Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
Gallicant
Caseria
Caseria del municipi d’Arbolí (Baix Camp), al nord del terme, vora el límit amb el de Cornudella, en un replà del vessant septentrional del puig de Gallicant (1008 m alt.), damunt la vall del riu de Siurana.
barranc de l’Infern
Barranc
Afluent per l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a l’estret de Collegats, que neix a la serra del Boumort, dins el terme de la Conca de Dalt; forma el límit entre el Pallars Jussà i el Sobirà.
Castellar de la Ribera

El poble de Castellar de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb l’Alt Urgell; comprèn la conca mitjana de la ribera Salada, tributària del Segre, i, al S, un sector de l’altiplà de Pinell, drenat pels afluents de la riera de Madrona.
Situació i presentació Limita al S amb Pinell de Solsonès a llevant, la serra de Torregassa el separa d’Olius al NE, pel collet de l’Hostal de les Forques, entre la carretera de Solsona a Bassella, que ressegueix la Ribera Salada, llinda amb Lladurs Pel sector septentrional continua limitant amb Lladurs i també amb un petit sector d’Odèn serra d’Oliana A ponent entronca amb el terme de Bassella, pertanyent a l’Alt Urgell La població és totalment disseminada en masies Hi ha només alguns xalets al fons de la Ribera Salada, sota el poble i cap de municipi de Castellar de la Ribera, que…
Cas Català
Barri
Barri de la costa meridional de Mallorca, al límit dels termes de Calvià (en el qual terme tenia, el 1981, 1083 h) i de Palma, dins el qual fou construït (1940-45) el port esportiu de Cala Nova.
És un important centre turístic, amb predomini dels hotels de luxe
Malards
Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil del municipi de Gurb de la Plana (Osona), situada al límit nord-oriental del terme, a la dreta del Ter, poc abans del seu aiguabarreig amb el Gurri, a l’W de Roda de Ter.
Ridecós
Masia
Masia del municipi d’Arbúcies (Selva), a l’esquerra del riu de Cós, que en aquest indret forma el límit amb el terme de Sant Hilari; centra el veïnat del sot de Ridecós, en part a Sant Hilari.
mode
Dret civil
Càrrega imposada en un acte de liberalitat (testament o donació) que suposa un límit a l’enriquiment de qui el rep, i que aquest ha de complir per evitar que l’acte pugui ésser revocat o esdevingui ineficaç.
coprecipitació
Química
Precipitació parcial d’una segona sal conjuntament amb una de primera, que és l’única de les dues que ha ultrapassat el límit de la seva solubilitat i que, per tant, és l’única que hauria de precipitar.
comtat de Forcalquier
Geografia històrica
Territori de l’alta Provença centrat en la ciutat de Forcalquier —(3.782 h [1982]), a la dreta de la Durença, uns 10 km endins— i estès entre la Durença (límit amb el comtat de Provença) i els Alps.
Incloïa el Gapencès, el Champsaur i l’Embrunès i fou comtat independent des de l’any 1054 fins al 1209 La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell en morir el seu pare 1096, Adelaida retornà al comtat amb el fill segon, que en fou nomenat hereu Guillem II, fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier El 1193 el comte Guillem III accedí a casar la seva neta i hereva Garsenda —que era una Sabran — amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó més tard Guillem III volgué desdir-se’n, però…
El cicle juràssic al marge oriental d’Ibèria
Unitats estratigràfiques del Juràssic a la vora oriental d’Ibèria S’han indicat les formacions litostratigràfiques amb les seves relacions geomètriques i canvis laterals de fàcies, així com la divisió d’aquestes unitats en seqüències deposicionals Les unitats litostratigràfiques són les següents 1 formació d’Imón, 2 formació de Cortes de Tajuña, 3 formació de Cuevas Labradas, 4 formació de Cerro del Pez, 5 formació de Barahona, 6 formació de Turmiel, 7 membre de Casinos, 8 formació de Xelva, 9 part mitjana de la formació de Xelva, 10 formació de làtova, 11 formació de Sot de Xera, 12 formació…