Resultats de la cerca

Conreà la biografia, el teatre, la poesia i, sobretot, l’assaig D’accentuat pessimisme i amb una evident influència de Nietzsche, és autor, entre altres obres, de Présences 1925, Goethe 1932, Portraits sans modèles 1935, Vues sur l’Europe 1939, Pages 1948, etc

Fou deixeble de Rde Lassus a Munic vers el 1582 i d’AGabrieli a Venècia 1584 Fou un dels primers a Alemanya que feren ús del nou estil del baix continu Escriví Sacrae Cantiones, Canzonette spirituale , misses, motets, vespres i obres d’orgue

Dirigí les obres de la catedral de Girona, del 1471 al 1479, en la qual tasca el succeí el seu gendre, el mestre Julià El capítol li encarregà també la construcció del rellotge de l’esmentada catedral, que fou imitat del de Barcelona

Professor a la Universitat de Harvard 1896-1932 És autor d’interessants estudis sobre Dante Alighieri 1917 i 1924 Entre altres obres de lingüística històrica és especialment famosa la Introduction to Vulgar Latin 1907, traduïda al castellà per F de B Moll 1928

Collaborador del “Mercure de France”, desplegà una gran activitat a l’escola simbolista Obres principals Esthétique de la langue française 1899 i 1955, Le problème du style 1902, La physique de l’amour 1903, Promenades littéraires 1904-13 i Promenades philosophiques 1905-09

S’establí a Igualada Estrenà i publicà un gran nombre d’obres teatrals, com La cançó trista 1912, La serp de foc , drama líric amb música d’A Porredon 1926, Lluita de cors 1927, Marcel 1932, El sacrifici 1933, entre d'altres

Fou director de la decoració escultòrica de Versalles després de la mort de C Le Brun Entre les seves obres a Versalles hi ha La saviesa, L’hivern, La font de la piràmide, El rapte de Prosèrpina i Apollo i les nimfes

Actuà a Verona i a la cort dels Visconti de Milà Les seves obres pertanyen a l' ars nova italiana Autor de polifonies vocals a dues i tres veus, d’uns setze madrigals a dues veus i de tres caccie a tres veus

Fou dels primers d’escriure en landsmål Espontani i realista, passà de l’escepticisme a una visió social i religiosa de la societat Són obres seves Mannfolk ‘Gent’, 1886 Troette Moend ‘Ànimes fatigades’, 1891 i Den burtkomne fadern ‘El pare perdut’, 1899

Deixeble de B Mir i de D Andreu, fou nomenat director de l’Escola Municipal de Música de Ciutadella Colleccionà nombroses cançons populars menorquines, les quals transcriví i harmonitzà És autor d’obres per a piano, per a l’escena i simfòniques