada
Escacs
Club d’escacs de Montcada i Reixac.
Fundat el 1995, tingué com a precedent la Fundació Penya Escacs Montcada, que estigué en actiu entre el 1925 i el 1968 Posteriorment, com a continuació del club, es creà el Club Escacs Montcada i Reixac 1973 i el Club Escacs Bifurcació 1981 Ambdós es fusionaren el 1995 i originaren el club actual Des dels anys noranta organitza l’Open Internacional d’Escacs Vila de Montcada En competicions catalanes, guanyà un campionat de primera divisió 2005 i quatre de divisió d’honor 2006-09 També guanyà un Campionat de Catalunya femení 2006, un de partides ràpides 2006 i una Copa Catalana 2007 El 2008…
Clément Doucet
Música
Pianista belga.
Estudià al Conservatori de Brusselles i debutà a tretze anys a Ostende Bèlgica Durant el període comprès entre els anys 1912 i 1914 treballà a París, al taller del constructor d’orgues Cavaillé-Coll, i després ho feu a Nova York, amb Wannamakers Treballà també com a pianista de vetllades festives en diferents creuers de luxe El 1923 descobrí la música de ragtime i s’hi especialitzà De nou a París, entrà en contacte amb el pianista Jean Wiener, amb qui estigué associat durant més de quinze anys Fou un dels pioners del jazz a Bèlgica, i realitzà més de 2 000 actuacions, entre les…
Salvador Hormeu i Gardella

Salvador Hormeu i Gardella amb disset anys com a jugador de l’Strong
Autor desconegut / Arx. Família Callicó
Futbol
Futbolista.
Fou membre actiu del grup que inicià l’Strong 1910, i jugà també amb el Figueres Sport en els seus inicis Destacà per la seva qualitat tècnica, la velocitat per a recuperar pilotes i un gran xut de llarga distància Jugà de mig centre i en posicions més avançades Formà part de l’època daurada de l’Strong, amb Roca, Bellsolà, Coll i Callicó El 1914 es desplaçà a Barcelona per estudiar medicina i s’incorporà al segon equip del FC Barcelona Aviat passà a formar part de la plantilla del primer equip, amb la qual guanyà el Campionat de Catalunya la temporada 1915-16 Al club blaugrana…
Beneficis de l’exercici físic en els músculs esquelètics
Els músculs són els òrgans més implicats en l’activitat física, i per això, són també els que més modificacions i beneficis poden obtenir amb la pràctica d’exercicis físics o d’esports El sedentarisme fa que els músculs redueixin la seva força, potència, velocitat de contracció, volum, elasticitat, to o tensió, i resistència, i afavoreix l’aparició de diversos trastorns esquelètics, com ara certs dolors d’esquena i de coll, en la gènesi dels quals intervé decisivament la manca d’un entrenament muscular adequat Per contra, mitjançant un entrenament dels músculs adequat a les…
Gombau d’Entença
Història
Senyor de la baronia d’Alcolea i de Xiva, fill de Bernat Guillem.
Fou sobrejunter o veguer de Ribagorça i Pallars, i assistí a la coronació de Jaume II 1291 Amb Roger de Lloria anà a Sicília i fou un dels capitans principals de l’illa prengué part en la batalla del cap d’Orlando 1299 A les corts de Saragossa, jurà l’infant Jaume com a successor del regne 1301, i s’ocupà de la població del Coll de Balaguer 1302 Com a procurador del Regne de València des del 1305, tingué una gran actuació en les qüestions amb Castella, les fronteres de Granada i la reducció dels templers a l’obediència reial 1308 Fou tutor dels fills de Roger de Lloria i Saurina…