Resultats de la cerca

Amb el CD Mataró fou campió de Catalunya i d’Espanya juvenil, i aconseguí l’ascens a primera divisió amb el primer equip Fitxà pel Picadero JC 1967-71, amb el qual guanyà la Copa del Generalísimo 1968, el FC Barcelona 1971-74, pel Breogan de Lugo, on assolí un altre ascens a la màxima categoria, pel CD Manresa 1977-78 i l’AECC Mataró 1978-79 Amb aquest últim equip tornà a la competició com a entrenador i jugador 1981-83 Jugà nou partits amb la selecció espanyola

Membre del Club Natació Barcelona Fou dues vegades campió d’Espanya de primera categoria 1970, 1971 i tres vegades de la Lliga de primera divisió 1971, 1972, 1975 En el període 1970-77 fou setanta-dues vegades internacional amb la selecció estatal i participà en els Jocs Mediterranis 1971, els Campionats del Món 1973 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 De la federació catalana té la medalla al mèrit esportiu 1977 i de la federació espanyola la medalla de serveis distingits de bronze 1970 i d’or 1971

Organitzat pel Club Atletisme Sant Celoni sota la direcció d’Albert Galín, era una cursa de 12 km entre Sant Celoni i la Costa del Montseny que passava, sempre en pujada, per parcs naturals Hi participaren els millors especialistes catalans i espanyols, i els guanyadors foren Josep Orriols primer campió, Josep Marín cinc vegades, Manuel Alcalde dues vegades, Andrés Marín tres vegades, Francisco Botonero una vegada i Valentí Massana nou vegades entre el 1988 i el 1997 També hi havia una prova femenina, de 5 km, entre Mosqueroles i la Costa

Soci de l’EPIC de Terrassa, s’especialitzà en frontennis en pilota olímpica Juntament amb Pere Fité, és el jugador català de l’especialitat més guardonat Fou campió d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i del món 1990 amb Pere Fité Assolí la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 amb P Fité, Ricard Fontdemora i Josep Lluís Roig, i la de bronze en el Campionat del Món 1994 amb R Fontdemora Retirat el 1997, entrenà al Frontó Colón el planter català en collaboració amb Jordi Albanell fins el 2009

Destacà en categories inferiors i formà part de la selecció espanyola 2005-08, amb la qual fou subcampió d’Europa dels 500 m en línia 2006 i campió de la Copa Amèrica dels 3000 m en línia 2007 Membre del Barcelona Short Track i de la selecció catalana des del 2006, en categoria absoluta assolí dues medalles de bronze en la prova dels 300 m del Campionat d’Espanya 2012, 2013 El 2014 aconseguí el temps mínim per poder competir la temporada 2014-15 a la Copa d’Europa per categories Starclass

Competí pel Club Natació Barcelona, el Club Esportiu Universitari i el Futbol Club Barcelona Guanyà cinc cops el Campionat d’Espanya 1961, 1963, 1964, 1965, 1968 i vuit el de Catalunya 1963-66, 1968-71 dels 110 m tanques També fou campió d’Espanya dels 55 m tanques 1965 i de Catalunya dels 50 m tanques 1968 en pista coberta Establí els rècords catalans i estatals dels 110 i els 200 m tanques a l’aire lliure i dels 50 i els 55 m tanques en pista coberta

Velocista, fou campió d’Espanya de 200 m en pista coberta 1989, i de Catalunya de 60 m en pista coberta 1984 i de 200 m a l’aire lliure 1986, 1990 Tingué dos cops el rècord català de 200 m en pista coberta, el darrer aconseguit el 1989 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola Participà en uns Jocs Olímpics de Seül 1988, com a reserva dels relleus de 4 × 100 m També participà en els 200 m en els Campionats d’Europa de pista coberta 1986

Deixeble de Rosa Pey, com a juvenil i júnior aconseguí una medalla d’or i dues de plata en els Campionats d’Europa i dues de plata i una de bronze en els Campionats del Món 2000-03 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Europa de combinada 2005 i assolí les medalles de plata 2007 i una de bronze 2008 en figures obligatòries dels Campionats d’Europa També aconseguí la medalla de plata en la prova individual lliure dels Games 2005 Com a entrenador està vinculat al Club Patí Lloret

Ingressà al primer equip del Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1922 procedent de les categories inferiors Durant dotze temporades jugà a la banda dreta del mig camp o com a defensa Es proclamà campió de Catalunya 1929 i d’Espanya 1929, i participà en la jornada inaugural de la Lliga, en què disputà 64 partits Es retirà el 1934 i dirigí l’equip fins que s’acabà la temporada 1933-34 Fou una de les figures clau per a la supervivència del club durant la Guerra Civil i el 1941 en fou secretari tècnic

Fou fundat el 1922 i, a partir de la temporada 1925-26, participà de manera intermitent en la tercera categoria del Campionat de Catalunya, que guanyà en dues ocasions 1935, 1936 Ascendí a primera categoria B segon nivell del futbol català, on jugà tres temporades 1936-37, 1937-38 i 1939-40 La 1940-41 es proclamà campió de primera regional i participà en una lligueta equivalent a la tercera divisió L’any 1943 es fusionà amb l’Esbarjo Marià Ausa, creat el 1913, per constituir la Unió Esportiva Vic