Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia, es dedicà al periodisme, com a redactor dels diaris El País i La Vanguardia i collaborador d’ El Periódico i l’ Avui , entre molts altres mitjans Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat Ramon Llull, ha estat també formador en oratòria Inicià la seva trajectòria narrativa amb els contes Abracadabra 1990, premi Ciutat d’Ascó i El moment d’abans 1990, premi Ciutat de Mollerussa 1989, gènere que continuà a L’obaga de la nit 1993, El país del fum i altres narracions 1995, La caça i l’amor 1995, premi Valldaura i L’harmonia secreta  1999 Com…

Pèrit químic, treballà en la indústria química i participà en el Congrés de Cultura Catalana 1976 S’inicià com a narrador a Fugida en gris 1979, premi Ciutat d’Olot i continuà amb Alens d’amor i de recança 1983, premi Xúquer 1982 i el recull de narracions Del temps del joc al joc del temps 1984 Membre del collectiu Ofèlia Dracs, es consolidà a partir de Sol sense sol 1984, Vent de memòria 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Èlia 1985 i, sobretot, Els colors de l’aigua 1986, premi Sant Jordi 1985, obra que feia d’estrena a un projecte de nissaga familiar que, a la…

És la segona ciutat del país Ciutat industrial amb installacions per al concentrat i refinatge electrolític del coure, té refineria de sucre i fàbrica de pneumàtics Hi ha la terminal de l’oleoducte que prové de Dar es Salaam, a Tanzània És enllaçada per ferrocarril amb Lusaka, Maramba i d’aquí amb Zimbàbue i també amb la República Democràtica del Congo Té escola tècnica superior

En un acte solemne celebrat a la ciutat polonesa de Wieluń, el president alemany Frank-Walter Steinmeier demana, en presència del seu homòleg polonès Andrzej Duda, perdó a Polònia per haver començat la Segona Guerra Mundial fa 80 anys L’1 de setembre de 1939 Wieluń va ser la primera ciutat a ser bombardejada pel Tercer Reich en el que es considera l’inici del conflicte

Adroguer de professió, fou sotsveguer 1651 i conseller segon 1653 i 1662 de Manresa Escriví interessants relacions sobre història local Jurisdicció del magnífic mostassaf de la ciutat de Manresa, Llibre major nacional, Tarifa o escandall de les fleques La seva obra més important, Descripció de la grandesa i antiquitats de la ciutat de Manresa , escrita entre el 1679 i el 1685, no fou publicada fins el 1896

Format com a orguener probablement a la seva ciutat natal amb Hocqet, s’installà definitivament a Lieja, on hi ha la seva obra més important Construí orgues per a diverses esglésies de la ciutat i també d’altres llocs de Bèlgica i d’Holanda, especialment per la vall del Mosa Un dels més ben conservats és el de Notre-Dame de Maastricht, datat el 1653

Membre del capítol de la catedral de Sevilla i historiador d’aquesta ciutat, escriví Discurso genealógico de los Ortizes de Sevilla 1670 i Anales eclesiásticos y seculares de la ciudad de Sevilla 1677, història d’aquesta ciutat del 1246 al 1671 Donà nom a l’estil plateresc en qualificar els treballs de decoració de la Capilla de los Reyes de la catedral de Sevilla de '' fantasías platerescas '

Fou emprès pels romans, que temien una resurrecció del poder de Cartago Aprofitant la malvolença del rei númida Masinissa contra els cartaginesos, Roma inicià una guerra d’extermini, que acabà amb la presa de Cartago, després d’una resistència desesperada a l’exèrcit que comandava Escipió Emilià La ciutat fou arrasada i no ressorgí, fins un segle i mig després, ja com a ciutat romana

Notari públic de la ciutat de Palma, és autor de l’opuscle Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos en la seva ciutat de Mallorca 1542 Inèdit, es tracta d’una crònica de l’arribada de l’emperador a Palma i de les festes que es feren en honor seu Hi intercala composicions en versos llatins de poetes mallorquins

Inaugurat el 1827 pel capità general marquès de Campo Sagrado les obres havien estat iniciades el 1820, fou construït damunt una riera, al camí de Barcelona a Gràcia, que seguia l’antiga via romana a Sant Cugat pel coll Serola Especialment a partir de l’enderrocament de les muralles 1854, es convertí en un dels llocs d’esplai més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres, com El jardí de les Delícies cafè-cantant sobre l’antic Criader Municipal 1840, els Camps Elisis 1853, amb el seu teatre posteriorment Teatre Líric, el Teatre Tívoli…