Resultats de la cerca

Fou professional 1943-59, tant de carretera com de pista Fou campió de Catalunya de ciclocròs 1947 i subcampió d’Espanya de pista darrere moto 1950-53 Guanyà dues edicions de la Volta Catalunya 1948, 1957 Formà part dels equips Agrupació Montjuïc, Club Ciclista Barcelonès, Faema, Ignis i Cacaolat Un cop retirat ocupà diferents càrrecs dins de la federació espanyola 1961-95, com el de seleccionador i director tècnic Fou director de l’equip Superser 1975-76 Dirigí les proves de ciclisme dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

El 2009 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent de l’Ademar de Lleó Central, amb el Barça ha guanyat la Copa d’Europa 2011, el Mundial de clubs 2013, 2014, la Lliga 2011-14, la Supercopa d’Europa 2000, 2004, la Copa del Rei 2010, 2014, la Copa Asobal 2010, 2012, 2013, 2014 i la Supercopa d’Espanya 2010, 2012, 2013, 2014 El 2009 debutà amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Londres 2012 i es proclamà campió del món 2013 a Barcelona

Arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona quan tenia quinze anys i, el 1974, debutà en el primer equip després de proclamar-se campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1973 Amb el Barça guanyà sis Copes d’Europa 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, sis Lligues 1977-82 i quatre Copes del Rei 1975, 1978, 1979, 1981 Amb la selecció espanyola guanyà un Mundial 1980 i dos europeus 1981, 1983 Es retirà el 1983

Membre del Club Natació Barceloneta, el 1977 passà al Club Natació Barcelona Fou campió de la Copa Catalana 1973, de la Lliga de primera divisió 1973 i dues vegades del Campionat d’Espanya de primera categoria 1973, 1974 En el període 1973-79 fou 118 vegades internacional amb la selecció d’Espanya i participà en els Jocs Mediterranis 1975, en dos Campionats del Món 1975, 1978 i en dos d’Europa 1974, 1977, i en l’Espartaquíada de Moscou 1969 Té la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola 1974

L’any 1899 participà en la fundació del Reial Club de Tennis Barcelona Es proclamà campió de Catalunya de tennis de dobles masculins amb R Tey 1907 Durant la dècada de 1900 i 1910 fou membre de la junta de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i l’any 1909 participà en la fundació de l’Associació de Lawn Tennis d’Espanya, de la qual fou el primer secretari Publicà el llibre Lawn-Tennis 1914 Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou també un dels pioners de l’esquí a Catalunya

Ingressà al Centre d’Esports Sabadell l’any 1920, juntament amb els seus germans Tena I i Tena III Jugà durant vuit temporades com a davanter centre i interior, abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà tres temporades 1928-31 Fou campió de Catalunya i d’Espanya 1929, i marcà el primer gol en la final contra el Real Madrid Disputà 26 partits a la Lliga i marcà 8 gols Retornà breument al CE Sabadell, on es retirà 1931 Jugà dos partits amb la selecció de Catalunya

Es formà al Club Patí Voltregà, i a setze anys debutà amb el primer equip Fou campió del món júnior amb la selecció espanyola 2007 Jugà en el Voltregà fins el 2012, quan fitxà pel Club Esportiu Noia Posteriorment, jugà en el Saint Omer francès 2013-15, el Breganze italià 2015-16 i 2018-20, equip amb el qual el 2019 guanyà la Copa d’Itàlia, i de nou en el Club Patí Voltregà 2016-18 i des de la temporada 2020-21, equip que l’any 2023 guanyà la Copa d’Europa

Es formà al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1981 Aquell any fou subcampió de Lliga amb el Noia i campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola El 1987, després de ser subcampió de la Copa de la CERS, marxà a l’Igualada Hoquei Club, on jugà durant tres temporades i formà part de l’equip que guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 Després, fitxà pel Piera 1990-91 i tornà al Noia per acabar la seva trajectòria esportiva la temporada 1991-92

Installat a Tarragona des del 1889, impulsà esports com la boxa, l’esgrima, la lluita, el ciclisme i el futbol, i creà les seves respectives seccions al Club Gimnàstic de Tarragona Fou subcampió d’Espanya de ciclisme 1898 i campió de Catalunya d’esgrima en sabre 1903 i de tir amb fusell 1919 Organitzà la Volta Ciclista a Tarragona 1908 Fou directiu i president del Gimnàstic 1916, i directiu del Club Nàutic Tarragona És fill predilecte de Tarragona i un carrer de la ciutat porta el seu nom

Davanter, s’inicià al Santboià i passà pel Gavà 1934-35, el Barcelona aficionats i el Sabadell 1935-36 Després de la Guerra Civil, fitxà pel primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà vuit temporades 1939-47, amb un total de 161 partits i 38 gols marcats Fou campió de Lliga 1945, de Copa 1942 i de la Copa d’Or 1945 Abans de retirar-se jugà una temporada al Reial Club Deportiu Espanyol 1947-48 a primera divisió L’any 1941 formà part de la selecció de Catalunya