Resultats de la cerca
Es mostren 10674 resultats
Armand Trousseau
Metge francès.
Professor i clínic d’amplíssim renom a l’època del Segon Imperi, escriví una extensa Clinique médicale de l’Hôtel-Dieu 1861, recull dels seus ensenyaments Fou un dels primers a practicar la traqueotomia i la paracentesi
François Tristan l’Hermite
Literatura francesa
Escriptor francès.
Servidor d’Enric de Borbó, després d’una sèrie d’aventures ho fou del duc d’Orleans i del duc de Guisa Sobresortí en poesia, amb obres com ara Plaintes d’Acante 1633, Les amours de Tristan 1638, Les vers heroïques 1648, etc, i sobretot en teatre, com les tragèdies Marianne 1636, La mort de Sénèque, la mort de Crispe 1645, la comèdia Le parasite 1653, etc En prosa deixà una novella autobiogràfica, Le page disgracié 1642
Elsa Triolet
Elsa Triolet
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Pseudònim d’Elsa Blick, escriptora francesa d’origen rus.
Fou deixebla de MGor'kij, cunyada de VMajakovskij i muller de LAragon Una bona part de la seva producció reflecteix l’ambient de la Segona Guerra Mundial actuà en la Resistència com a membre del partit comunista, de la qual destaquen Bon soir Thérèse 1938, Le cheval blanc 1942, Le premier accroc coûte deux cents francs premi Goncourt 1944, la trilogia L’âge de nylon 1959-63 i Le rossignol se tait a l’aube 1970
Jacques Tati
Cinematografia
Nom amb què és conegut Jacques Tatischeff, actor i director cinematogràfic francès.
El seu estil es caracteritza per l’agut sentit de l’humor amb què satiritza la societat moderna, i els seus gags es basen en l’observació de la gent, llurs tics i llur parla El 1958 fou premiat al festival de Canes per Mon oncle Altres films seus són Jour de fête 1949, Les vacances de Monsieur Hulot 1953, la seva obra cabdal, Playtime 1967, Trafic 1970 i Parade 1974
Jean-Baptiste Treilhart
Història
Història del dret
Jurista i polític llemosí.
Com a diputat i membre de diferents organismes directius, participà activament en el procés revolucionari francès Fou un dels redactors de la Constitució Civil del Clergat 1790 i del Codi de Napoleó 1800-04
Joseph Pitton de Tournefort
Botànica
Botànic provençal.
Viatjà per la península Ibèrica i la Mediterrània Oriental i esdevingué el botànic més prestigiós del seu temps la seva classificació de vegetals fou la més seguida fins que s’imposà la de Linné En el seu primer viatge per la península, que abastà el Principat, el País Valencià i Castella, fou acompanyat per Jaume Salvador i Pedrol Fou professor al Jardin des Plantes i al Collège de France i tingué com a alumnes, entre d’altres, a A-Lde Jussieu i a Joan Salvador i Riera Escriví acurades memòries dels seus viatges científics i uns importants Éléments de botanique
Paul Topinard
Metge francès.
Deixeble de l’antropòleg PBroca, estudià moltes de les característiques morfològiques dels éssers humans craniometria, pes del cervell, prognatisme, etc i féu classificacions d’acord amb elles Escriví Éléments d’anthropologie générale 1885 i L’Homme dans la nature 1891
Félix Tisserand
Astronomia
Astrònom francès.
Observà els dos trànsits de Venus per davant del Sol 1874 i 1882, al Japó i a Santo Domingo, respectivament La seva obra més famosa, el Traité de mécanique céleste 1889-96, és una de les més àmplies sobre aquest tema i durant molts anys fou emprada com a llibre de consulta Cal destacar, a més, l’estudi del problema d’un fluid heterogeni que gira al voltant d’un punt central
Guillaume-Léon du Tillot
Història
Polític francès.
Marquès de Felino Al servei de Felip V a Espanya 1730-48, fou nomenat ministre dels Borbó del ducat de Parma 1748-71 Partidari del despotisme illustrat, impulsà una política de reformes polítiques i socials, expulsà els jesuïtes del ducat 1767 i difongué les idees de la Illustració
Jean-Luc Lagarce
Teatre
Dramaturg francès.
Llicenciat en filosofia a la Universitat de Besançon, es formà teatralment al conservatori d’art dramàtic d’aquesta ciutat, on fundà la companyia la Roulotte, amb la qual treballà durant anys dirigint textos d’autors clàssics així com obres pròpies Tanmateix, no fou fins després de la seva mort, a causa de la sida, que la seva producció obtingué un gran reconeixement per part del públic i de la crítica francesa, fins al punt que arribà a ser per un temps l’autor contemporani més representat a França La seva escriptura es caracteritza per un treball retòric preciosista que proposa una barreja…